Deu hores de resistència al Banc Expropiat de Gràcia

BarcelonaJa fa estona que el barri està trasbalsat. Cap a les nou del matí una nodrida dotació de furgonetes dels Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Urbana ha colonitzat els voltants del Banc Expropiat, el local okupat des de fa quatre anys a Travessera de Gràcia, 181. Dos quarts de deu és l’hora en què la policia havia d’executar l’ordre judicial de desallotjament dictada al novembre. Uns quants membres del col·lectiu s’han fet forts a l’interior de la caixa forta de l’antiga oficina de CatalunyaCaixa, que ara és un centre cultural ben integrat al batec vital de Gràcia i al qual no se li coneixen altercats ni problemes de convivència amb els veïns. Al voltant de les set de la tarda –i després de gairebé 10 hores–, han decidit sortir fora.

Els Mossos han acordonat tots els accessos dels voltants i els veïns han hagut de demanar permís per entrar a les seves cases. El Jordi viu al carrer Virtut i es mostra contrariat per l’acció opulenta de la policia. Considera que tota protesta i reivindicació contra “els bancs que roben els ciutadans” ha de ser vista amb bons ulls. No ho veu igual la Carmen, que viu a Torrent de l’Olla i detecta un doble raser en el judici contra les forces de l’ordre: “Quan ho feia el Trias tot eren crítiques, però ara qui governa? La Colau, oi?”. De fet, l’assumpte dels colors polítics a l’Ajuntament és complex, ja que el consistori de Xavier Trias va decidir –abans de deixar l’alcaldia– deixar pagat el lloguer del local durant un any –5.500 euros al mes– amb la mirada posada a evitar maldecaps com el de Can Vies i mantenir així una certa pau social. El nou govern encapçalat per Ada Colau va decidir suspendre el pagament al gener, ja que, tot i comprenent els usos socials del centre, el mateix col·lectiu se sentia incòmode amb la situació.

El Julià és veí Mare de Déu dels Desamparats i des del seu balcó té una vista privilegiada sobre el Banc Expropiat. M’ensenya una foto en què es veuen els operaris entrant i sortint, canviant els vidres del carrer i tapiant els accessos. Quan aconsegueixo aproximar-me fins al cordó policial més proper al local, se sent clar i eloqüent el soroll d’una serra radial. El tancament continua i l’accés a l’interior de la caixa forta s’allargarà unes quantes hores més.

Mentrestant a la plaça de la Revolució s’hi ha establert el centre neuràlgic de la manifestació i reivindicacions dels implicats. “No farem cap altra declaració més enllà del manifest que ja tens i les actualitzacions a les xarxes socials”, m’explica el que interpreto que és un portaveu del moviment. Al manifest expliquen que es resistiran al desallotjament i denuncien que CatalunyaCaixa “va malvendre el local a Manuel Bravo Solano, un especulador amb diverses empreses fantasma que ens vol fer fora per poder especular-hi”. La manifestació talla el trànsit a Torrent de l’Olla mentre l’activitat comercial als carrers acordonats restarà truncada durant no se sap quantes hores més. Veig Benet Salellas i Mireia Vehí, diputats de la CUP, que arriben per solidaritzar-se amb els implicats i demanar que el desallotjament s’aturi. Aclareixen que mantenen “el màxim respecte per a l’autonomia dels projectes” i no desitgen que s’esdevingui cap instrumentalització política.

A l’interior de la caixa forta els resistents s’han incrustat en bidons plens de ciment. Es resisteixen al desallotjament. Una bandera blanca oneja a la plaça de la Revolució. Interessant: el símbol de rendició per expressar resistència.