Cada any es denuncien 8.000 desaparicions a Catalunya

BarcelonaCada any els Mossos reben unes 8.000 denúncies per desaparicions. Més de 5.000 són casos de menors que fugen dels seus centres d'acollida i tornen al cap de pocs dies. La majoria dels 3.000 restants són persones que marxen voluntàriament. De la resta, destaquen els que pateixen algun tipus de demència senil i no troben el camí de tornada cap a casa, excursionistes temeraris que s'endinsen en el bosc o la muntanya i acaben perdent-se, o víctimes d'accidents de trànsit.

La xifra de desaparicions amb indicis de criminalitat o sense motiu aparent és "baixíssima", ha assegurat el cap de l'Àrea Central d'Investigació de Persones (ACIPE), Jordi Domènech. El policia ha explicat que en pocs dies entrarà en funcionament un nou sistema informàtic per coordinar dades de tots els cossos policials de l'Estat i contrastar les dades de les persones desaparegudes amb les dels cadàvers sense identificar.

A vegades les desaparicions voluntàries donen a les costoses investigacions policials un final tragicòmic: persones que no volen ser trobades. "Homes i dones que no suporten les seves parelles, per exemple", apunta Domènech, que recorda que desaparèixer "no és cap delicte". En aquests casos s'estudia a fons si les persones "desaparegudes" tenen algun tipus d'obligació pendent, com la manutenció desatesa d'un fill, i si no és el cas no revelen el seu nou lloc de residència. Però sí que informen les persones que les busquen que es troben bé però que desitgen seguir "desaparegudes".

La resta de casos, les desaparicions amb indicis de criminalitat o les desaparicions sense motiu aparent, són casos molt aïllats i els Mossos no disposen de dades concretes, encara. En dues setmanes entrarà en funcionament a nivell estatal una nova base de dades que desglossarà cada tipus de denúncia presentada per desaparició.

Nou sistema de recerca

En 10 dies entrarà en funcionament a nivell estatal una nova base de dades de denúncies de persones desaparegudes. El sistema, on s'abocaran les dades de tots els cossos policials estatals, permetrà contrastar les dades de cada persona desapareguda amb les dels cadàvers no identificats.

Paral·lelament els Mossos d'Esquadra també han elaborat un protocol intern per classificar com s'investiga una desaparició i una nova aplicació d'ús intern. El nou sistema informàtic obliga a iniciar una investigació i anotar detalladament les característiques del desaparegut. Un fet fonamental, dins aquest calaix de sastre, per establir un ordre de prioritats.

Els casos de prioritat alta són els de menors, els de malalts que necessiten medicaments per sobreviure, o aquells en què la desaparició d'una persona pot suposar un risc per a una tercera.

L'inspector Domènech ha reconegut durant l'entrevista amb l'ACN que la part més dura dels agents que treballen dins la Unitat de Desapareguts és el contacte directe amb els seus familiars. "És difícil d'entendre, però sovint és pitjor que una mort, perquè l'angoixa que pateixen els familiars és terrible, i la traslladen als policies demanant més esforç del que podem fer", explica.

El contacte de policies i familiars és constant, tal com diu també el pare de Cristina Bergua, jove desapareguda l'any 1997, que arran del seu cas personal va fundar l'associació Inter SOS, una associació que acull les famílies dels desapareguts sense motiu aparent. Aquesta associació va tenir un paper decisiu per aconseguir la creació d'una base de dades compartida per tots els cossos de l'Estat i una col·laboració més estreta entre tots aquests. En 10 dies, la nova base de dades entrarà en funcionament.