“Li deien que li arrancarien les dents i li tallarien el coll”

BarcelonaQuan li van explicar que per pagar els 50.000 euros que devia no netejaria cases com havien quedat sinó que s’hauria de prostituir, la van amenaçar: si ho denunciava "li arrancarien totes les dents i li tallarien el coll". La frase consta a la denúncia que va fer als Mossos d’Esquadra una dona nigeriana quan va poder escapar de les urpes de la Supreme Eiye Confraternity, la màfia de compatriotes que l’havia portat de l’Àfrica i a canvi la prostituïa a la força a la zona del Camp Nou de Barcelona. Ahir va començar el judici de l’operació Moai, que va desarticular el Forum Barcelona -la secció local de la màfia- el 2012. Van declarar sis dels deu acusats i tots es van desentendre de la organització criminal i la prostitució.

La noia que explicava les amenaces, captada a Nigèria el 2008 quan tenia uns 20 anys, va acabar a mans de la policia l'abril de 2011 per la denúncia d’un veí d’Esplugues de Llobregat que havia avisat que dues dones es barallaven a l’àtic del seu edifici. Quan hi van arribar els Mossos se les van trobar al replà, estirant-se els cabells. A terra hi havia sang i una dent, que era de la que va acabar denunciant. L’altra tenia una ferida d’una mossegada en un dit.

Els policies se les van endur totes dues a la comissaria i allà la jove prostituïda a la força es va desfogar, va explicar què li passava i va dir que l’altra dona també estava prostituïda però, a més, feia de controladora i s’havien barallat perquè no volia continuar donant-li tot el que guanyava. Es va convertir en la testimoni protegida XX201, l’inici d’una complexa investigació policial d’un any i mig amb desenes de seguiments, telèfons punxats i l'estudi de centenars de moviments de diners.

"Pateix por intensa", explica un informe psicològic d’un psiquiatra de l’associació Exil, dedicada a atendre víctimes de violència i tortura. "Reviu els esdeveniments traumàtics, de manera involuntària, en forma de records angoixants com si passessin «ara mateix»", continua el document, que descriu els símptomes del síndrome d’estrès posttraumàtic de la testimoni XX201. Havia explicat als Mossos que l'havien agredida físicament deu persones diferents de la màfia. L’informe consta al sumari del cas, al qual ha pogut tenir accés l’ARA, i quan es va fer la jove ja feia nou mesos que havia pogut apartar-se de la màfia. També indicava que era en un moment "delicat" del procés de recuperació i calia que estigués una temporada en un torn que no fos "hostil" per "processar les vivències traumàtiques".

També hi consta que, quan ja era una testimoni protegida, va explicar als Mossos que un grup d’homes en moto havien anat a veure la seva mare i la seva germana a Nigèria. Els van demanar on era ella i els diners que els devia per haver-la duta a Barcelona. Les van amenaçar dient que la dona que l’havia captada "els faria vudú" i a la testimoni "l’esquarterarien, li tallarien el coll i li arrancarien les dents". Les amenaces amb màgia negra eren tan habituals i eficaces com les d'agressions físiques. Entre els resums de trucades punxades pels Mossos durant la investigació, n'hi ha una d'una de les acusades a un home que era a França: "pregunta per Esther, per si té el se número, i li diu que li digui que ha de saldar el seu deute amb ella o li llançarà un malefici a través d'un bruixot".

En una altra transcripció d'una trucada queda clara la duresa del viatge que passaven les dones per arribar a Europa, sovint creuant deserts a peu i la Mediterrània en pastera: "Ella explica els malsons que van viure quan creuaven el desert cap al Marroc i com la gent bevia la seva orina i menjava els seus excrements per no morir". Per aquests viatges, a canvi de guies, la ruta, i allotjament per al camí les dones pagaven entre 30.000 i 50.000 euros. Bé, només en pagaven només una petita part, s'endeutaven amb la resta i les obligaven a prostituir-se per tornar-ho. Els Mossos van acreditar 60 possibles víctimes però calculen que n'hi va haver moltes més. Significaven un flux continu de milers d'euros en sexe.

XX201 va passar-se més de tres anys a les mans de la màfia fins que, arran de la baralla, va contactar amb els Mossos i els va dir que feia temps que ho intentava. Els va donar una llibreta on apuntava tot el que havia anat guanyant i donant a la organització Supreme Eiye: un total de 30.000 euros. Dels com a mínim 100 que guanyava cada dia prostituint-se a partir de 30 euros no se'n quedava ni cinc. A canvi tan sols rebia allotjament i menjar. I què se'n feia, dels diners? Els Mossos van detectar enviaments d'implicats en la trama per valor de més de 100.000 euros a països d'Àfrica, Europa i Amèrica: Nigèria, Líbia, Gàmbia, el Marroc, França, el Regne Unit, Bèlgica, Luxemburg, els Països Baixos, Suïssa, el Canadà... I són conscients que només en van poder detectar una petita part.

XX201 va continuar ajudant els Mossos, cosa que li hauria de permetre regularitzar la situació administrativa, i per ara és l’única de les cinc testimonis protegides del cas citada a declarar al judici. A les altres quatre no les han localitzades, segons fonts relacionades amb el procés. Tot i amb això en tenen les declaracions escrites i consten al sumari. De 60 possibles víctimes cinc van parlar per explicar què els passava. De cinc n'hi ha una, de moment, disposada a declarar.

Al judici d’ahir un dels acusats, Michael Benjamin, va dir que no coneixia cap nigeriana que es prostituís. Al sumari del cas hi consta la transcripció d’una trucada feta des del seu telèfon: "[Les dones de Benín City] són totes meuques, viuen com animals i són unes prostitutes". També hi consten desenes de trucades de Benjamin a dones per saber on eren, què feien i controlar-les. Al judici va negar que les hagués fet ell. S’enfronta a 15 anys i 10 mesos de presó. No és a qui demanen una condemna més alta, el fiscal demana per als deu acusats condemnes d'entre cinc anys i mig i 23 anys entre reixes pels delictes de pertinença i direcció d'organització criminal, tràfic i comerç d'éssers humans, explotació a través de la prostitució i falsedat en documents oficials.