Cap administració es fa responsable dels georgians demandants d'asil desallotjats d'un institut de Barcelona

BarcelonaLa dotzena de famílies georgianes demandants d’asil que han arribat a Barcelona l’últim any semblen haver quedat en terreny de ningú. Cap administració se’n fa responsable, com a mínim fins ara. Ahir el seu periple de porta en porta va viure un nou capítol, quan van ser desallotjades sense previ avís de l’edifici que ocupaven: l’antic institut on es va rodar la sèrie de TV3 Merlí, un espai que compartien amb altres col·lectius. Van arribar a Espanya, des de Geòrgia -fa entre tres mesos i un any-, i la majoria van demanar asil a l’Estat per convertir-se en refugiats. Com que van arribar amb avió i visat -i, a més, a Geòrgia no hi ha cap conflicte bèl·lic declarat-, les autoritats espanyoles van considerar que, malgrat haver demanat asil, aquestes famílies no necessitaven cap ajuda social durant el temps en què se’ls tramitava la sol·licitud per convertir-se en refugiats.

L’ARA va explicar al febrer que moltes d’aquestes famílies havien acabat dormint al carrer amb menors, rebutjades pels serveis socials. Després de la negativa de la Creu Roja, de l’Estat i de l’Ajuntament a atendre’ls, moltes famílies van acabar malvivint ocupant l’antiga escola del barri de Sant Genís dels Agudells. Però ahir, sense previ avís, segons expliquen els afectats, els Mossos i la Policia Nacional els van desallotjar. “Han arribat al matí, ens han dit que agaféssim només els nostres papers i la roba i no ens han deixat agafar res més”, explicava a la tarda Nona Sikharulidze, mare de dues menors. Al seu costat, el marit lamentava que no havien pogut agafar ni tan sols “els papers del metge d’una de les nenes, que és cega d’un ull i està en tractament”. Com ells, les 11 famílies desallotjades (entre les quals hi ha 19 menors) es van desplaçar a la tarda fins al Servei d’Atenció a Immigrants, Emigrants i Refugiats (SAIER), que és municipal, i on també hi ha la Creu Roja, que és qui gestiona la competència de l’Estat en matèria de refugiats. “De moment han tancat l’oficina i ens han deixat aquí fora”, es queixava Sikharulidze a la porta. “Si no ens diuen on hem d’anar, no ens quedarà més remei que tornar cap a l’antic institut i ocupar-lo; no podem tenir 19 nens petits dormint al carrer”, afegia abatuda aquesta mare de família.

Incapacitat de resposta

Dins del SAIER la tensió va anar en augment a la tarda. “Durant tot el dia juguem una mena de partit de tenis amb la Creu Roja, per veure quina sortida trobem a aquestes famílies”, admetia a l’ARA Lola López, comissionada d’Immigració de l’Ajuntament de Barcelona, que subratllava que “és responsabilitat de la Creu Roja atendre aquestes persones”. Finalment, l’Ajuntament es va avenir a obrir un espai municipal (on s’acullen els sensesostre durant les onades de fred) i la Creu Roja a posar-hi la resta de recursos. “S’hi estaran aquesta nit i demà tornarem a avaluar la situació”, va apuntar a les nou del vespre l’ONG. Mentre a dins es discutia el lloc, a fora les famílies van rebre una visita inesperada, la del consolat del seu país. “He vingut perquè em preocupen els nens”, va dir la representant del govern georgià. “Creiem que no han de rebre la condició de refugiats, perquè no hi ha cap conflicte a Geòrgia”, va admetre a l’ARA. Les famílies que l’escoltaven van mostrar el seu desacord: “Patim pobresa, gana, no tenim accés a la sanitat i no tenim feina. Venim a buscar un futur millor”, van rebatre.