Així queda la FP: 1.323 alumnes no tenen plaça on volien però queden 4.000 vacants

BarcelonaEs dissipen els dubtes sobre les dades de matrícula a la formació professional. Després de dos períodes d'inscripcions, fins a 1.323 joves que volen fer FP no han tingut plaça als estudis que havien triat, però encara es podrien recol·locar a les quasi 4.000 places buides que han quedat als cicles amb poca demanda. La dada l'ha donat el conseller d'Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, en una compareixença al Parlament en la qual ha tret pit i ha afirmat que compleix el compromís que va adquirir al setembre: "Cap alumne que s'hagi preinscrit en el període ordinari es quedarà sense plaça per poder cursar un cicle". Ara bé, no ha dit, però, que l'alternativa és estudiar en cicles que no han triat i que no volien, o fer-ho en aules saturades, amb 33 o 34 alumnes, amb el risc d'abandonament que això suposa.

Al darrere dels grans titulars hi ha les històries concretes. Al juny, 12.611 persones es van quedar sense plaça al cicle de grau mitjà que havien demanat. Aquests estudis, als quals s'entra des de l'ESO, han tingut un 23% més de sol·licituds que el curs passat, un augment sobtat i imprevist, perquè la meitat de les 34.000 persones que s'hi van apuntar no venien de 4t d'ESO i un de cada quatre tenia més de 20 anys. Quan es va anunciar una nova convocatòria al setembre, la meitat dels que s'havien quedat sense plaça no es van tornar a apuntar, ja sigui perquè havien trobat feina, van acabar triant el batxillerat o, en el pitjor dels casos, van desistir (i ara no fan res). De les 5.962 persones que es van inscriure en la convocatòria extraordinària per optar a una de les 4.000 places extra en joc, 3.592 repetien perquè ja s'havien intentat matricular al juny i, per tant, són les que tenien prioritat. D'aquestes, "només" 618 no tenen lloc als estudis que havien demanat.

Com que d'aquests joves sense plaça, 264 havien demanat estudiar cures auxiliars d'infermeria, el cicle més demanat (ha rebut el 20% d'inscripcions), la conselleria ha anunciat que obre cinc grups més, és a dir, 165 places, en centres concertats a Barcelona i el Vallès Occidental. Precisament, la Fundació Escola Cristiana, que agrupa 434 centres concertats catalans, va retreure la setmana passada al Govern que hagués rebutjat el seu oferiment d'ampliar les places de FP. A la resta de joves sense lloc, el departament espera orientar-los cap als cicles poc demanats, en què encara hi ha 1.902 vacants, o bé cap a l'Institut Obert de Catalunya, on poden estudiar telemàticament.

705 persones sense plaça als graus superiors

Una altra cosa són els cicles de grau superior, als quals s'entra des d'un cicle mitjà o després de fer batxillerat i sobre els quals Cambray ja va avisar que, com fan les universitats, no es pot garantir una plaça per a tothom. El conseller ha dit que de les 13.794 persones que s'havien quedat sense plaça en el procés ordinari del juny, tan sols 1.985 van tornar a demanar plaça el setembre, i la resta podrien haver optat per anar a la universitat. La majoria ja tenen una plaça assignada, però n'hi ha 705 que no tenen lloc al curs que havien sol·licitat i ara se'ls intentarà "reubicar" en les 2.029 places que han quedat vacants en cicles que ningú vol.

La gestió de la FP, que ha marcat l'inici d'aquest curs escolar, ha rebut les crítiques de tots els partits de l'oposició, que l'han qualificat de "fracàs rotund" i "desori". El conseller ha admès que el Govern té "marge de millora" i ha anunciat alguns canvis per a l'any que ve. Un dels més importants és garantir que els alumnes de 4t d'ESO que vulguin fer un grau mitjà tinguin plaça a la família del cicle que triïn. També s'avançarà el calendari de preinscripció al març per "adaptar" l'oferta durant el procés habitual i evitar les convocatòries extraordinàries, com la que s'ha creat aquest any. Per evitar els desajustos entre l'oferta i la demanda, Cambray ha dit, també, que es millorarà l'orientació des de 1r d'ESO i que es farà de manera acordada amb l'Agència de la FP, el departament d'Empresa i Treball i els agents socials.