Càsting de mestres per a una escola rural

BarcelonaEs busquen mestres per a una escola rural. Han d’assumir el compromís d’estar-s’hi un mínim de set anys, estar disposats a rebre formació durant quatre hores setmanals fora del seu horari laboral i a visitar diverses escoles del país i estrangeres durant dos cursos. Aquest és el càsting que han iniciat les universitats de Girona i Vic per desenvolupar un nou projecte pedagògic -que ja ha rebut el vistiplau del departament d’Ensenyament- i que de moment s’iniciarà a l’escola rural Lluís Castells de Riudaura (Garrotxa), que és de titularitat pública.

Fa dos anys que professors de les dues universitats treballen en el projecte que gira entorn de quatre eixos: fer una escola amb nens feliços, savis, sans i democràtics. El 90% del currículum serà “vivencial i experimental”. “No es prepararan els nens per al món que es trobaran sinó per al que és”, puntualitza Jordi Feu, que, conjuntament amb Margarida Falgàs, coordina el projecte. Per aconseguir-ho se substituiran les tradicionals hores de català, matemàtiques o ciències per projectes en què es treballen alhora diverses matèries; cada dues setmanes la jornada escolar es farà fora del centre; s’utilitzarà el cinema de forma regular i s’introduirà la passió per l’escriptura i la lectura. Alhora es treballarà l’expressió oral i un cop a l’any es farà un “viatge de descoberta”. “L’objectiu serà conèixer un entorn o poble durant uns dies”, detalla Feu.

Sobre el paper, el projecte recorda alguns que ja s’estan impulsant des d’altres escoles. El coordinador, però, matisa que la seva particularitat és el diàleg que s’ha aconseguit entre les diferents tradicions d’aprenentatge i de diversos punts del món amb els quatre principis bàsics. Del model finlandès, per exemple, s’incorpora el respecte pel ritme de l’infant a l’aula o l’arquitectura amable que tenen les escoles. De l’educació suïssa, la importància de donar un espai educatiu al pati i a l’hora del menjador: “Hi ha d’haver un ambient tranquil i que s’hi mengi bé”.

El professor 10

En el càsting se seleccionaran tres mestres que s’incorporaran al centre amb els altres tres que ja tenen plaça fixa. L’elecció de l’escola no s’ha fet a l’atzar. El primer contacte es va fer fa un any i mig i l’equip directiu es va mostrar “molt receptiu”. La mateixa resposta van tenir els pares: de les 40 famílies, 37 van aprovar aplicar el projecte. “És petita -té una seixantena d’alumnes-, fa poc que es va construir, té un bon entorn i un ensenyament cíclic: els alumnes de 1r i 2n estudien junts i els de 3r i 4t i els de 5è i 6è, també”, argumenta Feu.

Els set anys o la formació no són les úniques condicions que hauran de complir els mestres escollits. Altres requisits és que siguin funcionaris, relativament joves, que tinguin “fortes conviccions ètiques, democràtiques i socials”, que hagin interioritzat que el seu ofici és un treball “d’acompanyament més que de transmissió” i que prescindeixin dels llibres de text com a “recurs principal del procés d’ensenyament”. La primera fase del càsting -la presentació de candidatures- acabarà el 15 d’abril i abans del mes de setembre es constituirà el claustre. A partir del curs que ve ja s’aniran fent “esquitxos” del projecte a tot el centre i es desplegarà a tots els cursos fins a implantar-lo totalment el curs 2022-23.

Tot i el vistiplau d’Ensenyament, l’administració no té pressupost per ajudar a materialitzar el projecte. Per finançar-lo, doncs, els seus impulsors s’han presentat a diversos a premis i han sol·licitat ajudes a fundacions. “Obrim les portes també a donants, filantrops i fins i tot no descartem un Verkami”, reconeix Feu.

180 sol·licituds

Des que es va donar a conèixer el càsting de mestres a la web (mestresinnovacio.wordpress.com) i a les xarxes socials -Facebook i Twitter- ja han vist la crida més de 10.000 persones i ja s’han rebut 180 sol·licituds. La intenció de les dues universitats és estendre el projecte a altres escoles interessades a fer la seva particular renovació pedagògica.

En els últims anys són molts els centres que han liderat aquesta revolució educativa tot i la imposició de lleis com la Lomce, basades en continguts memorístics, revàlides, l’excés de protagonisme del professor i una estructura organitzada per assignatures, exàmens i llibres de text. Els Jesuïtes, per exemple, han creat una etapa intermèdia entre el cicle de primària i secundària per fer un camí més planer a l’estudiant. A l’institut Baix Camp es fa un seguiment personalitzat dels seus 1.600 alumnes d’ESO, batxillerat i cicles formatius, i a l’escola Sadako l’alumnat busca les respostes a les seves pròpies preguntes.