Dents de cavalls que avalen a Darwin

BarcelonaEls resultats de l'anàlisi morfològic de més de 6.500 dents fòssils de cavalls salvatges, que daten en alguns casos de fa 55,5 milions d'anys, confirmen la hipòtesi evolutiva de la selecció natural de Darwin i el procés d'adaptació d'hàbits alimentaris a nous entorns causats per canvis climàtics.

La investigació, que analitza el desgast de molars fòssils des de 55,5 milions d'anys enrere fins fa uns 10.000 anys, i on s'inclouen registres de tota la seqüència evolutiva de la dent del cavall, ha estat publicada a "Science", i és fruit de la col·laboració de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), juntament amb dos equips dels Estats Units.

Les restes dentals de cavalls salvatges estudiats es corresponen amb 222 poblacions diferents i grups de diferents zones geogràfiques, procedents de les planures de l'oest dels Estats Units, la majoria, i de més de 70 espècies extintes d'aquests animals.

Els fòssils de queixals, que són les peces dentals encarregades de mastegar, i la morfologia i evolució dels quals suposen el millor paràmetre per a l'estudi del tipus d'alimentació d'un individu, van ser trobats a Wyoming, Colorado, Dakota del Nord i Califòrnia i es conserven la majoria, al Museu Americà d'Història Natural (AMNH, per les seves sigles de l'anglès).

Els últims cavalls salvatges originaris de les planures d'Amèrica del Nord, uns animals que es van extingir als Estats Units fa uns 10.000 anys com a conseqüència de l'últim període glacial, estaven dotats d'una dentadura bastant més arrodonida i desgastada en aquella època que la dels equins actuals.

La pervivència de poblacions de cavalls en l'actualitat es deu al fet que alguns d'aquells primers exemplars sorgits a l'Amèrica del Nord van fugir a altres continents a la recerca de millors condicions meteorològiques per viure.

"Els fòssils dentals més moderns analitzats en aquest estudi daten de fa 10.000 anys, l'època més recent de la qual es mantenen restes molars d'aquells primers cavalls salvatges, abans de la seva extinció, juntament amb altres grans animals, com els mamuts, coincidint amb l'últim període glacial".

Així ho ha explicat a Efe un dels responsables de l'estudi, Florent Rivals, investigador ICREA a l'IPHES i professor associat de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, qui ha afegit que l'estudi dels relleus de les cúspides molars aporta grans claus sobre diferents tipus d'alimentació.

Les primeres poblacions de cavalls vivien a la selva tropical amb molta calor i s'alimentaven de fruites especialment, de manera que les seves dents eren afilades i poc desgastades.

Segons Rivals, una de les grans fites en la transformació dental equina es va produir fa uns vint milions d'anys, després d'un marcat canvi climàtic que va fer proliferar a l'Amèrica del Nord praderies de gramínies.

Aquestes plantes, que van guanyar el terreny en extensió als grans arbres i arbustos d'èpoques anteriors, es caracteritzen per contenir partícules minerals abrasives que desgasten i aplanen les puntes de les dents.

Amb anterioritat a aquesta època, fa uns 40 milions d'anys, la dentadura equina també va patir un fort desgast, en canviar el clima de la zona, i passar de la selva tropical als boscos temperats, que van donar pas a una alimentació entre els cavalls amb fruites i vegetació menys tova.

A part, els investigadors han comprovat que els canvis dentals no són immediats sinó que tarden almenys un milió d'anys a afermar-se després d'haver passat un canvi climàtic, fet que es tradueix en unes 100.000 generacions.