Els supervivents de l'incendi de Badalona tornen al solar de la nau cremada

Barcelona / BadalonaPoc abans de les 8 del vespre els supervivents de la nau cremada a Badalona han abandonat l'acampada que van plantar a la rambla del Gorg i han començat a instal·lar-se al solar de la fàbrica destruïda pel foc. L'ordre judicial perquè s'executés el desallotjament del campament improvisat havia arribat aquest migdia i, malgrat que en un principi la quarantena de persones que hi sobrevivien en tendes havien manifestat que es resistirien a marxar fins que vinguessin a fer-los fora, finalment han decidit traslladar-se al lloc on fa tres setmanes es va incendiar la vella fàbrica que els donava sostre i on van morir cinc dels seus companys.

A poc a poc, i amb l'ajuda d'activistes que els donen suport, han portat les poques pertinences que van salvar o han anat acumulant gràcies a la solidaritat veïnal al solar de l'antiga nau, net i tancat després d'una ràpida actuació municipal poc després de l'incendi. Diverses patrulles de la policia local de Badalona s'han presentat al solar, suposadament alertats per una trucada dels veïns que n'han denunciat l'ocupació. Hi ha hagut tensió entre agents i els immigrants, cansats de 20 dies de dormir al ras, però no s'han produït aldarulls ni càrregues policials, segons expliquen els testimonis. Finalment els policies han marxat perquè no portaven cap ordre judicial per impedir-los que s'hi instal·lin.

Amb el toc de queda nocturn a punt d'entrar en vigor, fonts dels acampats assenyalen que la seva intenció és passar la nit al solar fins que, un altre cop, l'Ajuntament del popular Xavier García Albiol iniciï els tràmits per desallotjar-los. És una manera de guanyar temps, apunten fonts pròximes al col·lectiu, que sosté que juga al seu favor el fet que l'ordre d'execució del jutjat contenciós número 6 només afecta el campament de la rambla del Gorg, on encara queden un grapat de tendes. La jutge avala l'actuació de l'alcalde Albiol en aquesta crisi humanitària, que ha revelat la pobresa de la vida a les antigues fàbriques ocupades, perquè afirma que el consistori ha "ofert a les persones acampades els recursos disponibles per fer front a les seves necessitats bàsiques", com ara habitatge, menjar, roba, assessorament jurídic, seguiment social i suport a les denúncies per obtenir duplicats de la documentació perduda en l'incendi, segons recull la interlocutòria.

"Les persones acampades es neguen a traslladar-se al recinte habilitat pels serveis socials a la mateixa zona. Manifesten desitjar traslladar-se en grup o almenys en un grup nombrós a un lloc on puguin cuinar i estar tranquils", afegeix la magistrada, que exposa que no es volen separar i que mostren "els seus recels" a les solucions de l'administració. Assegura que "només set persones" de les que formen part del grup han accedit a l'opció d'habitatge que se'ls ha proposat. La jutge inclou en els arguments els informes d'actuacions de la Guàrdia Urbana el 19 i el 21 de desembre per baralles "entre persones acampades", així com el 22 de desembre pel "consegüent escàndol, encesa de fogueres, tensions i baralles entre els membres de l'assentament amb resultat de dues persones lesionades, una de les quals detinguda".

La magistrada valora que "hi ha un evident interès públic" en fer el desallotjament "de les persones que ocupen la via pública" a causa de les baralles internes, al·legant "la necessitat de vetllar per la vida i la integritat". Per això justifica "que sigui necessària l'autorització judicial reclamada" pel consistori d'Albiol per desallotjar els acampats que, conclou la jutge, estan "en circumstàncies no idònies per a la salut a la vista de la pandèmia pel covid-19".

Intent fallit de desallotjament

La Cristina [diu que el cognom és el menys important] és la "líder" del campament, format bàsicament per homes. Explicava aquest matí que el 24 de desembre funcionaris municipals ja hi van anar per desallotjar-los però van haver de marxar-ne sense fer-los fora perquè "no hi havia cap segell del jutjat". De nacionalitat espanyola, afirma que ara per ara no tenen cap alternativa i que l'únic pla B és "fer el dinar". En tot cas, assenyalava: "A cap dels d'aquí els preocupa que els fotin fora", perquè en les seves biografies arrosseguen tantes dificultats i problemes que "un paper no els fa por". El campament es manté com una mena d'aparador per a la "reivindicació i una mostra de solidaritat", subratlla Hanna Henriksson, que respon –sense saber-ho– a la jutge i l'alcalde. "Ens espavilem, no ens cal ajuda, només papers per poder treballar".