El Nadal, l'època de la síndrome de la cadira buida

Un 5% dels ciutadans pateix aquesta síndrome, nascuda del conflicte entre la sensació de tristesa per la pèrdua d'un ésser estimat i l'ambient festiu general

Europa Press
25/12/2013
2 min

MadridUn 5% dels ciutadans pateix la síndrome de la cadira buida, un problema que sorgeix quan les emocions per la pèrdua d'un ésser estimat entren en conflicte amb l'ambient festiu propi de les celebracions nadalenques i de Cap d'Any, i que es tradueix en manifestacions com l'ansietat.

Tot i que el Nadal és, en teoria, una festa que potencia l'alegria, també estimula la soledat i la tristesa. Moltes persones experimenten una gran dissonància entre els estímuls exteriors –basats en les festes, reunions familiars, sopars, compres o regals– i les emocions internes de cada persona, que les condueixen a la malenconia i la nostàlgia.

Els responsables del Telèfon de l'Esperança assenyalen que en aquesta època de sopars familiars i festes "és quan més presents es fan les absències", ja que "mai s'està preparat per la mort d'un ésser estimat". La sensació de tristesa és més acusada el primer Nadal després d'una pèrdua afectiva. "És freqüent que una cascada d'emocions es desencadeni amb la visió d'una cadira buida", expliquen.

El càlcul del 5% es basa en el percentatge de gent que travessa un procés de dol per una pèrdua afectiva recent. El dol requereix d'un procés d'adaptació a la nova situació, expliquen des del Telèfon de l'Esperança, que apunten que el plor, la ràbia o la malenconia formen part del procés de curació de les ferides, i són normals, però el problema sorgeix quan aquestes emocions internes entren en conflicte amb l'ambient festiu propi del Nadal. En el passat, quan era més habitual un model familiar extensiu, "la família realitzava una funció amortidora enfront dels cops de la vida" i de contenció de les crisis vitals, però, en l'actualitat, en molts casos , l'individu en crisi se sent molt sol, una situació davant la qual el més recomanable és evitar l'abús de fàrmacs, ansiolítics i antidepressius, expliquen. "El dol és un procés natural que necessita el seu temps i en cap cas és sa anestesiar els sentiments, sinó que és aconsellable realitzar activitats i aficions que solien agradar a la persona.

Orientació

Per prestar la seva ajuda en aquestes situacions, el Telèfon de l'Esperança manté el seu servei d'orientació telefònica per a persones en situació de crisi emocional o soledat. El telèfon funciona les 24 hores dia, tots els dies de l'any, atès per voluntaris especialitzats en l'escolta activa i formats per activar les capacitats de les mateixes persones en crisi per superar els seus problemes.

stats