Una dècada de falcons a Barcelona
Les tres parelles instal·lades a la ciutat crien 71 polls des del 2004 i hi consoliden la seva presència
BarcelonaLa història de la reintroducció del falcó pelegrí a la ciutat de Barcelona és una història d’èxit, gràcies sobretot a la perseverança d’un grup d’ornitòlegs que, a finals del segle passat, van considerar oportú recuperar una espècie que sempre havia viscut a la ciutat. L’última parella estable de falcons va desaparèixer l’any 1973 de l’església de Santa Maria del Pi, quan les aus rapinyaires encara eren considerades perilloses per a les persones. Només cal veure un document del 1913 en què l’alcalde, Joaquim Sostres, signa el donatiu d’una parella dissecada de falcons al Museu de Ciències Naturals, capturada i acusada de ser el “terror dels colomars” de la ciutat.
Entre el 1999 i el 2003, l’Ajuntament va creure en el projecte que li va presentar l’empresa Thalassia Estudis Ambientals, i durant aquells anys es van alliberar 47 falcons diferents. El 2004 van començar a criar, i des de llavors han nascut 71 polls. D’aquesta manera, Barcelona s’ha convertit en una exportadora neta de falcons a altres indrets, i, per exemple, se n’han vist a Benidorm, a València, a Tarragona i a la central tèrmica de Cubelles, on també han fet niu.
Abundància de menjar
La nombrosa presència de coloms i de cotorres argentines, dues de les seves preses preferides, fan que els falcons trobin a Barcelona un lloc ideal per viure. A la ciutat hi ha tres parelles estables: al penya-segat marítim de Montjuïc, a la Sagrada Família i a la zona de Diagonal Mar. Aquesta última vivia a la Torre Macosa del Poblenou, però després de la rehabilitació que s’hi va fer l’any passat, ja no hi han tornat. Eduard Durany, el tècnic de Thalassia que fa el seguiment dels falcons, critica els “despropòsits” d’una rehabilitació que no va tenir en compte que dos ocells hi tenien el niu. Van portar el cas a la fiscalia, perquè el falcó es considera una espècie protegida, però el cas es va arxivar. El districte tampoc va vetllar pels ocells, i, de fet, la continuïtat dels falcons depèn íntegrament dels voluntaris des del 2011, assegura. Durant el temps que es van alliberar exemplars, el consistori va dedicar 30.000 euros anuals -una femella té un preu d’uns 1.200 euros i un mascle ensinistrat com els que s’utilitzen als aeroports pot superar els 6.000-, però entre el 2004 i el 2011 aquesta xifra es va reduir pràcticament a la meitat, fins a desaparèixer del tot amb el canvi de color polític a Barcelona. En total, uns 300.000 euros durant més d’una dècada que han permès millorar la biodiversitat urbana i, de retruc, mantenir controlades les poblacions d’altres aus que, com els coloms, ocasionen problemes de brutícia i de massificació.
Els voluntaris, però, més que demanar diners, volen sobretot sensibilitat respecte al falcó. La parella de la Macosa, després de quedar-se sense niu, es va desplaçar en un primer moment a l’edifici de la con- selleria de Ben- estar i, més recentment, després d’una altra rehabilitació que no els va tenir en compte, es poden veure sovint a l’Hotel Melià Sky. Com que no disposen d’un lloc adequat per fer el niu, encara no s’han pogut reproduir. La poca disponibilitat de llocs per a la nidificació és el principal factor limitador perquè s’estableixin noves parelles, explica Durany, ja que s’han vist dues parelles més a la zona de l’Heron City i a la Torre Mapfre de la Vil·la Olímpica. Dins de l’àrea metropolitana també hi ha una parella que cria amb èxit des de fa anys a l’edifici Realia de l’Hospitalet, i una altra a la central tèrmica de Sant Adrià de Besòs. Durant els mesos més freds de l’hivern, a més, quatre parelles més viuen a la ciutat i un exemplar solitari s’instal·la al port de Barcelona.
Perills per al falcó
Més enllà de robatoris puntuals dels polls, com el que es va produir a la Sagrada Família el 2010, i que malgrat la denúncia presentada mai es va aclarir, el fet que el colom estigui a la base de la seva dieta pot comportar un risc per als falcons. Des de fa anys se sap que estan infectats en una proporció força alta per tricomones, un paràsit que passa als seus depredadors. Durany admet que aquest any, per primer cop, han mort dos polls de falcó que podrien haver-se vist afectats per aquesta malaltia, tot i que els adults ja tenen adquirits els anticossos. Fins a 44 espècies diferents, moltes migrants nocturnes, han format part de la dieta dels falcons a Barcelona. La cotorra, amb un vol lineal i fàcil d’interceptar, és una de les seves víctimes preferides. Aquestes, però, ja han modificat el seu comportament i no xisclen quan es desplacen en grup, ja que han après que no han de cridar l’atenció del falcó.
Desapercebuts per la majoria de la població, que viuen aliens a la seva presència constant als cels barcelonins, els falcons tenen un futur prometedor a les atalaies dels edificis més emblemàtics de la ciutat, on no tenen competidors.
L’animal més veloç sobre la Terra
El falcó pelegrí, amb els gairebé 400 quilòmetres per hora que agafa en vol en picat, està considerat l’animal més veloç. També és un dels que té més bona vista, i es creu que deixen de veure-hi on comença la curvatura de la Terra. A Barcelona no tenen competidors, i només els gavians argentats els poden arribar a molestar quan intenten robar-los les peces que cacen. Són molt territorials i necessiten una àrea exclusiva d’uns dos quilòmetres de diàmetre. El mascle, que és més petit, és el primer que arriba, i després són les femelles les que es barallen per fer-hi el niu. A l’entorn de Barcelona, hi viuen fins a set parelles de forma estable, però només quatre disposen d’un lloc adequat per fer-hi el niu. Altres exemplars hi passen l’hivern.