BarcelonaEls Mossos d'Esquadra, finalment i després de sis intents, han fet fora del seu pis del carrer Obradors del Barri Gòtic la Manuela, una dona de 71 anys. El desnonament, ordenat pel jutjat, s'ha executat aquest matí a primera hora i, per sorpresa dels agents, en aquesta ocasió només hi havia cinc persones a la porta. Fins ara, cada cop que els agents havien intentat fer fora la Manuela, havien topat amb desenes de veïns que, solidaritzats amb aquesta dona anciana, els havien anat aturant. Però avui era diferent. "La meva mare va dir que aquest cop ja no volia aturar-lo, perquè ahir ens van trucar per dir-nos que li han assignat un pis de la mesa d'emergència", ha explicat a l'ARA l'Encarni, la seva filla. El pis el tenia compromès des de fa dos anys, però la mesa, gestionada per l'Ajuntament i la Generalitat, encara no l'hi havia assignat. Ahir es va informar la Manuela que li donaran l'habitatge, però haurà d'esperar encara unes dues setmanes perquè li entreguin les claus.
És per aquest decalatge que els membres del moviment Resistim al Gòtic van demanar ahir al jutjat que ajornessin el desnonament almenys 15 dies, per garantir que la Manuela no es quedés al carrer i per estalviar-li dos trasllats, però sobretot pel mal tràngol. Malgrat els intents dels veïns, el jutjat ha mantingut el desnonament i ha aconseguit fer fora la Manuela de casa seva. Durant aquests dies s'instal·larà a casa de la seva filla, a l'espera del nou pis.
Impacte emocional
"No podem entendre per què no han esperat 15 dies més", lamenta Martí Cusó, membre de Resistim al Gòtic. Aquest veí critica també que tot aquest procés ha afectat molt la Manuela, "sobretot emocionalment", i critica que els agents no hagin permès als veïns que l'ajudessin amb el trasllat. "Els hi hem dit que no veníem a oferir resistència, sinó a ajudar una veïna amb el trasllat, però no ens han deixat acostar-nos-hi", lamenta.
La Manuela va deixar de pagar el lloguer després que, segons denuncia, un operari contractat per la propietat li destrossés el pis. A partir d'aquest punt, es va iniciar un procediment judicial. El primer intent de desnonament va ser amb data tancada i els veïns, que estaven esperant la policia, el van poder evitar. Però a partir d'aquí els desnonaments ja han sigut amb data oberta. Primer podia ser qualsevol dia en un interval de quinze dies, però ara ja es podia executar en qualsevol moment. I aquest dimarts s'ha acabat executant.
Cusó denuncia que desnonar persones que no tenen on anar vulnera els drets humans i ha explicat que han interposat una denúncia contra el jutjat a les Nacions Unides. "Sabem que no és vinculant, però creiem que és important denunciar. No seria el primer cop que ens donen la raó", diu.
DESNONAMENTS AMB DATA OBERTA: ENTRE LA IL·LEGALITAT I LA INTERPRETACIÓ
Els desnonaments amb data oberta són aquells que es fan per sorpresa sense que el jutjat avisi quan s'executaran, tot i que l'1 de març el govern espanyol va aprovar un reial decret en què explicitava que els jutjats han de fixar el dia i l'hora dels desallotjaments. Va entrar en vigor a tot l'Estat quatre dies més tard, però a la pràctica els desnonaments amb data oberta s'han continuat tirant endavant sense cap impediment, amb l'aval de la sala de govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).
Les entitats i els grups d'habitatge asseguren que en veuen "cada dia". I els funcionaris dels jutjats i els procuradors corroboren a l'ARA que és una pràctica habitual "quan el primer o el segon desnonament no s'han pogut dur a terme".
El fet és que, segons els advocats consultats, la llei encara no és prou clara i deixa marge a la interpretació. És a dir, que un jutge pot interpretar que un termini de 15 dies amb una hora entre les nou del matí i les tres del migdia és una notificació amb dia i hora fixats, tal com diu la llei.