Demanen quadruplicar la inversió en recerca educativa per vincular més la investigació i les escoles

Fa deu anys una investigació finançada pel ministeri de Ciència i Innovació va analitzar si els models pedagògics de les escoles rurals, en què les aules són multinivell i es barregen els alumnes tinguin l'edat que tinguin, són transferibles a altres tipus de centres. Les conclusions de l'estudi apuntaven que sí que era possible, tot i que amb matisos i amb algunes dificultats. Tot i això, a la pràctica la majoria de centres educatius de l'Estat segueixen separant per classes segons l'edat dels alumnes. Alguns s'han atrevit a fer el pas en plena pandèmia com a solució d'urgència per abaixar les ràtios, però, malgrat la satisfacció general, falta per veure si aquesta pràctica educativa ha arribat per quedar-se. Aquest és només un exemple de la gran desconnexió que hi ha entre la recerca en educació i l'aplicació pràctica i que més de 150 experts demanen revertir. En el manifest "Més recerca per a millor educació. Connectem la política amb les evidències" reclamen al Govern i al Parlament que del 0,27% d'inversió actual en recerca educativa es passi a l'1% del pressupost del departament d'Educació i així es pugui millorar el sistema educatiu des de l'evidència científica. És a dir, que els 14 milions d'euros en R+D en educació, una "xifra ridícula" segons els impulsors, creixin fins als 56 milions en 4 anys. Per comparar, la inversió que el departament de Salut destina a la recerca suposa el 3,2% del seu pressupost.

"S'aprofiten molt poc les evidències que tenim del que funciona en educació", ha expressat Núria Comas, coordinadora de la iniciativa, impulsada des de la Fundació Jaume Bofill. Aquest desaprofitament, diuen, és una pèrdua d'oportunitats per guanyar en equitat i qualitat educatives. Per aconseguir que les evidències científiques "tinguin un paper decisiu en la recuperació i l'abordatge de les desigualtats educatives", reclamen més inversió per als grups de recerca que ja existeixen i noves línies de finançament estable per investigar. Actualment hi ha uns 80 grups d'investigació en l'àmbit educatiu, un capital "importantíssim" la producció del qual no es transfereix al Govern ni als centres educatius, segons ha afirmat Josep Maria Vilalta, coautor de l'estudi i secretari executiu de l'Associació Catalana d'Universitats Públiques (ACUP).

Transparència i accés a les dades

El manifest no només demana més diners, sinó també més transparència i accés a les dades. Xavier Bonal, investigador en educació i catedràtic de sociologia a la UAB, ha posat exemples concrets: "Tenim la dada d'abandonament escolar a Catalunya però no sabem on es produeix més aquest abandonament ni en quins centres. Tampoc tenim les dades per municipis de com afectarà la caiguda demogràfica a cada territori".

A més, també proposen reforçar l'avaluació de les polítiques públiques, una cultura força escassa a Catalunya, segons han denunciat. Per això demanen activar l'Agència d'Avaluació i Prospectiva de l'Educació, un organisme que està previst en la llei d'educació de Catalunya, però el desplegament d'aquesta llei "està aturat des de fa una dècada", i modificar els criteris de l'Agència de Qualitat Universitària per incentivar la investigació feta en col·laboració entre universitats i docents. "Afinaríem molt més", ha afirmat Pilar Gargallo, presidenta de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica, si els mestres i professors treballessin conjuntament amb els investigadors universitaris.

Des de la Fundació Bofill també han lamentat que un dels pocs projectes creats per ajudar a transferir tot el coneixement de la recerca als centres educatius no s'ha desplegat. Fa un any i mig, el departament d'Educació, Ivàlua i la Bofill van fer una crida per trobar 20 escoles que volguessin unir-se a un grup de recerca per implementar a les aules el que ja està contrastat que funciona en educació. "No sabem per què no s'ha tirat endavant. Primer es va dir que era pel covid, però és un símptoma que la investigació en educació no forma part de les polítiques públiques a Catalunya", ha afirmat el director de la Fundació, Ismael Palacín.