Els pares podran optar perquè els seus fills facin les revàlides de Wert només en castellà

BarcelonaEl ministre d’Educació, José Ignacio Wert, ha tornat a llançar un dard enverinat contra el model català d’immersió lingüística i novament ho ha fet en forma de decret. Els pares podran decidir que els seus fills facin en castellà les tres revàlides incloses a la llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa (Lomce). L’elecció està inclosa en l’esborrany del decret que regula els tres exàmens que es faran a 6è de primària, 4t d’ESO i 2n de batxillerat i que ahir el ministeri va presentar als tècnics d’educació de les diferents comunitats autònomes.

Els atacs de Wert contra el català han sigut constants durant aquesta legislatura. L’últim va ser garantir a partir d’aquest curs l’escolarització en castellà als fills de les famílies que ho sol·licitin. Per fer-ho, la fórmula ideada pel ministre és pagar amb diners públics (6.000 euros per nen i curs) una plaça en una escola privada si la conselleria de Rigau no garanteix l’educació en aquesta llengua a un alumne en un centre públic o concertat. La fórmula, però, ha sigut un fracàs si es té en compte que a finals de febrer Ensenyament havia rebut una vintena de peticions, una xifra que el ministeri elevava a més de 300, sobre més d’un milió d’alumnes que estudien alguna etapa de l’educació obligatòria a Catalunya.

A més de l’elecció de la llengua a les revàlides, l’esborrany del decret també detalla l’estructura i els requisits de les tres proves, que el Govern ha recorregut davant del Constitucional per “invasió de competències”. Les d’ESO i batxillerat seran tipus test amb 350 preguntes i quatre respostes possibles. En els dos casos només s’examinarà l’alumne de part de les assignatures que estudia, un fet que en l’examen d’ESO ha sigut criticat per les comunitats autònomes no governades pel PP en la reunió d’ahir amb el ministeri. De fet està previst que en la nova reunió que mantindrà dimarts el ministeri per presentar el decret als consellers d’Educació es debati aquesta queixa. Des de la conselleria d’Irene Rigau es denuncia que la prova no avaluï “la formació integral” que rep l’alumnat. “No té sentit que rebin, per exemple, formació musical i després s’exclogui d’aquesta prova”, denuncien portaveus del departament.

A ESO i batxillerat la primera revàlida, que s’elaborarà des de Madrid, es farà el curs 2016-2017 i serà una mena de prova pilot, és a dir, no tindrà efectes acadèmics. A partir del 2017-2018 ja s’hauran d’aprovar per obtenir els títols. A 4t d’ESO la podran fer els alumnes que tinguin suspeses un màxim de dues assignatures sempre que no siguin llengua castellana, matemàtiques i, en el cas de Catalunya, català. Els estudiants s’examinaran de quatre assignatures de matèries troncals (on hi ha les llengües, les ciències, les socials o les matemàtiques) i tres d’optatives, que no podran ser ni religió ni educació en valors socials i cívics (una mena d’ètica). La prova tindrà un pes del 30% i l’altre 70% recaurà en l’expedient acadèmic. Pel que fa a la de batxillerat, la revàlida comptarà un 40% i l’expedient un 60%. Al marge d’aquest examen, els alumnes que acabin batxillerat també hauran de fer un tipus de selectivitat -diferent de l’actual-, tal com han acordat les universitats catalanes.

A 6è de primària, en canvi, la revàlida ja es farà a partir del curs que ve. A diferència d’ESO i batxillerat, les elaborarà la comunitat autònoma i no tindrà valor acadèmic per als alumnes. El seu objectiu és detectar les mancances del sistema i posar-hi solució, tal com ja fan actualment les proves de competències bàsiques que du a terme Ensenyament.