Desapareix el toc de queda a tot Catalunya mentre continuen els botellons

BarcelonaLa restricció estrella del Govern contra el covid-19, el toc de queda, ha desaparegut aquesta mitjanit a tot Catalunya després d'haver resistit deu mesos de forma intermitent. El confinament nocturn només va deixar d’estar vigent un mes, entre el 9 de maig, amb la fi de l’estat d’alarma, i el 17 de juliol, fins que la cinquena onada va obligar a prendre mesures dràstiques per controlar els contagis. Ara, però, el Govern ha hagut de renunciar a aquesta mesura per imperatiu judicial. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) troba “innecessària i desproporcionada” l'ampliació de la mesura i l'enduriment del llindar per aplicar-la davant la tendència a la baixa dels positius i la retallada de drets que representa el toc de queda. Per desestimar la pròrroga d'aquesta restricció, els magistrats han argumentat que l’executiu ja té “mitjans igualment efectius i menys lesius”, com els cossos de seguretat, per fer respectar “la distància social i l’ús de la mascareta” als carrers. En canvi, el sindicat majoritari als Mossos d’Esquadra (SAP-Fepol) assegura que la proliferació de botellons i festes il·legals a platges, parcs, pàrquings i paratges naturals quan es fa fosc fa impossible el compliment de les mesures de prevenció.

“La problemàtica dels botellons és insostenible. Els policies, siguem del cos que siguem, no tenim recursos i no donem l’abast per dispersar-los”, afirma el portaveu del sindicat, Toni Castejon. Explica que les escenes d’aglomeracions i festes que s'han produït a Barcelona l'última setmana són habituals a tot el país i adverteix que, amb la caiguda definitiva del toc de queda, es reproduiran tant a les grans ciutats com als pobles petits, encara que els botellons ja hi estaven prohibits, i les reunions de més de deu persones ho continuen estant.

Tot i que els botellons ja existien abans del covid, SAP-Fepol denuncia que aquestes conductes a la via pública s'han disparat els últims mesos per la falta d'alternatives d'oci nocturn, sobretot entre els joves. El cap de setmana passat, i només a Barcelona, es van desallotjar unes 12.000 persones (més de 6.000 només dissabte de matinada) que havien decidit allargar les Festes de Gràcia o començar-ne de pròpies a les places i les platges de la ciutat. Diverses poblacions de la Costa Brava, com Llançà, Sant Pere Pescador, Sant Feliu de Guíxols i Palafrugell, també detecten desenes de botellons a les nits amb centenars d'assistents que incompleixen totes les mesures anticovid i que provoquen molèsties als veïns. Unes situacions que han obligat a muntar dispositius més ambiciosos en algunes de les poblacions més turístiques amb policies locals, policies nacionals i Mossos.

Ara, denuncia Castejón, serà encara més complicat controlar la situació. Subratlla que el toc de queda a la una de la matinada era un argument per desallotjar els grups i evitar conductes de risc de contagi. “Però ara directament no podem fer res més que instar-los a marxar”, lamenta. A més, els últims dies els agents es troben amb respostes violentes per part d’aquests grups, que els llancen ampolles de vidre o se’ls encaren, destaca. “I això és preocupant: en alguns punts del territori som tres patrulles per a 600 persones. En pobles petits, sovint hi ha una sola furgoneta”, denuncia. El portaveu dels Mossos posa exemples concrets: a la festa major de Sitges (Garraf) només hi havia una patrulla per controlar un botellon a la platja amb 700 persones, i a Banyoles, on també s'organitzen aquestes trobades multitudinàries, només es disposa d'un cotxe de la policia local.

Sancions "fluixes"

Tant el president de la Generalitat, Pere Aragonès, com el conseller de Salut, Josep Maria Argimon, han manifestat en reiterades ocasions que el toc de queda és una mesura necessària per disminuir els contagis de covid "per qüestions sanitàries i no d'ordre públic". Però la sensació que la pandèmia està acabant perquè la campanya de vacunació avança a bon ritme i el cansament social estan afavorint conductes de risc que, lluny de desinflar-se, els cossos de seguretat preveuen que augmentin. Aquest dijous de matinada, per exemple, la Guàrdia Urbana de Barcelona ha posat sis sancions per incompliment de les mesures covid a tota la ciutat i ha precintat dos locals del districte de Ciutat Vella, un restaurant i una associació, que cobraven als assistents per celebrar festes il·legals on no es garantien les mesures de seguretat.

També de matinada s'han produït aglomeracions i botellons al Parc de l'Espanya Industrial, al barri de Sants, on ara se celebra la festa major, un cop finalitzades les activitats programades, que acaben a les 00.30 hores. Segons fonts municipals, tot i les imatges d'aglomeracions que han circulat per les xarxes, a Sants no es van produir aldarulls i la Guàrdia Urbana no hi va haver d'actuar, però matisen que sense toc de queda només es pot instar la gent a marxar si no compleixen les mesures o sancionar qui begui alcohol al carrer. "Si el grup no fa botellon, pots cridar-li l'atenció, però no tenim la potestat per enviar-los a casa. Només podem actuar si beuen i, tot i així, la sanció és administrativa i fluixa. No s'ho prenen seriosament, encara menys si els sancionats són turistes estrangers", corrobora Castejón. Així, l'única opció que queda és la dispersió dels grups, que, en molts casos, només canvien de vorera o de carrer per continuar amb la festa.

Aquesta situació, alerta el sindicat, es mantindrà fins que hi hagi més opcions d'oci nocturn. Amb totes les discoteques tancades i els bars que no poden obrir més enllà de la mitjanit, la gent busca llocs per continuar la festa; un argument que fa seu la Federació Catalana d'Activitats de Restauració i Musicals (Fecasarm), que insisteix a reivindicar-se com "locals legals" i com una solució als botellons.

En aquest sentit, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha donat 48 hores al Govern per argumentar els motius per restringir els horaris de la restauració i tancar l'interior de l'oci nocturn, arran d'un recurs presentat per la Fecasarm contra l'últim decret de mesures anticovid. El tribunal ha decidit desestimar les cautelaríssimes demanades per la patronal, és a dir, ha rebutjat forçar una reobertura urgent sense escoltar la versió de la Generalitat, a qui dona "un "breu termini d'al·legacions" per a poder defensar les mesures.