Hola a totes i tots,
Aquesta carta és d'agraïment. Mare. Pare. Gràcies no només pel suport, sinó per treure forces d'on no les teníeu i donar-me-les a mi. Gràcies per tot el que m'heu ensenyat i per tot el que m'ensenyareu. Però sobretot per no abandonar-me, ni abandonar-vos, a vosaltres, per molt que volguéssiu.
Gràcies a les meves tietes, als meus tiets, als meus avis i cosins per fer-me veure que en això es basa una família, en ser-hi sempre passi el que passi.
També vull donar les gràcies a les meves persones, les meves escollides, les millors eleccions que he fet en aquesta vida, per donar-me suport, plorar amb mi, enfadar-se perquè no tenia sentit el que sentia, per riure, per fer-me veure que el millor i el pitjor de la vida s'ha de compartir, per odiar i sobretot per estimar. Vosaltres m'aixequeu.
També vull donar les gràcies a totes les persones que m'han ajudat en aquest camí. Tan de bo no us hagués conegut, però la vida és així i et porta les millors persones en els pitjors moments. I això és per alguna cosa.
Tan de bo no t'hagués conegut, amiga, de veritat, però gràcies a això tinc una persona imprescindible en la meva vida. Companya de batalla, sé que mai ens oblidarem.
També voldria agrair a tota la gent que, sense conèixer-me, va prendre Espanya i em va donar veu quan molts van intentar treure-me-la. Gràcies per no deixar-me sola, per creure'm, germanes. Gràcies per tot.
De tot cor, gràcies a tothom que hagi parlat de mi un segon per repudiar el que va passar. A les associacions, persones del carrer, personalitats polítiques, famosos, periodistes que m'hagin respectat i, en general, a tothom que s'hagi preocupat per mi. Gràcies per fer-me sentir una altra vegada part de la societat, en què sembla que si et violen has de portar el cartell de violada al front. Gràcies per lluitar, cridar, plorar i donar-me suport en aquesta causa.
Per últim, i per a mi el més important: denuncieu. Ningú ha de passar per això. Ningú ha de lamentar-se per beure, per parlar amb gent en una festa, per anar sola cap a casa o per portar una minifaldilla. Ens hem de lamentar tots de la mentalitat que té aquesta societat, en la qual això pot passar a qualsevol, us ho asseguro.
Vigileu amb el que dieu. No sabeu quantes vegades he sentir a parlar de "la noia dels Sanfermines", sense saber que aquella noia era la que estava asseguda al seu costat. Per cert, no soc "la noia dels Sanfermines", soc la filla, neta, amiga... i potser aquest "de" sou algun de vosaltres. Així que, sisplau, penseu abans de parlar.
De la mateixa manera que estem mentalitzats i no fem broma amb malalties, no podem fer broma amb una violació. És indecent. Està a les nostres mans canviar-ho. Sisplau, només demano que per molt que penseu que no us creuran denuncieu. Us puc assegurar que tot el camí que cal recórrer no és plat de bon gust, però què hauria passat si jo no hagués denunciat? Penseu-ho.
Està molt bé condemnar uns fets, però tots hem de ser partícips del canvi. Personalment, només que el meu cas hagi remogut la consciència d'una persona o hagi donat forces a altres per lluitar em dono per satisfeta.
Per a totes les dones, homes, nenes, nens, que estan passant per una cosa semblant: us en podeu sortir. Pensareu que no teniu forces per lluitar, però us sorprendria saber la força que tenim els éssers humans. Expliqueu-ho a un amic, a un familiar, a la policia, en un tuit. Feu-ho com vulgueu, però expliqueu-ho. No us quedeu callats, perquè si ho feu els esteu deixant guanyar a ells.