Director De Catalunyareligió.catEncara no ha arribat el divorci catòlic. I si un dia ha d’arribar, haurà de passar molt temps. Els canvis que ha introduït el papa Francesc en la tramitació de les nul·litats matrimonials només modifiquen el procediment. Segons la doctrina catòlica, el matrimoni continua sent indissoluble. No ha canviat la llei, ha canviat el reglament. Això, però, no fa el canvi més innocent. Primer, fer un procediment més àgil farà que el tràmit sigui més econòmic. De fet, fins ara el que era car no era aconseguir la nul·litat o les taxes dels tribunals eclesiàstics. El que l’encaria eren les minutes dels advocats i experts en dret canònic necessaris per encarrilar amb èxit un llarg procediment administratiu. Pagant més a bons advocats era més fàcil que sant Pere cantés.
Segon, i una de les novetats rellevants, és la capacitat que es dóna a cada bisbe per resoldre el procediment de nul·litat dins de la seva diòcesi. Una autonomia que els bisbes més comprensius i més propers a la gent sabran utilitzar amb misericòrdia franciscana.
I això encamina cap una tercera conseqüència. Més fàcil, ràpid i proper, fa preveure que es vagi normalitzant la possibilitat de donar una sortida als matrimonis catòlics que han fracassat. Fins ara a Catalunya es concedien només un centenar llarg de nul·litats cada any. El costum de veure amb normalitat matrimonis reconstruïts dins de l’Església pot fer més fàcil acabar amb l’estigma o el sentiment de culpa que encara promouen els sectors eclesials amb el rellotge aturat.
Del costum a la norma només hi ha un pas. I serà més evident que no té cap sentit excloure de la comunió els divorciats. De fet, dissabte passat a la catedral de Girona va combregar de la mà del cardenal Amato un conegut polític catòlic que va sortir a tots els diaris quan es va casar amb un altre home. I les venerables pedres de la catedral ni es van immutar. Ja s’han acostumat que la majoria de catòlics actuen segons la seva consciència.