L'Audiència Nacional avala que l'examen d'accés a l'advocacia sigui només en castellà

BarcelonaL'Audiència Nacional ha avalat que les proves d'accés a l'advocacia es facin només en castellà a tot Espanya, ja que "no es considera que causi cap perjudici als alumnes" que no puguin fer servir el català, gallec i euskera, i al·ludeix a criteris de proporcionalitat. Segons denuncien el Col·legi d'Advocats de Barcelona, el Consell d'Advocacia Catalana i la Societat Catalana d'Estudis Jurídics, aquest procediment és il·legal perquè vulnera l'oficialitat del català i és una acte de discriminació lingüística. Les institucions reivindiquen que no utilitzar el català és una vulneració de la Constitució, que estableix l'oficialitat de les llengües, així com el deure de protegir-les i tenir-hi un especial respecte. També denuncien que incompleix l'Estatut, que estableix el dret d'opció lingüística, i la Carta Europea de les Llengües, en concret el punt 7.2, que estableix que els estats han de garantir "l'eliminació de tota distinció, exclusió o restricció en l'ús de llengües minoritzades".

Els exàmens dels anys anteriors es feien a Madrid i només en castellà. Des del Col·legi d'Advocats de Catalunya van reivindicar l'any passat que es descentralitzessin les proves, és a dir, que es poguessin fer, en el cas dels graduats catalans, a Barcelona. Un cop aconseguit l'objectiu –l'examen que es farà aquest dissabte es realitzarà a la seu del Col·legi d'Advocats de Barcelona–, van haver de pressionar perquè s'inclogués el dret civil català a l'examen, ja que només s'incloïa el dret foral espanyol. Finalment es va incloure un apartat de dret autonòmic. A la convocatòria d'aquest any es va anunciar la constitució de sis comissions avaluadores a diferents comunitats autònomes, entre les quals hi ha Catalunya, però no s'especificava la llengua de l'examen, i el Consell de l'Advocacia Catalana va demanar que es pogués fer en català. Tot i que el ministre de Justícia, Rafael Català, es va comprometre a incloure el català, fa pocs dies els va arribar que l'examen només es faria en castellà, fet que ha impedit deixar cap marge per actuar.

Respecte a aquesta qüestió es va anunciar, des del Col·legi d'Advocats de Catalunya i la conselleria de Justícia, que si fer les proves també en català representava un problema tècnic per al ministeri, es podien fer càrrec de les despeses i assessorar en la traducció. "Per tant no hi ha cap motiu de tipus econòmic, ni jurídic, ni n'hi hauria d'haver de polític, si representa que han de vetllar pels drets i les llibertats de la ciutadania", ha expressat aquest divendres en roda de premsa Oriol Rusca, degà del Col·legi d'Advocats de Barcelona. "Això fa que el bilingüisme sigui una simple impostura", ha sentenciat Rusca.

L'ús del català en l'àmbit de la justícia: residual

D'altra banda, si hi ha un àmbit on el català és marginal és el de la justícia, on només s'usa un 12,5%. "És molt greu, perquè el primer missatge de la professió que reben els graduats que fan l'examen és que el català està fora de la justícia", ha explicat Josep Cruanyes, president de la Societat Catalana d'Estudis Jurídics. "El que fa el ministeri és perpetrar una situació de repressió que es va produir durant el franquisme", ha sentenciat Cruanyes.

Les proves d'accés es duen a terme aquest dissabte i hi participaran 442 graduats en dret.