Depressió, angoixa i insomni: les altres conseqüències del confinament

BarcelonaUna revisió sistemàtica de 58 treballs científics publicats els últims cinc mesos ofereix una primera radiografia dels efectes psicològics de la pandèmia de coronavirus entre la població. I els resultats són preocupants. A part de les serioses complicacions per a la salut i les possibles seqüeles que pot causar entre els infectats, el covid-19 pot ser el responsable que la gent que no s'ha contagiat pateixi depressió, ansietat, estrès, insomni i sensació de soledat. Aquests problemes tenen un especial impacte entre les dones, la gent jove, el personal sanitari i les persones que es dediquen a la cura de malalts.

Durant l'epidèmia i el confinament domiciliari, almenys un 46% de la població general manifesta haver patit algun episodi depressiu, un 60% ha tingut ansietat i un 17% ha passat moments d'estrès. A més, un 17% ha tingut problemes per conciliar el son i un 3% ha tingut percepció de soledat. També un 3% de la gent estudiada ha patit un trastorn d'estrès posttraumàtic. Els problemes són més greus entre els professionals sanitaris quan es parla d'estrès (33%), ansietat (67%), insomni (29%) i estrès posttraumàtic (8%). Pel que fa a la depressió, un 41% n'han patit i un 4% s'han sentit sols.

L'estudi s'ha presentat en la primera conferència internacional de covid-19, que ha comptat amb la participació de científics i investigadors de la Fundació Lluita contra la Sida i les Malalties Infeccioses, el departament de malalties infeccioses de l'Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, l'Institut Català d'Oncologia (ICO), l'IrsiCaixa, la Facultat de Medicina de la Universitat de Vic (UVic) i la Facultat de Psicologia i Ciències de l'Educació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

Una de les conclusions més destacades d'aquest recull d'estudis és que només un 2% dels estudis sobre els efectes psicològics de la malaltia s'han centrat en els malalts de coronavirus. L'investigador de la Fundació Lluita contra la Sida i coordinador de la revisió, José A. Muñoz-Moreno, ho atribueix al fet que la prioritat mèdica durant la crisi sanitària ha sigut abordar els problemes físics que posaven en perill la vida d'aquests pacients, mentre que les conseqüències psicològiques han quedat en segon pla. "Serà a partir d'ara quan els sistemes de salut de tot el món ens podrem centrar en els aspectes psicològics de la malaltia, que segur que ens afectarà a llarg termini", ha afegit.