Els delictes a Barcelona cauen un 42% pel covid-19 però es manté la sensació d'inseguretat

BarcelonaFa un any es feia la Junta Local de Seguretat de Barcelona amb els delictes molt disparats: se superaven els 40 robatoris violents al dia, un 31% més que el 2018. El conjunt dels delictes pujaven un 9% el primer semestre del 2019 a la ciutat, que encadenava un nou any a l'alça després de tancar el 2017 i el 2018 amb un creixement dels delictes superior al 7% i al 17%, respectivament. Una tendència que ha trencat l'impacte del covid-19, que també ha fet caure la delinqüència a Barcelona i a la resta de Catalunya. Però a la capital la baixada és més accentuada perquè entre el gener i el juny s'han registrat un 42% menys de delictes. A Catalunya el descens és d'un 30%. La sensació d'inseguretat dels barcelonins, en canvi, es manté. Quan al març se'ls va preguntar si havien sigut víctimes d'un delicte l'any anterior, el 30,9% van respondre que sí. El 2019 van ser el 31,8%.

El primer semestre d'aquest any s'han produït 65.873 delictes a Barcelona, quan el 2019 havien arribat als 113.640. El 2018 es van situar per sobre dels 100.000. "Les dades, que són globalment bones, no són extrapolables, de la mateixa manera que no ho seran d'aquí un any", admet el tinent d'alcalde de Seguretat, Albert Batlle. Els delictes contra el patrimoni, que inclouen els furts i els robatoris, han caigut un 45% entre el gener i el juny. Els furts han passat de 67.009 a 29.146 (un 56% menys), els robatoris violents de 7.427 a 4.981 (gairebé un 33% menys) i els robatoris amb força de 10.744 a 6.661 (un 38% menys). En canvi, els delictes contra les persones, que inclouen les lesions, les agressions i els abusos sexuals i les coaccions, només han baixat un 11%. El cap dels Mossos d'Esquadra a Barcelona, el comissari Carles Anfruns, ho atribueix als conflictes entre persones als domicilis, com les baralles entre pares i fills o veïns.

De fet, durant el confinament, el descens dels delictes va ser d'un 69% a la ciutat. Tot i que es fa difícil determinar fins on arriba l'impacte del covid-19 en la delinqüència, després de la Junta Local de Seguretat que s'ha fet aquest migdia el director dels Mossos, Pere Ferrer, assegura que abans de la pandèmia, a principis d'aquest any, ja s'havia vist un "punt d'inflexió" que havia invertit la tendència a l'alça, sobretot en els furts. En aquest sentit, Batlle apunta que els delictes del juny se situen un 45% per sota del mateix mes de l'any passat. Però aquest canvi encara no es reflecteix a l'enquesta de victimització del 2019 –les entrevistes es van fer al març i es preguntava per l'any passat– que també s'ha presentat avui. Tot i que l'índex de victimització ha disminuït menys d'un punt, Batlle ho qualifica de "positiu" perquè va a la baixa "després d'una pujada".

52 domicilis i solars ocupats

Pel que fa als lladres multireincidents que utilitzen la violència al carrer a Barcelona, després que fa una setmana els Mossos presentessin el pla Tremall per combatre aquest perfil –dedicat a identificar-los i millorar els atestats policials perquè entrin a presó–, Ferrer diu que mentre no es modifica el Codi Penal es vol donar resposta amb la feina policial. Anfruns insisteix en actuar contra els lladres que "fan mal i busquen persones vulnerables". Per això el comissari dels Mossos demana una "excepcionalitat" per intervenir en els 52 domicilis i solars ocupats de la ciutat –en un s'hi va produir un incendi fa un dia per una baralla– on detecten que els delinqüents violents viuen o hi guarden el material robat, cosa que es vincula amb incivisme i conflictes socials a la zona. La policia defensa que el pla dona resultats perquè dels 159 multireincidents que han seguit les últimes setmanes 38 han entrat a presó.

Batlle també manté el combat a la venda ambulant il·legal. Sobre els desnonaments, les administracions coincideixen a "millorar els protocols de coordinació" perquè, davant la crisi econòmica derivada del covid-19, es minimitzi l'impacte als col·lectius vulnerables.