Dèficit de vitamina D: Hem de prendre més el sol?

BarcelonaLa vitamina D està de moda. Qualsevol que s’hagi fet una anàlisi de sang fa poc segur que ho sap. Des que s’ha generalitzat com un dels paràmetres que es mesuren, moltes persones han descobert que tenen dèficit d’aquesta vitamina imprescindible per a la salut òssia i muscular. “La sorpresa ha sigut que malgrat que som una població mediterrània, hi ha percentatges alts de deficiència”, explica Jordi Mesa, cap del servei d’endocrinologia de l’Hospital de la Vall d’Hebron. El tema és complex. I polèmic, ja que hi ha controvèrsia sobre els nivells que s’associen a dèficit. Els nivells òptims són entre 30 i 75 nanograms per mil·lilitre de sang (ng/ml) mentre que entre 20 i 30 ng/ml ja es considera que hi ha una insuficiència i per sota de 20 es considera patològic. Segons aquests paràmetres, un 30% dels joves i entre un 50% i un 70% dels adults tindrien uns nivells deficients de vitaminaD, especialment gent gran i dones postmenopàusiques, segons un informe de la Societat Espanyola d’Investigació Òssia i Metabolisme Mineral (SEIOMM).

No obstant hi ha professionals que consideren que aquests nivells de referència han pogut donar peu a una sobreestimació de la prevalença de dèficit de vitamina D. “Clarament hi ha una sobreestimació”, diu Conxa Castell, cap de promoció de la vida saludable del departament de Salut, que recorda que “no hi ha consens” sobre on s’ha de fixar el llindar de referència. Hi ha professionals que asseguren que si s’està entre 20 i 30 ng/ml no hi ha motiu per preocupar-se. “És suficient”, indica Jordi Mesa. El repte dels endocrins és ara distingir entre “els que realment tenen dèficit i els que no”, afegeix Mesa. Tot i això, els nivells de vitamina D continuen sent baixos, si tenim en compte que vivim en un país amb tantes hores de sol. “Hauríem de tenir uns nivells adequats”, assenyala Esther Serra, dermatòloga de l’Hospital de Sant Pau.

L’exposició solar i la ingesta d’aliments són les fonts principals que asseguren una quantitat saludable de vitamina D. “Si prenem entre deu i quinze minuts diaris de sol, ja tindrem la quantitat de vitamina D que necessitem”, explica Serra. No hauria de ser difícil, però “hi ha gent que passa moltes hores tancada a l’oficina de sol a sol”, indica Mesa. La generalització de l’ús de fotoprotectors també estaria al darrere d’aquesta mancança. “Aconsellem prendre els primers deu minuts de sol sense crema i posar-se’n després”, diu Mesa. Els dermatòlegs, però, recorden que aconseguir uns nivells acceptables de vitamina D “no és incompatible amb el fet de cuidar-se la pell i exposar-la de manera adequada”, destaca Josep Malvehy, coordinador del grup de melanoma de l’Hospital Clínic.

També depèn de l’època de l’any. “Ara amb deu minuts passejant a l’aire lliure n’hi ha prou per sintetitzar la vitamina D que necessites. Més enllà d’aquest temps, l’únic que aconseguiràs és cremar-te la pell i produir més risc de càncer de pell. I a l’hivern, potser cal mitja hora”, explica Malvehy. La pigmentació de la pell també hi influeix. Les persones amb pell fosca necessiten tres o quatre cops més d’exposició solar per assolir els mateixos nivells que els de pell clara.

Els lactants i la gent gran que viu en residències o que surt poc al carrer tenen més risc de dèficit de vitamina D. A les persones amb mancança real se’ls recomana prendre suplements orals. Però ha de ser sota supervisió, ja que un consum excessiu pot provocar intoxicació. Fora d’aquest grup no es recomana la prescripció rutinària en persones grans per reduir el risc de caigudes. Tot i així, en els últims cinc anys, la dispensació de suplements de vitamina D en persones de més de 65 anys ha augmentat un 61,2%.

La vitamina D és essencial per a l’absorció normal del calci i té un paper fonamental en la mineralització dels ossos. El seu dèficit pot provocar osteoporosi i, en nens, raquitisme. Tot i que també se l’ha relacionat amb la prevenció d’algunes malalties com les autoimmunes, la diabetis o el càncer, no hi ha estudis concloents.

Menys analítiques de sang

Els dèficits de vitamina D es detecten amb una simple analítica de sang. És per això que Castell alerta que “no està justificat” fer un “cribratge universal de vitamina D”. És a dir, no s’han de mesurar els nivells de vitamina D en la població general excepte en el cas de grups de risc, ja que com que no queda clar on s’ha de fixar el llindar per sota del qual hi ha dèficit s’acaba “recomanant un suplement a persones que no ho necessiten i tenen uns criteris normals”, diu Castell.

De fet, les revisions de salut als adults sans és un fenomen que ha augmentat amb els anys, i Salut recorda que no està indicat fer anàlisis de sang de manera rutinària en persones sanes sense símptomes, i això inclou, a més de la vitamina D, el cribratge de la malaltia renal crònica, la disfunció tiroïdal i les malalties infeccioses: hepatitis B i C i el VIH.

Com s’arriba a nivells adequats de vitamina D

Exposició solar

La principal font de vitamina D prové de l’exposició de la pell al sol. Hi influeix el temps d’exposició (cada cop passem més hores en llocs tancats), l’estació de l’any (s’absorbeix menys durant l’hivern), la latitud (en àrees per sobre dels 40º de latitud no s’assoleixen els nivells desitjats a l’hivern), els factors climatològics (nuvolositat i contaminació), la superfície corporal exposada (roba, protector solar) i la pigmentació de la pell. La majoria assoleix les necessitats recomanades en condicions mínimes d’exposició al sol.

Dieta equilibrada

Només una petita part prové de la ingesta d’aliments. La vitamina D és present en els peixos (arengada, salmó, cavalla), en el rovell de l’ou, en la carn i en alguns aliments enriquits, com llet, sucs o cereals.