Un 10% dels sensesostre ho són a causa del covid

GironaVa decidir passar el confinament a casa dels pares per poder-los cuidar i fer-los la compra. Una vegada aixecat l’estat d’alarma, al tornar al seu pis, al barri de Santa Eugènia de Girona, l’Àlex ja no hi va poder entrar perquè uns ocupes se l’havien fet seu. Des de llavors dorm al carrer. No vol allotjar-se de nou a casa dels pares perquè els hauria de dir que no pot entrar al seu pis i no els vol preocupar. Amb la crisi generada pel covid l’empresa on treballava li va aplicar un ERTO, però a l’acabar el desconfinament el va acomiadar. S’ha quedat sense casa i sense feina. Amb 37 anys, és una de les persones a qui la pandèmia li ha fet tastar allò que mai no hauria imaginat: viure i dormir al carrer.

També ho ha experimentat per primera vegada el Carles. Abans del confinament va decidir canviar de banc per cobrar la pensió de discapacitat que li permetia pagar el lloguer de l’habitació on dormia. Els diners van deixar d’arribar-li i ningú n’hi va saber donar cap explicació fins passat el confinament, quan les oficines bancàries van reobrir: hi havia hagut un error en el procés d’alta a la nova entitat bancària. El banc es va comprometre a pagar-li els mesos endarrerits, però la solució arribava massa tard: portava dos mesos sense pagar l’habitació i l’havien fet fora. Va estar dormint en unes naus abandonades dels afores de Girona durant un mes i mig.

Dormir al cotxe

També han esdevingut uns sensesostre els últims mesos la Maria, de 58 anys, i el Jaume, de 52. Després d’unes setmanes de treballar dur a la verema a França van tornar a casa seva, a Girona, però no van poder obrir la porta. El pany estava canviat i a dins al pis hi havia uns ocupes. Des de llavors, a l’espera que el cas es resolgui als jutjats, la parella viu al carrer i ha dormit durant moltes nits al cotxe, a la zona de Vista Alegre de Girona. Fa uns dies el cotxe es va espatllar, el motor no arrancava, i ja no el van poder moure de lloc. La grua se’l va endur el cap de setmana passat. Els voluntaris de Som Sostre que algunes vegades s’hi havien acostat per oferir-los aliments, mantes i el que necessitessin no els han vist des de llavors i estan preocupats pel que els pugui passar. Segons asseguren, la Maria i el Jaume estan pendents que els rebi una assistent social de l’Ajuntament.

Aquests quatre ciutadans (els noms no són els reals) no són els únics nous sensesostre que hi ha a la ciutat de Girona des que va esclatar la pandèmia de covid-19. La regidora de Drets Socials de l’Ajuntament de Girona, Núria Pi, assegura que amb l’aparició del coronavirus els treballadors socials han detectat un augment de ciutadans que ho han perdut tot i s’han vist abocats a viure al carrer, tot i que diu que li és impossible donar-ne una xifra.

Sí que fan estimacions els membres de la plataforma ciutadana Som Sostre. “Si en aquesta època solíem atendre entre 30 i 35 persones, ara ja sumen una cinquantena, un 20% de les quals són nous sensesostre. Són persones molt més vulnerables perquè desconeixen els codis que imperen entre la gent que viu des de fa temps al carrer, i estan més exposats a la violència i a l’angoixa. Els costa demanar ajut i molts s’amaguen perquè els fa vergonya que coneguts seus, o fins i tot familiars, els vegin en aquesta situació denigrant”, explica Cristian Lienlaf, portaveu de Som Sostre.

L’entitat, que treballa amb independència de l’Ajuntament, està fent un inventari dels recursos que té la ciutat per atendre els sensesostre. “Cal actualitzar les dades i inventariar les infraestructures i recursos que tenim i que ens fan falta com a ciutat. És hora de tenir una ciutat menys hostil i més inclusiva per als col·lectius vulnerables”, diu Lienlaf, que recorda que tot i que el nombre d’habitants de Girona ha crescut fins a superar els 100.000 i que el nombre de persones sense llar no ha parat de créixer, la ciutat té els mateixos recursos des de fa dècades per a aquest col·lectiu. “Tenim un centre, La Sopa, però allà no hi cap més gent. Des de fa dos anys, amb l’operació fred s’obre un espai a l’antiga UNED, però no cobreix les necessitats bàsiques com el menjar i la higiene, ja que no hi ha dutxes”, denuncia Lienlaf.

“A la ciutat hi cal un alberg o residència pública amb tots els serveis i la capacitat necessària per atendre totes aquestes persones”, diu el portaveu de Som Sostre, que assegura que va ser gràcies a la pressió dels veïns que durant el confinament l’Ajuntament va habilitar el pavelló de Palau per a les persones sense llar. Durant el confinament, Som Sostre va repartir 2.450 àpats, un 70% de tot el menjar que va distribuir al llarg del 2019. Voluntaris i algun restaurant de la ciutat van procurar part d’aquests plats calents per als sensesostre.

Oportunitats de reinserció

A més d’infraestructures adequades per acollir totes les persones que es veuen abocades a dormir al carrer, Som Sostre demana a l’administració “una feina encara més compromesa” per donar oportunitats de formació i ocupació a aquest col·lectiu. “Si no donem una esperança de reinserció clara a aquestes persones, el bucle de la cronificació actua sense pietat”, diu Lienlaf.

L’objectiu ha de ser, segons Som Sostre, que “el sensellarisme deixi de ser un problema de sempre”, que “la societat obri els ulls davant aquesta realitat i que mai més ningú ens digui que aquesta gent no vol ser ajudada i que el que vol és viure al carrer”.

Segons l’Ajuntament, a La Sopa hi dormen actualment 43 persones que estan en centres d’inserció i 11 d’ateses en centres de dia. A més, hi ha persones que no dormen a La Sopa però que hi van a l’hora dels àpats amb tiquets menjador, d’altres que reben carmanyoles que inclouen dinar i sopar, i una trentena d’usuaris diaris que només hi van per dutxar-se. A través del sistema Housing First, l’Ajuntament ha donat sostre a cinc persones. A 18 més les ha allotjat en pisos d’inserció.

De cara a l’hivern, la regidora Núria Pi assegura que s’està buscant una alternativa a l’antic edifici de la UNED amb més capacitat, més serveis i mesures de seguretat adequades. Pi explica que en l’operatiu es treballa amb l’horitzó d’un semiconfinament per si es donés aquesta situació.

Els estralls del covid

L’Ajuntament presenta avui un estudi sobre els estralls socioeconòmics causats per la pandèmia del covid a la ciutat de Girona. La regidora avança que la pandèmia ha afectat especialment les persones que vivien en l’economia submergida, com treballadores de la llar sense contracte i treballadors afectats per ERTO que han tardat mesos a poder cobrar.

Als ajuts que es donaven habitualment des dels serveis socials s’hi han sumat els de persones que no l’havien sol·licitat mai abans. “Va ser desbordant al principi, perquè a l’allau de sol·licituds s’hi va afegir el fet que s’havia de treballar telemàticament i molta gent no sabia ni com omplir un formulari”, explica Núria Pi. La regidora assegura que els serveis socials continuen desbordats i expressa la seva preocupació perquè “no es preveu a curt termini un escenari en què no caldrà donar tots aquests ajuts”. El fet que després del confinament s’hagin reactivat els desnonaments també preocupa l’Ajuntament.