“Abans d'anar a dormir deixem sempre un parell de galledes al lavabo”

Espluga de FrancolíNi una gota d'aigua. Això és el que veuen els veïns de l'Espluga de Francolí cada cop que obren una aixeta de nit. I aquesta trista imatge ja fa set mesos que dura. "Ens hi hem anat acostumant", explica Montse Pons, veïna del poble i cambrera al Bar Els Caçadors. Mentre cobra els esmorzars de forquilla i els baqueros (whiskys amb gel) que els clients ja s'han pres, ha d'anar esquivant les garrafes de vuit litres que té repartides per tot el local. Els matins són especialment complicats. Per adaptar-se a la sequera i als talls d'aigua que s'apliquen entre les 22.00 h i les 7.00 h, els treballadors d'aquest bar restaurant han d'abaixar la persiana del local cada nit sense haver pogut fregar els plats ni el terra. Quan obren l'endemà, abans que entri la clientela, es posen mans a la feina. "Aquí sempre teníem aigua i molt bona gràcies a la muntanya de Prades. Algun estiu feien alguna restricció, però com a molt durava un parell de setmanes", recorda Pons. Fins que el pou es va assecar i des de mitjans d'agost l'aigua arriba cada matí en una cisterna que compren a Montblanc.

"Aquí encara, però la gent que viu a la part baixa del poble encara triga més a tenir aigua, perquè quan arriba la cisterna i connecta l'aigua, primer comença per omplir els dipòsits de les cases i fins que no arriba a baix de tot...", explica la Laia, clienta del bar. A casa seva l'aigua no arriba fins a les 7.20 h, i també han hagut de canviar d'hàbits. "Abans d'anar a dormir", diu, deixen sempre "un parell de galledes al lavabo", per si hi ha visites nocturnes. I el cap de setmana, que podrien sopar més tard perquè l'endemà no cal matinar, acaben sopant, com sempre, a les 21.00 h. Perquè si no no poden fregar els plats.

Conscient d'aquest risc, quan la Caren Martí es va fer la casa ja es va instal·lar un dipòsit d'aigua. "Així i tot, també ens hem hagut d'organitzar... Jo abans algun dia em banyava a la banyera, i ara obligo la família que les dutxes durin com a màxim cinc minuts", diu. En tants mesos de restriccions, ha passat de tot. "Una nit em va trucar una amiga perquè la seva filla havia vomitat el llit i havia usat tota l'aigua que tenia a les galledes, i ja no li quedava aigua ni per rentar-li la boca. Va haver de venir a casa a buscar una garrafa", recorda.

Tres cisternes a la setmana

Gràcies a les restriccions i al fet que a l'hivern es gasta menys aigua, el dipòsit del poble ha anat agafant una mica de volum. Ara venen tres camions cisterna a la setmana, que en total aporten 450.000 litres d'aigua. El consum diari d'aigua a l'Espluga és d'uns 900.000 litres, de manera que l'aigua que ve de fora representaria la que es consumeix en mig dia. A més de la falta de pluja, a l'Espluga hi ha també el problema que el rendiment de l'aigua se situa al 50%, és a dir, que la meitat de l'aigua que surt del pou no se sap on va a parar. Segons el regidor d'Agricultura, Sostenibilitat, Medi Ambient i Serveis Municipals, Xavier Rosell, això no vol dir que el 50% de l'aigua es perdi amb fuites. "Hem buscat fuites a les principals canonades i no n'hem trobat". L'explicació, segons el regidor, és que "hi ha un parc de comptadors amb una edat massa avançada i hi ha una diferència entre la quantitat d’aigua que agafem del pou i la facturem", explica.

La situació que viu l'Espluga és similar en molts altres municipis, i segons els meteoròlegs no sembla que hagi de canviar gaire a curt termini. Des del mes de maig, l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) ha atorgat ajudes a una setantena d'ajuntaments per valor de 402.146 euros per fer-hi arribar cisternes, i ja preparen un altre paquet dotat amb 800.000 euros més.