El curs que ve serà presencial però amb mascareta tant als centres com a les universitats

BarcelonaEl curs que ve no serà com els d'abans ni a les aules dels centres educatius ni als campus universitaris. Al govern espanyol treballen amb la idea que el curs 2021-22 sigui presencial però "amb mesures extraordinàries", és a dir, mascaretes, finestres obertes i distàncies de seguretat garantides.

Tot i que els plans depenen de la situació epidemiològica, de la campanya de vacunació i del que decideixin també les comunitats autònomes, la cosa més segura és que no s'abandonin les mascaretes, la ventilació ni la distància física. "No s'ha acabat la pandèmia", ha recordat el ministre d'Universitats, Manuel Castells, que també ha dit que els exàmens universitaris seran presencials aquest juny. Aquesta decisió canvia una mica el que va passar al gener, quan diversos col·lectius d'estudiants van pressionar per fer exàmens online després de no haver pogut trepitjar la universitat quasi tot el quadrimestre.

Sobre els plans en escoles i instituts, la ministra d'Educació, Isabel Celaá, es reunirà dimecres que ve amb els governs autonòmics per plantejar quines mesures es mantenen, però ja ha deixat entreveure que la cosa podria continuar com fins ara. "Espanya té l'honor d'haver estat només amb un màxim del 2% de les aules en quarantena en els pitjors moments", ha afirmat. A Catalunya, la conselleria ja ha dit que les mesures anticovid es mantindran el curs que ve.

Els dos ministres han coincidit aquest dimecres en roda de premsa per explicar com distribuiran els prop de 4.687 milions d'euros d'ajudes europees que rebran entre els dos departaments, una quantitat "sense precedents". Les prioritats passen per digitalitzar les aules (d'escoles, instituts i centres de formació professional, fonamentalment), potenciar la FP, donar més suport als alumnes amb necessitats i impulsar les carreres professionals dels postdocs.

Transformació digital

827 milions per transformar la meitat de classes espanyoles

Tot i l'aposta per la presencialitat, Celaá ha defensat que una de les principals partides –fins a 827 milions– serveixi per convertir en interactives la meitat d'aules espanyoles (unes 240.000 en total). Una mesura que és "necessària per a la renovació de la pedagogia" i perquè l'alumne, "sigui on sigui, pugui rebre el que es diu a classe".

A més, als 500.000 ordinadors promesos el govern espanyol n'afegirà 300.000 més "perquè tots els alumnes disposin del seu dispositiu digital en tres anys", ha afirmat, malgrat que encara no s'han repartit el mig milió anunciat ja fa mesos. En total, el ministeri gestionarà directament 1.496 milions d'euros per transformar digitalment el sistema educatiu.

Reduir les desigualtats

60.000 places d'escola bressol públiques i unitats de suport als alumnes

Celaá ha dit que una de les prioritats serà "contrarestar les desigualtats i segregacions del sistema educatiu espanyol" i per això es destinaran 1.115 milions d'euros a accions concretes per lluitar contra l'abandonament escolar i fomentar l'equitat i la qualitat de l'educació. Les mesures més significatives, que Celaá ja va anunciar fa mesos, són crear 60.000 places públiques de 0-3 anys (670 milions d'euros), obrir 1.000 unitats d'acompanyament i orientació personal dels alumnes amb més dificultats (124 milions) i implantar un programa de suport escolar en 1.000 centres (320 milions).

Formació professional

Més de 2.000 milions per a un "itinerari de primera"

Més de 2.000 milions es destinaran a la formació professional. Són mesures que ja va anunciar a l'estiu el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i que se centren en acreditar les competències professionals de 3 milions de persones que ara no tenen cap títol, crear una xarxa de centres d'excel·lència (200 milions), convertir 3.700 cicles en bilingües i crear 135.000 places més de FP, entre altres mesures ja explicades.

Un "itinerari de primera", segons Celaá, que la Moncloa està decidida a impulsar. De fet, aquest dimecres també s'ha sabut que més de la meitat dels joves que estudien formació professional (FP) als centres de l'àrea metropolitana de Barcelona troben feina durant els primers nou mesos després d'haver-se graduat. Ho aconsegueixen el 55% d'alumnes, i el percentatge arriba al 70% en el cas dels joves que trien la FP dual, que combina la formació als instituts amb l'activitat a les empreses. És la conclusió de l'últim Anuari de la FP i del Mercat de Treball, elaborat per la Fundació BCN Formació Professional, que consolida aquests estudis com una "opció sòlida i efectiva per trobar una bona feina i de manera ràpida".

Universitats

Els rectors critiquen els plans de Castells

Precisament sobre atur juvenil, el ministre Castells ha negat que les universitats siguin una "fàbrica d'aturats" i ha explicat que focalitzarà les inversions dels fons europeus en dos àmbits: ajudes a personal docent i investigador (400 milions d'euros) i digitalització del sistema universitari (146 milions directament a les universitats).

Ara bé, aquests plans ja han estat criticats per la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE), que ha defensat que els fons europeus no es limitin a aquests dos àmbits, malgrat que són necessaris, sinó que s'aprofitin per "introduir canvis estructurals i funcionals", com per exemple la renovació d'infraestructures científiques i el finançament de base dels grups d'investigació.