Els que eviten la presó amb mesures alternatives tornen menys a delinquir

BarcelonaNomés un de cada deu condemnats a mesures penals alternatives –com treballs per al benefici de la comunitat i cursos de reeducació– torna a delinquir. Ho indica l’estudi 'La reincidència en mesures penals alternatives 2015', fet per l'àrea d'Investigació i Formació de la Conselleria de Justícia, que n’ha analitzat l’eficàcia. En canvi, tres de cada deu condemnats que passen per la presó acaben reincidint. Tot i amb això, cal tenir en compte que els tipus de delictes pels quals els condemnen són diferents.

El conseller de Justícia, Carles Mundó, va explicar ahir que la taxa de reincidència d’aquests condemnats, del 10,4%, és més baixa que la d’altres països com el Regne Unit (36%), Finlàndia (25%), Dinamarca (22%) i Itàlia (19%). “És una dada molt positiva, encara que mai podrem estar satisfets fins que la reinserció sigui del 100%”, va dir. La taxa de reincidència no es pot comparar amb l'equivalent estatal perquè el govern espanyol no la calcula, segons Mundó.

El conseller va valorar l’estudi en una visita al magatzem del Banc dels Aliments, a la Zona Franca de Barcelona, on l’any passat 78 condemnats hi van dedicar 8.000 hores de treballs en benefici de la comunitat arran de sentències judicials. Acompanyat del director de l’entitat, Eduard Arruga, Mundó va saludar un dels condemnats que compleix la pena al Banc dels Aliments. Arruga considera que col·laborar amb la Conselleria de Justícia per col·laborar en la reinserció dels condemnats és “una experiència molt positiva”.

El Banc dels aliments és una de les prop de 1.700 entitats i administracions –incloent-hi mig miler d’ajuntaments– que col·laboren amb Justícia perquè els condemnats a fer feines en benefici de la comunitat puguin complir-hi la pena. L’any passat 7.500 persones van acabar a Catalunya una condemna de mesures penals alternatives, mentre que 500 van incomplir la sentència –i en principi les tornaran a condemnar–. Ara hi ha 8.800 presos a les presons catalanes.

El 2010 es van dictar 17.000 sentències de mesures penals alternatives, segons el subdirector de Reparació i execució penal en la comunitat, Marc Ceron, però l’any següent, arran d’un canvi legal, van davallar a unes 11.000. Des de llavors la xifra es manté estable però les sentències són cada vegada més llargues. Els jutges apliquen aquestes condemnes a delictes poc greus o, en casos de condemnes de menys de dos anys de presó per condemnats sense antecedents, els plantegen com a substitució de la presó.

Lorenzo Tejera, que té 55 anys, va acabar el desembre de complir una condemna de 1.080 hores ajudant a detectar obstacles a les vies i fent tasques de neteja als Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, explica. Ell ho defineix com una condemna a “treballs forçats”, però preferible a la presó perquè li va permetre continuar treballant, tot i que li va costar totes les vacances i els dies lliures durant dos anys i tres mesos. Segons Joan Sañas, responsable d’estacions de la línia Llobregat-Anoia de FGC, des del 2010 han col·laborat amb ells uns 300 condemnats, sempre amb tasques que no impliquen treure llocs de feina.

El 2015 es van executar 1.310.000 hores de treballs en benefici de la comunitat. El 85% dels qui compleixen aquesta mena de condemna ho són per delictes relacionats amb el trànsit, segons l’estudi. El 65% dels que segueixen un programa formatiu com a condemna ho fan per delictes lleus de violència masclista. En tot cas, segons Mundó, el 70% de les condemnes amb mesures penals alternatives són per delictes relacionats amb el trànsit.