El nou decret d'habitatge atura el primer desnonament d'un bloc sencer ocupat al Poble Sec
La jutge insta l'empresa propietària del bloc Llavors a oferir lloguer social a sis famílies
Barcelona"És inèdit. Per primer cop s'atura un desallotjament perquè la jutge li exigeix a un gran propietari que ofereixi lloguers socials a famílies que viuen en precari". Així ha celebrat el Sindicat de Barri del Poble Sec la victòria de sis famílies del Bloc Llavors, al carrer Lleida de Barcelona, que finalment no seran desnonades dilluns, tal com estava previst. Per primera vegada un jutge ha fet cas al nou decret de mesures urgents per millorar l'accés a l'habitatge que fa menys d'un mes va aprovar el Govern, que obliga els bancs i els fons a oferir lloguer social als ocupes abans de desnonar-los. Així, amb aquesta eina legal a la mà, la jutge María José Hernández ha donat cinc dies a Vauras Investment, la propietat del bloc, perquè pugui valorar "les al·legacions de vulnerabilitat" de les famílies afectades i comuniqui "si fa o no l'oferta de lloguer social".
D'aquesta manera, el jutjat número 48 de Barcelona fa cas a les peticions dels activistes en defensa del dret a l'habitatge i ha acordat suspendre el desallotjament, que s'havia de fer dilluns. Al bloc hi viuen vuit famílies, sis de les quals des de l'agost del 2017 (són les afectades pel desnonament) i dues més des del gener del 2019. Una de les residents, la Susana, va explicar fa mesos a l'ARA que havia decidit ocupar un dels pisos perquè "és impossible pagar un lloguer de 700 o 800 euros al mes" encara que, com passa amb alguns ocupants, es disposi d'un contracte laboral. Tot i això, la reivindicació anava més enllà, i posava el focus sobre el fons Vauras Investment.
Aquest inversor finlandès va comprar l'edifici el 2016 per reformar els pisos i revendre'ls després. Per això, no va renovar els contractes de lloguer a la majoria de veïns. “Hi havia gent vivint aquí que ha hagut de marxar perquè no se’ls ha renovat el contracte”, apuntava la Susana, que afegia que als pisos de l’edifici que no han ocupat hi viuen persones que encara en són propietàries o que hi estan de lloguer (algunes en renda antiga).
El desnonament previst per dilluns hauria estat el sisè cop que s'intentava fer fora d'aquest bloc els seus residents, però, una vegada més, s'ha aconseguit frenar a temps, ara gràcies a la nova llei. "L'aplicació per primer cop del decret llei representa un precedent emblemàtic per molts casos semblants de l'àrea metropolitana i podria impulsar un canvi estructural en el panorama de la lluita per l'habitatge", ha expressat el Sindicat de Barri de Poble Sec en un comunicat. El decret estableix que els bancs i els fons d'inversió estiguin obligats a oferir un lloguer social abans de desnonar "les famílies a qui se'ls acabi el contracte de lloguer, les que estiguin afectades per processos de desnonament o bé les que estiguin ocupant un habitatge" sense cap tipus de contracte i puguin demostrar que fa més de sis mesos que viuen al pis en el moment d'entrada en vigor de la llei "i que òbviament estiguin en una situació de vulnerabilitat", va matisar el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, que va remarcar que aquests ocupes hauran de tenir informes favorables dels serveis socials dels seus municipis.
La jutge tomba la petició dels Mossos de fer desnonaments amb data oberta
A més, els veïns celebren una segona victòria judicial, perquè la jutge ha desestimat la petició dels Mossos d'Esquadra de decretar un desnonament amb data oberta –és a dir, que els jutjats no informen del dia o l'hora que faran fora els veïns–. Segons han explicat, els Mossos van demanar als jutjats que se suspengués el desnonament previst per dilluns per "risc d'alta tensió", perquè deien que l'acció de les plataformes veïnals provocava "moments de molta tensió tant per les diferents parts com per la comissió judicial", i demanaven que, en canvi, es valorés el fet d'adoptar mesures com els desnonaments amb data oberta. La jutge ha denegat la petició dels Mossos d'Esquadra, cosa que els veïns celebren com "una victòria del moviment gràcies a la seva fermesa i determinació a l'hora d'aturar desnonaments".