Dels avets amb pedals al Nen Jesús ‘actual’: els ‘hits’ dels últims anys

BarcelonaÉs gairebé tan barceloní com quedar en un xamfrà al costat muntanya-Besòs o queixar-se de les obres eternes a la plaça Lesseps o, en la versió actualitzada, a la de les Glòries. Quan s’acosta el mes de desembre, toca fixar-se en el pessebre que l’Ajuntament instal·la a la plaça de Sant Jaume i opinar. O, directament, criticar. Aquest any, com que és el primer Nadal d’Ada Colau a l’alcaldia, l’examen ha sigut encara més exhaustiu. Els rumors i les cavil·lacions han envoltat les tradicions nadalenques des de fa setmanes. Sobretot tenint en compte la decisió del govern de Colau de suprimir la missa dels actes oficials de la Mercè. Hi hauria pessebre? I Nen Jesús?

Finalment, ahir es van resoldre tots els interrogants. Barcelona va inaugurar el pessebre a la plaça Sant Jaume amb un Nen Jesús actual. Es tracta d’un pessebre tradicional, però actualitzat, inspirat en el món dels contes, amb quatre llibres d’aquells que es van desplegant, i una família actual al Naixement, que es pot veure per una finestra. És a dir, una parella amb un nen que, per indumentària i estil de vida, podrien ser els veïns de sota de casa. Res que faci pensar en una Verge Maria i un sant Josep dels de tota la vida. Davant l’expectació generada pel pessebre de Colau, és un bon moment per repassar alguns dels hits nadalencs a la ciutat.

Pessebre en un parc urbà

El 2004 en lloc d’un llenyataire hi havia un repartidor de butà

Un parc urbà que podria ser el de la Ciutadella es va convertir, el 2004, en l’escenari que revolucionaria el pessebre de la plaça de Sant Jaume. En lloc de llenyataire hi havia una gran figura -feta en dues dimensions- del repartidor de butà. I la pastora bugadera portava un paquet de detergent. La tradició, feta miques. En paraules de qui era llavors -i continua sent avui- el cap de files del PP a la ciutat, Alberto Fernández Díaz, una “ horterada ”. I, per a la llavors tinent d’alcalde Imma Mayol, una “reinterpretació” innovadora.

On és el caganer?

La figura va desaparèixer en ple debat de l’ordenança de civisme

Després del cop de puny a la panxa de la tradició del pessebre actualitzat, l’any següent, el 2005, es va optar per una proposta, de nou, convencional. Però, en ple debat sobre l’ordenança de civisme, la polèmica la va servir l’absència del caganer. Una absència que, segons va defensar Mayol, feia anys que es repetia en el pessebre barceloní sense que hi hagués hagut campanyes a favor de la figura a la gatzoneta. Aquell any la inauguració del pessebre va estar marcada per una sonora protesta de veïns de la Vall d’Hebron contra la narcosala.

Arbres endollats

Mayol va impulsar sis avets que funcionaven amb pedals

Precisament Mayol té la maternitat dels que són, sens dubte, uns dels elements més polèmics dels últims Nadals: els avets que funcionaven amb pedals. En total, sis arbres fets amb una estructura metàl·lica que es van presentar com una solució sostenible als excessos nadalencs. Van costar 214.000 euros i alguns van acabar connectats al corrent elèctric per generar un mínim de llum. L’any següent, la novetat seria la incorporació d’uns galets gegants.

Del 15-M a la pista de gel

Els ‘indignats’ van considerar-la una invasió de l’espai públic

Precisament l’any en què s’havia convertit en l’espai que simbolitzava les lluites del moviment 15-M, la plaça Catalunya va acollir, per primer cop, la polèmica pista de gel BarGelona. Els indignats, de fet, van fer sentir, durant la inauguració de la instal·lació, el seu rebuig a una estructura que consideraven una ocupació intolerable de l’espai públic. Aquest any, i després del rebuig de l’equip de Colau, la pista s’ha traslladat a la Farga de l’Hospitalet.

Els llums, més tard

Polèmica entre comerciants i Colau per l’endarreriment

El fet que la pàgina web nadalenca de l’Ajuntament mencionés el solstici d’hivern va fer preveure que el govern de Barcelona en Comú voldria fer una sacsejada laica a les festes. Aviat, però, el lema de la campanya, “Hola, Nadal”, i la confirmació que el pessebre tindria les figures tradicionals van esvair els dubtes. La polèmica aquest any ha arribat per la negociació entre el govern municipal i les associacions de comerciants. Si en un primer moment l’equip de Colau es va mostrar contundent i va assegurar que els llums, en bé de l’estalvi energètic i la racionalització del calendari, no s’encendrien fins al desembre, al cap d’una setmana el govern anunciava que, finalment, l’encesa es faria el 27 de novembre, coincidint amb el Black Friday. L’encesa, doncs, es va fer ahir a l’eix Maragall per evidenciar la voluntat descentralitzadora de Barcelona en Comú.