Una dècada buscant justícia per l'accident de tren de Castelldefels
Les sentències responsabilitzen les víctimes, que al·leguen deficiències en l'estació
Barcelona23 de juny del 2010 cap a un quart de dotze de la nit. Un tren de Rodalies atapeït de gent –encara ara és una incògnita quantes persones hi viatjaven– s'atura al baixador de Castelldefels i en baixen centenars de persones, tantes que segons el maquinista va necessitar més de quatre minuts per tancar portes i reprendre la marxa. El pas subterrani acabat d'inaugurar és en una punta de l'estació i la passarel·la superior, tot i que no s'indica enlloc, s'ha tancat. 15 segons després que el tren arrenqui, per l'altra via un Alaris a 139 km/h envesteix desenes de persones que travessen les vies o que s'hi han vist arrossegades. 12 persones moren i 17 queden ferides. 10 anys després, dos relats continuen xocant: el de l'administració, que carrega tota la responsabilitat en les víctimes, i el dels afectats, que asseguren que l'estació incomplia els requisits de seguretat.
El procés judicial no s'ha tancat durant una dècada, i això ha fet que les ferides estiguin obertes. Eidy Ayala és la mare d'un dels 12 morts i cada any que passa li resulta "més dolorós" recordar l'accident. Quan s'acosta el 23 de juny pensa encara més en el fill que va perdre: per a ella i els altres familiars que ho han patit "és un dia molt trist". Però no perd l'esperança i encara confia que "es faci justícia". "És el que sempre hem demanat. I som aquí i continuarem", deixa clar. En 10 anys no s'han sentit "acompanyats" per Renfe ni Adif. "No hi ha hagut resposta. No volen assumir la seva responsabilitat tot i haver sigut part de l'accident. Ens diuen que no tenim dret a res, però tenen culpabilitat", reclama.
Una de les advocades que representen les famílies, Núria López, reconeix que la lluita als tribunals ha sigut i és "dura i dolorosa". Un mes després de l'accident, el jutjat de Gavà va arxivar la causa descarregant tota la responsabilitat en els passatgers. "Les morts es deuen a una actuació imprudent i temerària de les víctimes". Aquesta conclusió s'ha repetit com un mantra en la resta de resolucions penals; el cas s'ha arxivat fins a tres vegades tot i les dues ordres de l'Audiència de Barcelona de reobrir-lo. Les famílies s'han sentit "menystingudes" en el procediment. Recorden que els morts i els ferits no eren persones inconscients i begudes –cap va donar positiu en el consum d'alcohol– i que hi ha factors que van contribuir a fer que prenguessin una mala decisió.
L'última resolució penal del 2014 també ho diu. "L'absència de mesures específiques davant la multitud que va baixar a l'andana, afegida a la confusió produïda pel fet que alguns passatgers pensessin, erròniament, que havien de sortir pel pas superior [...], així com la falta de personal que indiqués la sortida pel pas subterrani, és una omissió que pot merèixer un retret des d'un punt de vista civil o administratiu, davant de la falta de previsió de l'aglomeració". Aquest punt és el que va portar els afectats a obrir la via civil: dos anys de lluita administrativa sense que Renfe ni Adif es moguessin de la casella de sortida perquè al·legaven que l'estació complia les normes.
Andana estreta i sense senyals
El 2016 els afectats van aportar dos informes d'un enginyer que avaluaven l'estació. "L'andana té 650 m(2). Si el tren anava ple [la capacitat màxima és de 1.800 passatgers], hi havia cinc persones per metre quadrat: era inviable", explica López. Els informes també subratllen que la capacitat d'evacuació del pas subterrani era inferior al que diu la norma, la il·luminació deficient, "també a sota dels fanals", i la senyalització inexistent. L'advocada afegeix que es va incomplir la normativa de protecció civil per a esdeveniments especials.
Però la jutge de la via contenciosa administrativa no va tenir en compte els informes i després d'un any i mig de procediment va exonerar Renfe i Adif de responsabilitat carregant contra la "imprudència" de les víctimes. "No hi ha cap justificació perquè travessessin les vies", diu la sentència que els culpa d'haver-se deixat portar per la "impaciència". La jutge diu que no calien més mesures de seguretat, "com demostra el fet que en els trens anteriors no va passar res". La duresa de la sentència no ha resignat les víctimes, que, impulsades pel "coratge de qui ja ha perdut el més important", diu López, han presentat recurs a l'Audiència Nacional i estan disposades a esgotar totes les vies i arribar, si cal, a la justícia europea. I per desè any faran una missa i una ofrena a l'estació per no oblidar les 12 vides perdudes.
23-06-10. L'accident
A les 23.23 hores un tren Alaris que ve d'Alacant a 139 km/h envesteix desenes de passatgers que estan travessant les vies. 12 persones moren i 17 més resulten ferides.
30-07-10. El primer arxivament
Un mes després de l'accident, el jutjat de Gavà arxiva el cas i atribueix tota la responsabilitat a l'actuació "imprudent i temerària" de les víctimes.
18-01-11. S'ordena la reobertura del cas
L'Audiència de Barcelona obliga a reobrir el cas perquè creu que en un mes el jutjat no ha tingut prou temps per practicar totes les proves necessàries.
31-05-12. Responsabilitat dels passatgers
La jutge torna a arxivar la causa després d'interrogar víctimes i testimonis i analitzar els informes de Renfe i d'Adif. Insisteix de nou en la responsabilitat dels passatgers.
28-05-13. Es reobre la via penal
L'Audiència de Barcelona ordena de nou reobrir el cas, tot i que aquesta vegada es demana només ratificar els informes pericials, perquè constin com toca.
01-10-14. Punt final a la via penal
El jutjat torna a arxivar el cas. Insisteix en la imprudència dels passatgers però admet que s'hi van sumar altres factors de seguretat.
23-06-15. Cinc anys de l'accident
En el cinquè aniversari, els familiars es preparen per portar el cas per la via civil, aprofitant l'escletxa oberta per la jutge sobre la responsabilitat administrativa.
17-10-19. Primer revés per la via civil
El jutjat contenciós administratiu de Madrid exonera Renfe i Adif de tota responsabilitat malgrat nous informes aportats per les famílies, que presenten recurs.