David Fedele: “Hi ha gent que mor al mar cada dia, però ningú en parla”
David Fedele es va passar setmanes convivint amb els immigrants que esperen al mont Gurugú per poder saltar la tanca de Melilla. Ara presenta el documental 'The land in between'

BarcelonaDavid Fedele es va passar setmanes convivint amb els immigrants que esperen al mont Gurugú per poder saltar la tanca de Melilla. Cineasta independent d’origen australià i un gran viatger, s’ha establert aquestes setmanes a Barcelona per presentar el seu documental, titulat The land in between, en diverses ciutats europees. El film ja ha guanyat nombrosos premis i es pot veure online a la seva web. Ara en prepara una projecció al Parlament Europeu.
Ha passat un any des de la mort de 15 persones a la platja de Ceuta, que es van ofegar mentre la Guàrdia Civil els disparava. El govern espanyol hi treu ferro i encara no hi ha judici.
Aquestes coses passen molt sovint i la majoria de vegades ni ens en assabentem. Només es parla d’una petita part del que està passant. Vaig conèixer un noi al Gurugú que es va morir ofegat en una pastera i cap diari va fer esment a aquell naufragi. Si no tens papers, simplement desapareixes i ningú fa preguntes, ningú investiga. En el cas dels morts a la platja de Tarajal, el govern va haver de canviar de versió perquè hi havia vídeos en què es veia la Guàrdia Civil. Si no hi ha imatges, no ha passat.
¿Ha mantingut contacte amb el Yago, el jove malià que protagonitza el seu documental?
Sí. Fa gairebé un any que va aconseguir saltar la tanca i ara viu a Almeria. Treballa als hivernacles. El vaig visitar fa uns dies: viu en una petita casa enmig del plàstic amb una dotzena de compatriotes més. Les condicions són penoses, però es fan costat els uns als altres i no perden l’esperança. Ara intenta recuperar els documents de Mali per poder tramitar aquí els papers.
Com valora la política migratòria europea?
Al Centre d’Estada Temporal d’immigrants de Melilla el 70% de la gent són sirians que han fugit de la guerra! No es guien per les polítiques migratòries, sinó per la supervivència. I tiraran endavant, per moltes tanques i filats que hagin de saltar, o encara que hagin de jugar-se la vida en una pastera. El control de fronteres, sense cap via legal d’entrada a Europa, no frena la immigració: només s’aconsegueix que hi hagi més morts i ferits al Mediterrani. I és un terreny adobat per a les màfies, que guanyen molts diners aprofitant-se de la gent que no té alternativa. A Austràlia passa el mateix: em sobta que sigui un exemple per a alguns responsables europeus.
El jutge de l’Audiència Nacional Fernando Andreu ha rebutjat la competència d’investigar la tragèdia de Ceuta de fa un any en què van morir quinze immigrants i ha retornat la causa a un jutjat de Ceuta. Segons Andreu, l’actuació de la Guàrdia Civil es va produir en territori espanyol, malgrat que el jutjat de Ceuta va enviar el cas a l’Audiència Nacional considerant que els fets havien tingut lloc al Marroc.