Societat12/05/2020

103 morts i 379 positius confirmats les últimes 24 hores a Catalunya

Lleuger repunt de positius i morts el dia abans de la reunió entre la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona

Martí Molina
i Martí Molina

BarcelonaPer segon dia consecutiu, el nombre de positius i de morts per coronavirus a Catalunya va anar a l’alça dimarts. En les últimes 24 hores es van registrar 379 positius i 103 morts per covid-19 al país. Un lleuger repunt, però que pot ser significatiu per decidir quines regions avancen a la fase1 del desconfinament. En total, la pandèmia ja ha infectat 61.355 ciutadans a Catalunya i ha causat la mort a 11.351.

No va ser un repunt exagerat. De fet, les 103 morts són les mateixes que es van registrar dimarts de la setmana passada, mentre que les 379 infeccions són gairebé la meitat de les 659 d’ara fa set dies. Percentualment, els positius suposen un augment d’un 0,6% respecte a dilluns i les morts un 0,9%. En aquest últim concepte s’inclouen els casos que van donar positiu en vida i els que van morir amb símptomes compatibles amb la malaltia.

Cargando
No hay anuncios

La majoria de defuncions, sis de cada deu, són en centres hospitalaris (6.485) i tres de cada deu en residències de gent gran (3.361). Els geriàtrics segueixen vivint un malson amb el covid-19 i ja hi ha 12.666 casos confirmats. És a dir, que gairebé un de cada cinc residents té coronavirus. La bona notícia, però, segueix a les UCI, on dia rere dia baixa el nombre de pacients ingressats. Des que es va arribar al pic d’ocupació, el 6 d’abril (1.529), el nombre no ha parat de baixar i ara hi ha 369 ingressats, 17 menys que el dia anterior. Al marge d’aquests, que han passat a planta, a Catalunya es van registrar ahir 345 altes. Per tant, 35.130 pacients ja han superat la malaltia.

L’altre 90% de Catalunya

Dilluns passaven a la fase 1 l’Alt Pirineu i Aran, el Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. Són tres de les nou regions sanitàries de Catalunya, tot i que només representen un 10% de la població. L’altre 90% sabrà aquesta setmana si pot canviar de fase. La decisió la prendrà divendres el ministeri de Sanitat, després d’escoltar la proposta que la Generalitat ultimarà entre dimecres i dijous.

Cargando
No hay anuncios

La Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona anunciaven la setmana passada la creació d’una oficina per treballar conjuntament la desescalada a la ciutat. Aquest dimecres es reunirà. “Farem una valoració conjunta per veure com està la ciutat. Sanitàriament l’evolució és bona però hi ha molts altres aspectes que cal tenir en compte, com el volum de població i la mobilitat”, apuntava la consellera de Salut, Alba Vergés, posant èmfasi en el fet que “no seria prudent” concretar una data, ja que encara no ho tenen “clar”.

Evitar donar pistes

Són dies d’anàlisi de dades i de reunions. Ningú amaga les ganes d’avançar en la desescalada però tampoc ningú s’atreveix a aixecar la veu. Vergés havia donat a entendre fa uns dies que sol·licitarien permís perquè Barcelona pogués canviar de fase. Però ara impera la prudència. “Estem treballant en l’anàlisi de les dades i ho direm quan ho tinguem clar”, assegurava ahir la consellera. Al Govern s’ha optat pel silenci i per evitar donar pistes. En part, asseguren, perquè la decisió no està presa. Però també volen evitar frustracions si finalment algun dels territoris no pot avançar. De les sis regions en fase 0, totes estaven en risc “moderat”, segons els barems del govern, excepte Barcelona, que tenia un risc “moderat-alt”.

Cargando
No hay anuncios

Tot i repunts puntuals com els d'aquest dimarts, les dades a Catalunya han anat a la baixa. I en les regions on ja s’ha avançat a la fase 1 els números són mínims. De les 1.734 noves infeccions en els últims set dies, tan sols se n’han registrat 133 (7,7%). I, pel que fa a les víctimes, de les 520 morts, 22 han estat en aquests territoris (4,2%). És més, ni al Pirineu ni a l’Ebre hi ha hagut cap defunció en set dies per coronavirus. En canvi, s’han produït més morts a la Catalunya Central (171) que no pas a Barcelona (141), tot i que a la capital hi ha molts més habitants.