BarcelonaEl confinament ha tingut un impacte en la delinqüència però el comportament de la criminalitat ha començat a canviar durant aquest temps d'aïllament. En les dues setmanes del confinament total, entre el 28 de març i el 13 d'abril, es van denunciar 353 delictes al dia a Catalunya (un 80% menys que el mateix període del 2019). Però, en canvi, en l'última setmana analitzada, entre el 4 i el 10 de maig, s'han denunciat 821 delictes al dia (un 54% menys que el 2019), segons les dades dels Mossos d'Esquadra. Amb la posada en marxa del desconfinament, doncs, els delictes s'han més que duplicat perquè han passat dels 353 diaris de fa un mes als 821 actuals, gairebé un 133% més. Tot i això, continuen per sota del que és habitual.
Un exemple que demostra que amb el desconfinament es produeix un increment dels delictes és el Camp de Tarragona, que ha registrat l'augment més important, apunten fonts dels Mossos. En l'última setmana analitzada –fins al 14 de maig, quan ja s'havia entrat a la fase 1– la reducció dels delictes en aquest territori és d'un 25%, quan la mitjana catalana ha sigut d'un 54%. "Els llocs on hi ha més mobilitat i s'ocupa la via pública, els delictes pugen, encara que quedi lluny de la normalitat d'abans", explica la policia. El creixement es vincula a les estafes, que fins i tot se situen per sobre de les xifres del 2019, així com als furts i els robatoris violents, que tornen a anar a l'alça però mantenen la distància amb els registres de l'any passat.
La tendència, per tant, és d'increment a mesura que avança el desconfinament i els Mossos valoren que és "normal" perquè hi ha més persones al carrer. Malgrat tot, pensen que algunes mesures de distanciament social pel coronavirus –com mantenir dos metres de seguretat per evitar el contagi i que la gent estigui "més atenta"– faran que els furts "no pugin de la mateixa manera", a més de veure què passa amb els delictes que es cometien als turistes. Pel que fa a les estafes, la policia ha posat en marxa un pla de prevenció i detecció. Al principi del confinament se'n denunciaven poc més de 30 al dia i ara en són gairebé 200, una quarta part del total dels delictes.
Les estafes que més s'han denunciat són casos de phishing per obtenir dades personals, sobretot de targetes bancàries, seguit dels de mailing, que demanen fer una operació econòmica que va a parar al compte dels delinqüents. També s'han produït extorsions en què es diu a les víctimes que se'ls ha gravat consumint pornografia i casos de cryptolocker, que segresten dades i en demanen un rescat.
Conflicte d'ordre públic
El departament d'Interior també admet que els últims dies ha detectat algun conflicte social en municipis de Catalunya, on han passat situacions que han acabat amb violència i aldarulls al carrer. Posen d'exemple baralles a Premià de Mar, Mollerussa, Manlleu i Manresa, o la batussa de fa una setmana al barri de la Salut de Badalona. Fonts de la policia reconeixen que veuen una "tensió" a l'espai públic que atribueixen a "la degradació de la convivència". Uns conflictes amb "reaccions desproporcionades" davant la intervenció policial, afegeixen. Els Mossos ho vinculen a l'efecte d'estar tancats pel confinament, la pèrdua de llocs de treball o la falta de perspectiva. "No es planifica, sinó que quan la policia intenta frustrar la disputa es converteix en una acció contra els agents", asseguren.
La policia ja feia un dispositiu per incrementar la presència dels agents a la Mina de Sant Adrià de Besòs, al Raval de Barcelona i al barri de Sant Roc de Badalona, on ara s'ha afegit el de la Salut després dels aldarulls de fa una setmana.
El futur del tràfic de drogues
En un altre àmbit, els Mossos han augmentat les detencions per tràfic de drogues perquè la poca presència de gent al carrer ha fet que les persones que s'hi dediquin siguin "molt identificables amb facilitat", cosa que també ha passat en els controls de la mobilitat. La policia pronostica que en el futur hi haurà "una demanda important" dels consumidors de substàncies i un augment dels assalts i els robatoris entre grups. De fet, els agents investiguen si les organitzacions criminals aprofiten empreses que tenen problemes econòmics per utilitzar la seva flota per fer la distribució de les drogues o per subllogar el seu espai per dedicar-lo al cultiu.
Pel que fa a la xifra negra, la desconeguda per la policia, es considera que "és probable" que s'hagin produït casos de violència de gènere que no s'hagin denunciat, perquè els registres han baixat mentre els de violència domèstica a casa han pujat. També es vol comprovar si s'han produït robatoris a segones residències quan s'hi pugui anar. Pel que fa a les agressions sexuals, se n'han denunciat menys: només en l'àmbit de persones conegudes –familiars o amics– però no en l'oci nocturn ni amb el perfil d'agressors sexuals.
Més morts a casa
Un dels avisos que reben els Mossos és el de persona morta en un habitatge. Entre el 13 i el 31 de març, la policia va rebre 532 avisos de persones que havien mort a casa, un 174% més que el mateix període del 2019 (quan van ser 194). Entre l'1 d'abril i el 2 de maig van registrar 492 casos, un 42% més que l'any passat (quan van ser 346), i entre el 3 i el 13 de maig 139 avisos, un 17% més (fa un any van ser 119). Els Mossos atribueixen aquest increment a les morts causades pel covid-19, encara que no totes ho fossin. Els avisos poden venir d'un familiar o la persona amb qui es comparteix el domicili o dels veïns, si la víctima viu sola.
En aquest cas, els avisos que rep la policia no són només de gent que mor sola a casa. En canvi, en el primer mes de confinament, entre el 13 de març i el 14 d'abril, els Bombers de la Generalitat van trobar 42 persones mortes, sense la companyia de ningú, després de forçar l'entrada a casa seva, quan en el mateix període del 2019 van ser 28.