Un assaig clínic demostra l’efecte positiu de les vacunes personalitzades en el càncer cerebral
Als 15 pacients que han participat en l'estudi se'ls ha allargat l'esperança de vida
BarcelonaPer primer cop s'ha provat amb èxit una vacuna terapèutica d'immunoteràpia per a pacients amb glioblastoma, un tipus de tumor cerebral molt agressiu. Els resultats positius de l'estudi, en què han participat investigadors europeus, entre d'altres de l'Hospital Vall Hebron, s'ha publicat aquest dimecres a la revista 'Nature'.
Es tracta d'una vacuna d'immunoteràpia adaptada a les característiques específiques dels tumors individuals i els sistemes immunitaris dels pacients amb glioblastoma. És el primer cop que es demostra la viabilitat d'una forma tan personalitzada d'immunoteràpia en un estudi clínic multicèntric i multinacional.
En l'assaig, que està en fase 1, hi han participat 15 pacients de sis hospitals europeus, un dels quals és la Vall d'Hebron, als quals se'ls va administrar dues vacunes terapèutiques. El projecte es va dividir en dues fases. En la primera se'ls va administrar una vacuna genèrica contra antígens comuns del glioblastoma, i després una segona vacuna personalitzada per a cada pacient en funció del seu tumor. "Les vacunes personalitzades requereixen un temps d'elaboració bastant llarg i fins al tercer mes no estaven disponibles", ha explicat el neurocirurgià de la Vall Hebron i investigador del grup de recerca en neurotraumatologia i neurocirurgia del Vall d'Hebron Institut de Recerca Fran Martínez Ricarte, que és també un dels tres investigadors de la Vall d'Hebron que han participat en l'assaig.
Les dues vacunes es van demostrar segures. És el primer cop que es prova amb èxit una vacuna terapèutica personalitzada per a tumors cerebrals, si bé ja s'ha provat una estratègia similar en altres càncers com el melanoma –en el marc d'un assaig clínic ara en fase 2– i càncers hepàtics.
En el cas dels pacients amb glioblastoma, les vacunes no han servit per curar els pacients, però sí que els han allargat l'esperança de vida. La mitjana de vida dels pacients amb glioblastoma és de 14 mesos, i en el cas dels pacients a qui es va administrar la vacuna la mitjana és de 29 mesos.
Teràpia assequible
Els resultats de la fase 1 d'aquest assaig clínic indicarien que fins i tot els tumors amb poca càrrega mutacional, com els glioblastomes, són susceptibles de ser abordats amb immunoteràpia personalitzada. "Nosaltres tractem persones, no malalties, i el glioblastoma no és una única malaltia sinó moltes malalties, i en cada pacient pot evolucionar diferent", ha subratllat Martínez. Encara és aviat per avançar resultats, però aquest assaig clínic obre la via a fer tractaments personalitzats amb immunoteràpia per als glioblastomes. "S'ha vist que la teràpia personalitzada amb vacunes és possible i segura i, a més, activa els limfòcits T [els que ataquen les cèl·lules cancerígenes]", ha indicat Martínez. "Obre la porta a continuar per aquest camí en aquest tipus de càncer", ha afegit Martínez, que també ha desitjat que aquesta tecnologia sigui assequible i estigui a l'abast de tothom.
El tractament estàndard dels glioblastomes consisteix en la cirurgia per extirpar el tumor, seguit de radioteràpia. És la teràpia que va seguir el Marcos, un pacient que va superar un glioblastoma fa sis anys i que és el perfil de pacient que podria haver-se beneficiat d'aquest nou tractament. A ell li van extirpar el tumor el 27 de desembre del 2012 i des de llavors ha estudiat un màster i ha sigut pare.
El glioblastoma és una forma agressiva de tumor cerebral amb mal pronòstic i que té un arsenal terapèutic poc efectiu, en general, per sobreviure-hi. "La probabilitat d'estar viu al cap de cinc anys és d'un 10%", ha dit Martínez. El Marcos, però, ha superat totes les estadístiques.
"No podem afirmar amb un estudi amb fase 1 i amb quinze pacients que aquest serà el tractament estàndard en el futur. No podem crear falses expectatives, però la immunoteràpia ha vingut per quedar-se i s'obre la via perquè els glioblastomes també se'n puguin beneficiar i tractar-los amb vacunes personalitzades", ha conclòs Martínez.
Les vacunes han sigut desenvolupades pel Consorci de Vacunació Activament Personalitzat de Glioma (GAPVAC), del qual formen part sis hospitals i la Vall d'Hebron és l'únic de l'Estat que hi participa. Aquest consorci és un dels primers grups del món que té com a objectiu detectar mutacions en el glioblastoma per optimitzar i individualitzar els medicaments. Té el finançament de la Unió Europea i està liderat per Inmatics Biotechnologies GmbH i BioNTech AG, tots dos d'Alemanya.
