Per què no quadren les xifres de morts i positius que donen el Govern i l'Estat sobre Catalunya?

BarcelonaQui hagi fet l'exercici farragós i desanimant de submergir-se en les dades de morts i positius de la pandèmia del coronavirus potser haurà advertit que sovint les xifres relatives a Catalunya no quadren. Les que aporta la Generalitat cada vespre i les que difon el ministeri de Sanitat el matí següent (després d'haver-les rebut a les nou de la nit) són diferents des que el Govern va decidir canviar el mètode de recompte i basar-se en les dades de les funeràries en comptes de les dels hospitals, el criteri base que demana l'Estat. Fonts de tots dos governs admeten a l'ARA que les xifres no concorden. La raó? Cadascun basa el seu recompte en circuits d'informació diferents. Mentre els epidemiòlegs demanen consistència i constància en les metodologies i la societat demanda informació clara i que no dugui a confusió, els dos governs ho incompleixen tot plegat en una qüestió tan sensible com les dades sobre les víctimes de la pandèmia.

Fa una setmana el departament de Salut va decidir canviar els criteris fixats per l'Estat a l'hora d'informar dels positius i de les morts relacionades amb el covid-19 i incloure les dades de les funeràries, considerades les més fiables perquè són nominals (es pot comprovar que una mateixa persona no figura als recomptes més d'una vegada), es classifiquen per edat, sexe i data exacta de defunció i especifiquen la causa i el lloc del decés. El Govern va justificar la decisió argumentant que el nombre de positius i víctimes era superior al que s'estava donant a conèixer, tot i que l'espurna que ho va dinamitar tot va ser l'escàndol als geriàtrics –hi havia residents que eren traslladats a un centre hospitalari i constaven a dos registres de mortalitat diferents, el d'Afers Socials i el de Salut.

Alhora, i a través d'un altre circuit, Salut Pública també notifica a l'Estat els casos i les defuncions. Aquestes últimes tenen lloc eminentment als hospitals. La seva informació servirà per fer un estudi longitudinal de l'epidèmia a Catalunya i aquest segon tall és el que dona per vàlid l'autoritat sanitària espanyola. "La diferència entre les xifres de víctimes mortals que remet el registre català i el balanç estatal es deu al triatge que fa el govern espanyol de les dades que li són remeses", expliquen a l'ARA fonts governamentals.

En canvi, fonts del govern espanyol reconeixen a l'ARA que recullen únicament les dades del circuit validat per les autoritats de Salut Pública. Ho fan, segons expliquen, des que van detectar discrepàncies entre les dades que oferia aquesta agència i la pròpia conselleria. Des de Sanitat justifiquen que el motiu de fons és que necessiten que les dades de totes les comunitats autònomes segueixin els mateixos criteris per ser homologables entre si. Criteris que, per cert, van canviar el divendres passat, quan el ministeri va passar a demanar que s'informés de totes les defuncions, independentment d'on s'haguessin produït, però només si es tracta de casos confirmats de covid-19.

El ball de xifres provocat per l'infradiagnòstic dels contagis també queda reflectit en una dada que, a priori, hauria de ser la menys problemàtica: les morts als hospitals, que són notificades pels mateixos centres. Dilluns Catalunya informava d'un total de 4.904 víctimes mortals als centres sanitaris, tant si eren positiu de covid-19 com si eren casos sospitosos. Aquest dimarts, la xifra que reflectia el ministeri era molt inferior, de pràcticament un miler menys de casos: 4.150 defuncions als hospitals.

Discrepàncies des de l'inici de la pandèmia

El desgavell de dades notificades per les administracions, però, ha estat continu. A l'inici de la pandèmia, les PCR, tant de casos positius com de defuncions, eren validades dos cops, primer als laboratoris de les comunitats autònomes i després a l'Institut Carlos III de Madrid. Cada dia, tal com entraven els resultats de les proves, el Govern els incloïa al seu tall informatiu. Això significa que els feien públics abans de passar pel laboratori madrileny, de manera que d'un dia per l'altre hi havia centenars de casos comptabilitzats a Catalunya que eren invisibles per a l'executiu espanyol. A l'informe diari del ministeri de Sanitat sempre hi havia molts menys casos dels que havia notificat la Generalitat i, de fet, trigaven fins a tres dies a quedar reflectits en el balanç oficial. Pràcticament dos mesos després, sembla que la història es repeteix.

Per elaborar una bona estadística epidemiològica, que permeti determinar l'abast de la infecció de la manera més acurada possible, cal alguna cosa més que el desplegament d'un dispositiu àgil per recollir les dades dels hospitals o de les funeràries. Els epidemiòlegs recomanen consistència al llarg de l'epidèmia, tant en la definició de casos (positius, sospitosos i defuncions, per exemple) com en la metodologia que es fa servir per generar les tendències. Aquestes xifres –recorden els experts– no només serveixen per registrar l'impacte del virus, sinó per prendre decisions que tindran un efecte directe en la seva progressió. I, ara per ara, sembla que cap de les dues administracions compleixen amb aquest requisit, més enllà de les complicacions inherents que comporta una pandèmia sense precedents com la del covid-19.