SALUT

Demanen la col·laboració ciutadana per iniciar un assaig clínic amb cèl·lules CAR-T a l'Hospital de Sant Pau

Aquest tractament oferirà una oportunitat a pacients de limfoma que ja no tenen més opcions

En la roda de premsa han participat entre d'altres els metges i investigadors Javier Briones, Manel Esteller i Jordi Sierra
Lara Bonilla
12/12/2018
3 min

BarcelonaEs necessita un milió d'euros per engegar un assaig clínic amb cèl·lules CAR-T que ha de donar una oportunitat als pacients de limfoma que ja no tenen més opcions terapèutiques al seu abast perquè la seva malaltia és resistent a tots els tractaments.

Aquest assaig clínic es farà a l'Hospital de Sant Pau gràcies a l'impuls de la Fundació Josep Carreras, que ja ha recollit 750.000 euros per fer realitat aquest assaig d'immunoteràpia CAR-T per limfomes T i limfoma de Hodgkin, el primer que es fa a l'Estat i a Europa seleccionant els limfòcits T de memòria. L'objectiu de l'assaig és modificar genèticament els limfòcits T del pacient perquè ataquin les cèl·lules cancerígenes, i s'infonen de nou en l'organisme del pacient.

"Les CART-T són el més revolucionari en el tractament del càncer hematològic", ha reconegut Jordi Sierra, cap del servei d'hematologia de l'Hospital de Sant Pau. "Amb la teràpia cel·lular, el panorama del tractament del càncer d'aquí deu anys serà molt diferent del que és en l'actualitat", ha destacat Sierra. Manel Esteller, director de l'Institut de Recerca contra la leucèmia Josep Carreras ha destacat que aquesta és una teràpia "cara però bona". "És un projecte de futur però també de present", ha afegit Esteller, qui ha explicat que l'objectiu és en el futur ampliar les indicacions de les cèl·lules CART-T per a altres tipus de càncers no hematològics. "I és molt important que els hospitals públics tinguin accés a aquestes teràpies", ha subratllat.

En aquest assaig se seleccionen un tipus de limfòcits T, anomenats limfòcits T de memòria, que són unes cèl·lules poc nombroses però extremadament eficaces que tots tenim al nostre organisme. Es generen després d'una infecció primària i són les encarregades de defensar l'organisme en infeccions successives del mateix patogen.

A aquests limfòcits T de memòria se'ls injecta una mena "d'arma" –un virus perpetu anti CD30– perquè cada cop que detecti l'antigen CD30 –que són els que expressen les cèl·lules tumorals del limfoma–, l'elimini. L'antigen CD30 s'expressa en pràcticament tots els limfomes de Hodgkin i alguns subtipus de limfomes no Hodgkin. Aquesta modificació genètica es fa en una sala blanca, que és una sala especialment dissenyada per obtenir baixos nivells de contaminació.

La teràpia CAR-T s'ha convertit en un dels enfocaments terapèutics més prometedors per al limfoma. Cada any 7.500 persones són diagnosticades de limfoma a l'estat espanyol. És el càncer de sang més freqüent. La majoria, un 85%, es curen després de sotmetre's a tractaments de quimioteràpia i, sovint també, a un trasplantament de medul·la òssia. No obstant això, encara hi ha un 15% dels pacients que són resistents als tractaments i moren perquè ja no hi ha més possibilitats terapèutics per oferir-los. Són aquests pacients els que es beneficiaran de la teràpia amb CAR-T. "Oferim una nova esperança a malalts amb limfoma de Hodgkin i limfoma T. Però necessitem diners, cada teràpia costa aproximadament 100.000 euros", ha reconegut Sierra. Pacients com la Mireia Agudo, de 28 anys, a qui no li han funcionat els tractaments que ha fet fins ara.

Només s'han fet dos assajos clínics d'aquestes característiques al món –als Estats Units i la Xina– amb resultats positius en els trenta pacients que s'han tractat. Aquest serà el primer que es fa a l'Estat i a Europa i la idea és iniciar la fase I de l'assaig l'any 2019 amb deu pacients. Aquests pacients seran malalts que hagin mostrat resistència a tots els tractaments previs com quimioteràpia, autotrasplantament de moll de l'os, radioteràpia o nous fàrmacs com els anticossos monoclonals.

Pacients molt joves

"És un projecte nou i innovador pel tipus de pacients als quals va dirigit: limfomes de mal pronòstic", ha explicat Javier Briones, hematòleg de l'Hospital de Sant Pau i investigador clínic en l'àrea d'immunoteràpia de l'Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras i de l'Institut de Recerca de Sant Pau. "Són pacients que no es curen malgrat que tenim molts tractaments –i molts d'immunoteràpia– a l'abast i són pacients molt joves, d'entre 25 i 30 anys", afegeix Briones.

Actualment ja s'han recollit tres quartes parts dels fons mínims necessaris per dur a terme el projecte. Les donacions es poden fer a la web www.imparables.org i la campanya s'ha batejat amb el nom "La fàbrica de cèl·lules imparables". Un milió d'euros és el mínim que es necessita per tractar deu pacients, però si es recullen més diners se'n podran tractar més.

stats