El fiscal demana un any de presó per a García Albiol per incitar a la discriminació

BarcelonaEl fiscal demana un any de presó per a l'alcalde de Badalona, Xavier García Albiol, per un delicte de provocació a la discriminació per repartir uns pamflets que relacionaven els immigrants romanesos amb la delinqüència en la precampanya electoral de les municipals del 2011. En el seu escrit, al qual ha tingut accés l'agència Efe, el fiscal demana una multa de 8.100 euros per a l'alcalde i la seva inhabilitació especial per al dret de sufragi passiu durant el temps de la condemna.

Concretament, el fiscal atribueix a García Albiol un delicte de provocació a la discriminació, l'odi i la violència, i, de forma alternativa, un altre d'injúria col·lectiva provocadora, tot i que per a tots dos demana la mateixa pena. En declaracions a Efe, García Albiol (PP) ha manifestat que no havia rebut "cap notificació oficial de la petició del fiscal antiodi" i ha considerat que "l'actuació d'aquest fiscal és coherent amb la línia que porta des de l'any 2010". "Em sembla el món al revés. Aquells que defensem i lluitem contra els que delinqueixen som els culpables per donar la nostra opinió", ha indicat.

"Seguiré la meva línia de treball i la meva manera de pensar no canviarà, que no és una altra que defensar els veïns de la ciutat que pateixen els problemes d'incivisme i inseguretat, i que són les veritables víctimes en aquest cas", ha afegit.

Segons manté la Fiscalia, García Albiol, que llavors era aspirant a l'alcaldia, va autoritzar la confecció del fullet. També va participar en la distribució massiva d'aquest, "sabent i acceptant el menyscabament que suposava per a la dignitat, l'honor i la fama del col·lectiu gitano d'origen romanès". La Fiscalia manté que García Albiol, com a president del PP a Badalona, va encarregar 15.000 fullets que van ser repartits el 24 d'abril del 2011 en diferents barris de la ciutat.

L'escrit d'acusació descriu els pamflets distribuïts pel president del PP a Badalona. Entre altres il·lustracions, hi figurava una fotografia d'un grup de persones d'origen romanès al costat d'una pancarta amb el lema 'No volem romanesos' i altres referències que, segons l'opinió del ministeri públic, vinculaven aquest col·lectiu d'immigrants amb la delinqüència.

La distribució d'aquells fullets per part de l'acusat "va generar, tal com havia previst, una gran polèmica en amplis sectors de la societat, amb gran repercussió mediàtica tant a Catalunya com a Espanya", manté el ministeri públic.

Conscient d'això, afegeix l'escrit d'acusació, l'acusat, en els dies posteriors i anteriors al repartiment dels fullets, va continuar la seva campanya en diversos mitjans "amb la finalitat de propagar i amplificar el seu missatge d'incitació a l'hostilitat i al tracte desigual i injustificat contra els integrants del col·lectiu gitano d'origen romanès".

"La direcció del PP, tant a nivell estatal com autonòmic, va desautoritzar expressament les declaracions i manifestacions anteriorment abocades per l'acusat i va paralitzar immediatament la distribució del fullet descrit", afegeix el ministeri públic.