El departament d'Educació assegura que vol mantenir la filosofia a 4t d'ESO

GironaEl departament d’Educació diu ara que vol mantenir la filosofia com a optativa de 4t d’ESO. En l’esborrany del decret de currículums que la conselleria va enviar a les direccions no hi constava aquesta assignatura com a optativa, perquè es va seguir el disseny plantejat pel ministeri d'Educació. Fonts del departament indiquen que en el seu dia ja van demanar al ministeri que mantingués la filosofia com a optativa i asseguren que, malgrat que no apareix en l'esborrany, està previst recuperar la matèria en el decret definitiu, segons informa Laia Vicens. Així mateix, es tornarien a incloure cultura clàssica, arts escèniques i una matèria d'economia que, juntament amb filosofia, van desaparèixer de l'esborrany. El 50% del currículum escolar el dicten les comunitats autònomes i n’hi ha d’altres, com Castella-la Manxa, que des del principi van deixar clar que continuarien impartint les classes dedicades al pensament i la reflexió. Per contra, fonts de la conselleria exposen que es manté la reducció de les hores de cultura i valors ètics a un sol curs de l'ESO. Fins ara aquesta matèria actuava com a mirall de religió: els alumnes havien de triar l'una o l'altra. Però la nova normativa de Madrid estableix que no es poden avançar continguts de cap àrea a la mateixa hora que la religió i, per tant, desapareixen les classes alternatives.  

Quan es va fer pública la proposta del departament, ràpidament va despertar les crítiques i el rebuig de gran part del professorat de filosofia, que es va mobilitzar amb missatges a les xarxes i amb una campanya de recollida de firmes, que ja suma més de 8.300 suports. “Seria un error pedagògic: és l’única oportunitat que moltes persones tindran a la seva vida d’aprendre filosofia, perquè molts estudiants no passen a batxillerat”, defensa el professor de filosofia de l'Institut de Vilanova del Vallès (Vallès Oriental), Maurici Jaumandreu. El docent recalca que, precisament a 4t d’ESO els alumnes estan en un moment vital molt important perquè és just quan han d’escollir quin camí volen seguir un cop acabin els estudis obligatoris. “La filosofia serveix per preguntar-nos el sentit de les coses. Per exemple, perquè es qüestionin què és la felicitat per a ells, què és el que els motiva i, per tant, de quina manera volen posar rumb a la seva vida”, subratlla. 

Per al professor de filosofia de l’Institut Narcís Xifra i Masmitjà de Girona Màrius Sirvent, és “indignant i trist” que volguessin eliminar aquesta matèria, i considera que l’esborrany d’Educació ha sigut “com una bomba per als centres”. “S’ha comunicat molt malament, molt ràpid i amb molta pressa. Tindrà molts efectes i conseqüències, però gairebé no ens han deixat temps per poder reflexionar i fer al·legacions. Han fet tot un seguit de canvis estructurals sense comptar amb el professorat”, retreu. 

"Reculada impressionant"

També la docent jubilada i impulsora del Grup IREF Irene de Puig lamenta que plantegessin fer desaparèixer la filosofia “en benefici d’altres matèries com la digitalització o la tecnologia”. “La proposta de decret és un projecte educatiu economicista, on la importància la té més l’empresa i les sortides professionals que no la mateixa educació de l’individu, independentment de si després serà escombriaire o delegat d’Hisenda”, sosté. La professora lamenta que fa anys que la filosofia perd pistonada en el currículum escolar i critica el paper dels dos governs, tant el català com l'espanyol: “La llei del govern progressista ha reculat respecte a la llei del PP. I no entenc que també la Generalitat faci una reculada tan impressionant en el camp del pensament”, admet.  

En aquest sentit, tots els docents assenyalen una contradicció: mentre l’esborrany recalca que es vol fomentar el pensament crític dels alumnes, s'elimina i es redueixen les matèries dedicades a reflexionar i debatre. Per això, en les al·legacions que ha presentat el Col·legi de Llicenciats en Filosofia i Lletres, han fet una anàlisi general del conjunt de l’esborrany. “Si el currículum posa èmfasi especialment en la formació d'una ciutadania responsable, capaç de pensar críticament, és necessari tenir unes bases sòlides sobre les qüestions fonamentals que permeten aquestes competències. Com a mínim, demanem que no es faci un pas enrere i es mantinguin les hores que hi havia fins ara”, reclama el degà del col·legi, Àlex Rocas.

“Aprenc a pensar, escoltar i respectar”

Arran de la notícia sobre la proposta per eliminar la filosofia, els docents de l'Institut Escola Teresa Altet de Rubí (Vallès Occidental) van decidir plantejar una activitat a classe. En aquest centre apliquen el Projecte 3/18 del Grup IREF, que busca reforçar les habilitats del pensament a través de tot el currículum, i els van preguntar als alumnes què aprenen durant les classes de Filosofia. Les seves respostes són il·lustratives i sorprenents: “Aprenc a expressar les meves opinions i no tenim tanta vergonya. A més, aprenem a argumentar i a debatre amb un llenguatge apropiat”, diu la Lucía, mentre que la Natalia destaca que aprèn “més vocabulari, nous coneixements”. En Jan indica que li serveix per “pensar ràpid, escoltar millor, respectar el torn de paraula i llegir millor” i en Javier exposa que el relaxa. “Alguna vegada que estava nerviós em va ajudar”, afegeix. La Sara conclou la seva defensa de la matèria amb una pregunta: “Crec que si tots féssim filosofia el món seria millor, la gent respectaria més. Aleshores, com volen treure aquestes classes que ens ajuden a créixer com a persones?”