‘Desborbonitzar’ Barcelona

BarcelonaAmb el permís de la moratòria hotelera i de la renúncia als Jocs Olímpics d’Hivern, la retirada del bust de Joan Carles I del saló de plens de l’Ajuntament de Barcelona ha sigut una de les accions més polèmiques dels primers dos mesos del govern d’Ada Colau. Aquest gest va donar el tret de sortida a un procés de revisió de la simbologia i iconografia monàrquica a l’Ajuntament i a la ciutat, que, tot apunta, no ha fet més que començar.

El dia abans del ple sobre pobresa i turisme -que va quedar tapat, precisament, per la retirada del bust- el primer tinent d’alcalde, Gerardo Pisarello, i el comissionat d’Estudis Estratègics i Programes de Memòria, Xavier Domènech, van anunciar que Barcelona començaria un debat per “garantir el desenvolupament d’una memòria plural i democràtica” en l’espai públic. O, cosa que és el mateix: s’iniciaria la revisió de la iconografia actual monàrquica existent a la ciutat.

Ara -tal com va avançar en una entrevista a l’ARA- el líder d’ERC Barcelona, Alfred Bosch, fa un pas més enllà i reclama al govern que es desborbonitzi la ciutat, eliminant els carrers i els espais que portin el seu nom. Ahir els republicans van concretar els termes d’aquesta idea, que presentaran a la comissió de drets socials, cultura i esports per aconseguir així una Barcelona “lliure de nomenclatura borbònica”. Alguns d’aquests carrers són el passeig Joan de Borbó, l’avinguda Maria Cristina, el carrer Princesa o el carrer Ferran, entre d’altres. Pel que fa a espais, ERC demana el canvi de noms del Palau Alfons XIII, del Palau Victòria Eugènia, del Palau Reial (Pedralbes) i del Saló de la Reina Regent. El text, que es va registrar a l’Ajuntament el dia 7 d’agost, demana que la proposta es traslladi als consells de districte afectats perquè la considerin abans de sotmetre-la a la comissió del nomenclàtor. No obstant, ERC aposta perquè es recuperin els noms originals dels carrers o per aprofitar el llistat de noms de prohoms pendents d’assignació.

Complicitat amb el govern

Per la seva banda, el govern celebra que ERC “comparteixi l’objectiu de l’executiu de revisar la presència de referències monàrquiques a Barcelona”. Tant és així que conviden Bosch a instar els alcaldes d’ERC dels pobles i ciutats que governen a Catalunya a seguir l’exemple de la capital catalana i que iniciïn un procés de revisió de la sobrerepresentació monàrquica. “Es tracta d’una matèria en la qual ja hem fet passos decidits, com l’estudi sobre la sobrerepresentació de símbols monàrquics”, apunta el primer tinent d’alcalde, Gerardo Pisarello. En aquest sentit, assegura que confia que aquesta política tindrà el suport “d’una àmplia majoria de la ciutadania de Barcelona i de molts grups municipals”. “Volem fer un procés participat i dialogat amb tots els grups municipals i també amb altres entitats de la ciutat, com el moviment veïnal, sobre quins noms s’han de substituir i per quins”, expressa el tinent d’alcalde.

Feminitzar els carrers

En aquest context, el govern de Colau prioritza la presència al nomenclàtor d’altres memòries -“com la republicana, la llibertària o la veïnal”- i la feminització dels noms dels carrers de la ciutat. “Volem feminitzar el nomenclàtor, inserint-hi més reconeixement de dones que han tingut una contribució clau a la història del país”, explica Pisarello.

Alguns exemples serien la primera consellera de la Generalitat i una de les primeres dones ministres del món, Federica Montseny; la miliciana andreuenca morta al front i a qui el veïnat del seu barri ja va dedicar un carrer durant la guerra, Elisa García; la poeta Maria Mercè Marçal o l’activista veïnal Emilia Llorca, de Ciutat Vella; “entre moltes altres dones invisibilitzades que han contribuït a fer de Barcelona una ciutat més justa i habitable”.

Actualment el 43% de carrers de la capital catalana tenen nom d’home i només el 7% de dona. La resta corresponen a tota mena de conceptes. A més, els carrers dedicats als homes corresponen a un ampli ventall de professions, mentre que en el cas de les dones domina un perfil: el de verges o santes.

Davant la proposta d’ERC, la líder de Ciutadans a Barcelona, Carina Mejías, va assegurar que a ERC “no li interessa ni Barcelona ni els barcelonins” i el líder del PP, Alberto Fernández Díaz, ho va descriure com “un esglaó més de l’estratègia independentista”.