Què demanen els docents al futur conseller d'Educació?

Els sindicats d'educació s'han posat d'acord per redactar les demandes "de mínims" que fan al futur conseller o consellera d'Educació. A grans trets, la petició és "revertir les brutals retallades" que encara s'arrosseguen des del 2010 i "arribar al 6% del PIB" en educació, tal com estableix la llei catalana. Són dos objectius generals que es concreten en onze demandes específiques, com ara reduir les ràtios a 10 alumnes a infantil i a 15 a la resta de nivells educatius per fer front a la pandèmia, no tancar cap grup a l'escola pública, retirar el decret de plantilles i aturar la reforma de la formació professional. Després de reunir-se amb els grups parlamentaris, els sindicats han constatat dues coses. La primera és que només hi ha tres mesures que han comprat tots els partits: incrementar el personal als centres per garantir l'atenció a la diversitat, convertir els terços de jornada en mitges jornades (es faria amb 7 milions d'euros) i estabilitzar el personal interí i substitut, és a dir, entre el 30% i el 40% de la plantilla. I la segona és que només hi ha tres partits que els han promès tot el que demanen: Ciutadans, En Comú Podem i la CUP.

Les organitzacions de mestres i professors són conscients, amb tot, que en plena campanya electoral aquests compromisos podrien quedar només en "bones intencions" i "màrqueting". "En campanya es fan promeses que després s'han de materialitzar", han avisat en una roda de premsa conjunta portaveus d'USTEC, la Intersindical, CCOO, UGT, CGT, USOC i Aspepc, que han alertat que no descarten cap mecanisme de pressió per aconseguir aquestes demandes. En aquest sentit, també volen que es reverteixin les retallades que van afectar les seves condicions laborals: reclamen 45 milions d'euros per restablir l'horari lectiu que tenien abans (i això és fer 23 hores a primària i 18 a l'ESO), contractar 700 professors per reduir dues hores lectives als docents de més de 55 anys, 60 milions d'euros perquè el primer estadi de promoció pels serveis prestats es torni a situar als 6 anys (el 2012 es va decretar que el primer estadi s'assolia amb 9 anys de serveis prestats, cosa que va retallar el sou a més de 6.000 docents que ja tenien 5 anys d'experiència) i que s'apliquin correctament les 24 hores de permanència als instituts.

Més enllà de la campanya electoral, els sindicats d'educació han preferit no mullar-se gaire pel que fa a una de les primeres mesures que es prendran al sector un cop passin les eleccions. Està previst que dimarts el Govern en funcions aprovi, un any més tard del que s'havia anunciat, el decret d'admissions, que ha de servir per reorganitzar les places escolars i programar l'oferta pública i la concertada des del principi de la preinscripció. El decret, que aquesta setmana ja s'ha aprovat al consell tècnic, incorpora una memòria econòmica que reforça econòmicament els recursos per als centres que escolaritzin més alumnat vulnerable, tant si són públics com concertats. Aquesta nova normativa es desplegarà després que la majoria de partits polítics, entitats i organitzacions educatives signessin el Pacte contra la Segregació Escolar. Però entre els sindicats d'educació no hi ha unanimitat, perquè per exemple la USTEC se'n va despenjar perquè en lloc de “protegir l’educació pública com a única garant del dret a l’educació en condicions d’igualtat”, el document proposa “mesures de caràcter econòmic per consolidar” els centres concertats.

Famílies de la concertada demanen la gratuïtat de l'educació

Precisament, des de l'escola concertada també fan peticions a la futura conselleria. L'agrupació de famílies FAPEL ha emès un comunicat en què també apel·len a la LEC per demanar la gratuïtat del sistema educatiu. "Ens cal un finançament suficient perquè totes les famílies puguin triar qualsevol escola en igualtat de condicions, perquè puguem lluitar tots plegats de manera més eficaç contra la segregació escolar i a favor d'una escola veritablement inclusiva", han afirmat en un text en què també demanen apostar per la formació inicial i contínua del professorat, la personalització de l'educació a tot el sistema i el dret d'escollir "en llibertat i amb garanties" l'educació dels fills. Un informe del Síndic de Greuges va constatar que el sistema educatiu necessitava una aportació extra de 1.163 milions d'euros, 581,2 dels quals s'haurien de destinar al sector públic i 582,6 al sector concertat, per garantir la gratuïtat total de l'escolarització.

En matèria d'educació, la futura conselleria haurà de fer front a la desigualtat educativa, que s'ha agreujat amb la pandèmia. Ho saben bé els centres de màxima complexitat. Una vintena d'aquestes escoles que escolaritzen molt alumnat desfavorit i que aquest diumenge són seu electoral s'han unit per interpel·lar tota la població i conscienciar les famílies dels seus barris de la seva capacitat per revertir els guetos escolars. "Votes aquí? Matricula els teus fills i filles aquí", diu el lema de la campanya, coordinada pel Col·lectiu d'Escoles contra la Segregació, que té l'objectiu d'aconseguir, com ja preveia el pacte, que l'escola "sigui un reflex fidel del barri, no pas una excepcionalitat on es concentri un determinat perfil social d'infants".