El delta de l’Ebre pateix pels pantans

TortosaEl delta de l’Ebre s’enfonsa cada any una mitjana de 3 mil·límetres per la pujada del nivell del mar i perquè el riu no aporta prou sediments perquè queden retinguts al fons dels embassaments. Les xifres són il·lustratives: abans de la construcció dels pantans el riu aportava al Delta una mitjana d’entre 10 i 20 milions de tones de sorra, argila i llim, i ara n’arriben 90.000 tones. Per mantenir el Delta tal com el coneixem avui caldrien entre 1 i 2 milions de tones. La Campanya pels Sediments, un moviment social que integra diferents organitzacions com la Plataforma en Defensa de l’Ebre, Ecologistes en Acció i SEO/Birdlife i que té el suport dels principals ajuntaments ebrencs, reclama des de fa anys solucions tècniques i polítiques a aquest problema, i ara ha decidit obrir-se camí també per la via jurídica.

“Sabem que les comportes de fons de les preses de Mequinensa i Riba-roja d’Ebre no s’han obert mai des que es van construir als anys 60 i això ens fa pensar que podrien estar incomplint la normativa que regula la gestió dels embassaments”, apunta Josep Juan, un dels impulsors de la campanya. Una afirmació que es fonamenta en dues ordres ministerials: la primera, del 31 de març del 1967, la instrucció per al projecte, construcció i explotació de grans preses, i la segona, del 12 de març del 1996, el reglament tècnic sobre seguretat de preses i embassaments”. Segons aquests documents, les empreses que exploten i gestionen els embassaments -en el cas de Mequinensa i Riba-roja és Endesa- són responsables del correcte manteniment i funcionament de les preses, i sense l’obertura periòdica de les comportes de fons, que és el que permetria alliberar els sediments, no és pot garantir al 100% que estiguin funcionant correctament. “És un tema ambiental però també de seguretat”, afegeix Juan. Des de la Campanya pels Sediments es requereix al govern espanyol una inspecció independent de les comportes de fons de les preses de Mequinensa, Riba-roja i Flix, que són els principals paranys de sediments.

Aquesta batalla jurídica pels sediments també posa de manifest que s’està incomplint la normativa europea d’hàbitats i ocells. “El delta de l’Ebre s’enfonsa perquè no arriben sediments, i la responsabilitat última és dels encarregats de gestionar els embassaments”, apunta Juan. El que ara estudien és com es poden formalitzar aquestes denúncies i a quins estaments poden recórrer.

30 milions de tones

Lluita jurídica a part, les últimes setmanes el front polític de la batalla pels sediments ha obert una escletxa important. Fa una setmana, tots els grups del Parlament de Catalunya, excepte el PP, han mostrat el seu suport a la Campanya pels Sediments i a l’elaboració d’un pla de gestió integral dels sediments de la conca de l’Ebre. I el 14 de febrer el Congrés va aprovar, amb el suport de tots els grups polítics, a excepció també del PP, una proposició no de llei presentada per ERC per executar un projecte pilot de transferència controlada de sediments des de l’embassament de Riba-roja d’Ebre a l’Ebre aquest 2017. Hi ha un estudi del 2010 que determina que aquest pantà acumula 30 milions de tones de sediments. Abans, però, s’hauran d’encarregar estudis per analitzar la composició dels sediments. Fonts d’Endesa sostenen que les ordres per obrir comportes als pantans les ha d’emetre la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre. També apunten que normalment cada any es fan dos buidatges importants, a la primavera i a la tardor.

La Confederació sempre ha rebutjat el desembassament de Riba-roja d’Ebre per la seva complexitat i perquè obligaria a aturar la producció d’energia elèctrica durant dies o setmanes. Paral·lelament, des del programa d’ecosistemes aquàtics de l’IRTA de Sant Carles de la Ràpita, s’està estudiant quina és la capacitat de transport de sediments del riu Ebre i dels dos grans canals de rec de la zona. “És un tema molt complex i va molt lligat al cabal d’aigua que baixa pel riu i que s’ha de complementar amb altres mesures com la generació de biomassa”, apunta Albert Rovira, tècnic de l’IRTA. Per a aquesta primavera, hi ha programades dues proves pilot de transferència de sediments. Una en dos punts del riu Ebre (Móra d’Ebre i Benifallet) on s’injectaran uns 100 metres cúbics de sorra de pedrera. I la segona serà al canal de l’esquerra de l’Ebre, amb sediments de la planta potabilitzadora del Consorci d’Aigües de Tarragona. En aquesta planta s’hi acumulen cada any unes 2.000 tones de fang provinents del minitransvasament i ja hi ha un projecte per retornar-lo al Delta a través dels canals. “És un altre gra de sorra més”, afegeix Rovira.