El Defensor del Poble investigarà els abusos sexuals a l'Església

MadridEl Defensor del Poble serà finalment qui centralitzarà les investigacions dels abusos en el si de l'Església espanyola. La proposta del PSOE i del PNB ha tirat endavant amb el suport de tots els grups, també del PP, excepte Vox. Com anirà aquesta investigació? Segons el text aprovat, l'objectiu és que el defensor del poble, Ángel Gabilondo, elabori un informe sobre les denúncies per abusos sexuals en l'àmbit de l'Església i també sobre "el paper" que hi han tingut els "poders públics". Per redactar-lo, Gabilondo haurà de crear una comissió d'experts que hauran de "contribuir" a determinar les responsabilitats, la "reparació de les víctimes" i la prevenció d'aquests casos en un futur.

Mentre es redacta l'informe, que haurà d'estar basat en les compareixences de les víctimes i les autoritats eclesiàstiques a la comissió d'experts, Gabilondo haurà d'informar de com evolucionen aquests treballs a la comissió mixta de relacions amb el Defensor del Poble del Congrés i el Senat. Un cop acabat el text –que fonts socialistes apunten que podria ser a finals d'aquest any–, Gabilondo l'haurà d'enviar i presentar al govern espanyol i també al Congrés, on s'haurà de debatre en el ple de la cambra. I a més, la comissió de justícia podrà citar les associacions de víctimes que vulguin visibilitzar aquesta qüestió, segons apunten les mateixes fonts socialistes, que recorden que no ho podran fer de manera individual.

La versió d'Unides Podem, ERC i EH Bildu

El text aprovat a la cambra baixa aquest migdia no quadra amb la versió que n'han donat Unides Podem, ERC i EH Bildu una estona abans en roda de premsa. Tots tres grups han comparegut per explicar l'acord al qual havien arribat amb el PSOE per donar suport a la seva proposta. Unides Podem, al costat d'ERC i EH Bildu, defensava obrir una comissió d'investigació al Congrés per investigar els abusos a l'Església, però es van trobar amb l'oposició del PSOE i també del PNB, que consideraven que aquesta via podia derivar en un "espectacle". De fet, dimarts la junta de portaveus va tombar la proposta amb els vots en contra del PP, Vox i el PNB i les abstencions del PSOE i Cs. Els tres grups, però, consideraven que era l'única manera d'obligar a l'Església a implicar-se en la investigació, perquè estava forçada a comparèixer en seu parlamentària.

El president d'Unides Podem, Jaume Asens, havia dit diverses vegades que eren partidaris de mantenir les dues vies d'investigació obertes i feia setmanes que negociaven amb el PSOE aquesta qüestió. Aquest dijous han anunciat un pacte amb els socialistes, però que es contradiu amb el que després de la votació ha explicat el PSOE. El que ha anunciat Asens al costat de la diputada d'ERC Carolina Telechea i de la d'EH Bildu Bel Pozueta és que havien acordat crear un marc normatiu perquè el Defensor del Poble tingués la potestat d'obligar l'Església a implicar-s'hi i, en paral·lel, que el Congrés pogués acollir les compareixences de les víctimes que ho volguessin. El PSOE, però, ha sortit a desmentir-ho després de la votació del text –que no incorporava els canvis anunciats per Unides Podem, ERC i EH Bildu, perquè, segons els tres grups, s'havien de concretar a posteriori.

Així, fonts socialistes han assegurat que la comissió d'experts no es convertiria en una "comissió de la veritat", tal com demanaven els tres grups en la seva esmena –que han acabat retirant–, i que no es crearà cap marc normatiu: "El Defensor del Poble ja té el seu propi marc normatiu, una llei orgànica", han apuntat les mateixes fonts. El PSOE també ha desmentit que les víctimes que vulguin visibilitzar el seu cas ho podran fer a través de la seva compareixença al Congrés, com havien anunciat prèviament Unides Podem, ERC i EH Bildu, i ha assegurat que l'única opció que tindran serà fer-ho a la comissió d'experts que dependrà del Defensor del Poble.