Catalunya va reduint el risc de rebrot: fa més proves però detecta menys positius els últims deu dies

Santa Coloma de GramenetLes dades dels últims deu dies demostren que, llevat d'alguns territoris que ara estan experimentant un increment de la transmissibilitat del covid-19, la corba epidemiològica de Catalunya mostra signes de baixada. El risc de rebrot continua sent molt elevat, però la Rho, que és la velocitat de propagació de la malaltia dels últims set dies i calcula quantes persones pot contagiar de mitjana un sol infectat, s'ha reduït de l'1,5 a l'1,1 a tot el país. Una disminució significativa, tenint en compte que aquest dissabte es compleix el termini de les primeres mesures de contenció desplegades a Barcelona i l'àrea metropolitana, els territoris que més preocupaven les autoritats sanitàries.

Aquestes dades provenen de la nova pàgina web que ha habilitat el departament de Salut i que, des d'aquest dijous, permet fer el seguiment epidemiològic i hospitalari de la pandèmia. La novetat és que és possible observar la tendència de la corba, ja que es proporciona l'evolució dels últims 21 dies, per setmanes mòbils (deixant al marge els últims tres dies per evitar biaixos). Aquests són, precisament, els indicadors que permeten monitoritzar la propagació del virus.

Segons aquest portal basat en les dades obertes de la Generalitat, si es té en compte la població total, cada dia es fan més proves PCR -segons els Govern s'ha passat de fer 42.000 PCR a la setmana a fer-ne 72.000- però només una proporció molt petita dona un resultat positiu. Per exemple, entre el 21 i el 27 de juliol –les últimes dades públiques validades– es van fer 76.174 PCR però només el 8% van donar un resultat positiu. En canvi, la setmana anterior, la del 14 al 20 de juliol, se'n van fer força menys (57.973) però el 9,80% van ser positives. Això es deu a una major capacitat diagnòstica i al fet que els brots o focus que es declaren permeten anar a buscar pacients asimptomàtics entre els contactes dels positius.

Si s'observen els indicadors assistencials, la xifra d'ingressos hospitalaris –element fonamental per conèixer la gravetat de l'onada– es manté molt lluny dels registrats als mesos de març i abril. A Catalunya hi ha actualment 699 persones ingressades per coronavirus, 29 menys que en l'últim balanç. D'aquests pacients, 103 estan crítics en una unitat de cures intensives. En aquesta xifra hi té força a veure el perfil de pacient, molt més jove ara que fa tres mesos. De fet, l'edat dels contagiats s'ha reduït a la meitat i continua disminuint: els infectats dels últims deu dies tenen de mitjana entre 36 i 37 anys, mentre que la setmana passada en tenien 39 i l'anterior, 41.

Pel que fa a les dades diàries, que són menys fiables perquè es poden sotmetre a correccions per retards en les notificacions, la informació també és relativament positiva. Entre dimecres i dijous s'han diagnosticat menys casos, passant dels quasi 2.000 contagis declarats ahir als 1.355 d'aquest dijous. Com sempre, cal remarcar que les dades que es declaren diàriament poden incorporar infeccions detectades dies anteriors que no havien arribat als registres públics i, per tant, poden sobredimensionar els números corresponents a les últimes 24 hores.

Sigui com sigui, i a l'espera de les esmenes que s'aniran fent els pròxims dies, aquest divendres Catalunya no ha ha fet pública cap defunció (es mantenen en les 12.726), han baixat les hospitalitzacions (699 respecte a les 728 comunicades dijous) i també els ingressos a UCI (103 i 107, respectivament).

Sense canvis als focus de risc

Malgrat que cal mantenir la cautela, les dades evidencien que les mesures de contenció en les àrees que han patit un repunt dels contagis –com Lleida, Barcelona i alguns municipis de l'àrea metropolitana– estan començant a donar fruits. És una estabilització tímida encara, que no promet per si mateixa una millora rellevant, ja que l'evolució epidemiològica és molt delicada i canviant. De fet, els diagrames de risc epidemiològic poden empitjorar molt fàcilment i ser molt complexos de redreçar. "La situació no és bona, estem en taxes molt elevades, però anem a millor", advertia recentment el secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon.

Segons l'índex de rebrot més actualitzat, que es calcula multiplicant la incidència de casos acumulada dels últims 14 dies i la Rho, la zona del Baix Llobregat que conforma l'àrea nord i sud de l'Hospitalet de Llobregat, Cornellà, Esplugues, Sant Joan Despí i Sant Just Desvern és la que més perilla. S'ha aconseguit baixar la R a 1,2, però la densitat poblacional i la transmissió que s'hi ha donat les dues últimes setmanes l'afebleixen de cara a un rebrot. El mateix passa amb Lleida, que segueix a la corda fluixa, però que ha assolit una taxa de contagi inferior a 1 i ara ha de mantenir-la.

Tal com va avançar ahir Argimon, ben a dalt de les gràfiques hi ha l'Alt Empordà, amb Figueres i Vilafant al capdavant. Amb una R que va de l'1,8 al 2,2, aquesta comarca té una dificultat afegida: la impossibilitat de traçar els contactes per la seva situació fronterera i com a pol d'atracció turístic. Salut va admetre certa preocupació a Amposta per un brot d'origen laboral, i el municipi manté una taxa de contagi encara superior a 3, així com Castelldefels, que en una setmana va passar de 15 contagis a 66 i ara té una R de 3.

El mapa de punts calents també assenyala l'Altebre (la confluència de les comarques de La Ribera, Terra Alta i el Priorat, a les Terres de l'Ebre), si bé sembla que es deu a un focus relativament petit, amb una vintena de casos. D'altra banda, Barcelona continua baixant la seva R però la zona del litoral (Ciutat Vella i Sant Martí) és la zona que més positius està detectant, seguida de l'Eixample Esquerra i la Barcelona nord.

Argimon va afirmar dijous, el primer dia de funcionament d'aquesta eina, que les dades epidemiològiques a què pot accedir la població a partir d'aquesta nova web són exactament les mateixes que coneixen les autoritats sanitàries. Amb aquest missatge, Salut fa un exercici de transparència que permet avaluar la penetració del coronavirus arreu del territori, desglossant les dades per àrea de gestió assistencial i comarques.