Catalunya tindrà 2.011 docents nous el curs que ve

BarcelonaEl curs que ve comptarà amb 2.011 docents nous. Així ho ha anunciat la consellera d'Ensenyament, Meritxell Ruiz, durant la comissió d'Ensenyament de presentació dels pressupostos, en què ha matisat que d'aquests nous docents, 797 seran substituts que ja s'incorporaran quan s'aprovin els comptes aquest any. Els 1.214 restants s'incorporaran el curs 2017-18. D'aquests 1.214, 387 seran per nova escolarització; 187 per escola inclusiva; 300 per centres d'alta complexitat i 340 per coordinació.

De fet, la consellera ha anunciat durant la comissió d'Ensenyament que l'augment de docents respecte el pressupost del 2015 seria de 3.599. Aquest augment representa una partida pressupostària de 217 milions d'euros. A aquesta xifra, però, se li han de restar l'augment de docents que ja s'havien anunciat pel curs actual. Per tant, l'augment pel curs que ve és de 2.011 docents.

La comissió d'Ensenyament coincideix amb la vaga de docents de la CGT, que s'han manifestat davant del Parlament per reclamar millores laborals com el retorn a l ’horari lectiu (de 18h a secundària i 23h a primària).

Resposta de la CUP

Una de les incògnites de la comissió era la intervenció de la CUP. I per als anticapitalistes, les novetats en el pressupost del departament són insuficients, ja que no aborden les principals demandes dels sindicats. 8.000 i no 2.000 és la xifra de mestres que consideren que s'haurien d'incorporar el model públic, a partir de la reducció de dues hores lectives dels docents.

Els anticapitalistes tenen molt clara la manera d'aconseguir els recursos necessaris: no renovar ni destinar més diners als concerts educatius i eliminar de forma immediata els concerts de l'Opus Dei. El diputat Carles Riera ha avisat a la consellera que el capítol d'Ensenyament ha estat, és i serà durant els propers dies, una de les pedres angulars de les reivindicacions de la CUP: "Si hi ha pacte social, que ho esperem, el pacte polític serà molt més fàcil. Si no hi ha pacte social, el pacte polític serà molt més dificil. Facin tot l'esforç possible, perquè el país i l'escola s'ho mereixen".

La reducció de les hores lectives dels mestres és una mesura que la CUP considera que incidiria directament en la "qualitat de l'ensenyament" i, per tant, en l'alumne. D'aquesta manera rebutgen que es tracti d'una petició únicament sindical. Fonts del partit han explicat a l'ARA que la intenció dels sindicats és abordar la negociació acceptant que, potser, el pressupost del 2017 no podrà recollir íntegrament la mesura. Confien, però, que el departament comenci a fer passes en aquest sentit.

Fonts de la conselleria subratllen que no estan disposats a assumir que els sindicats o un grup parlamentari fixin la destinació dels recursos del departament que, a més, "ja ha assumit bona part de les reivindicacions sindicals", com anticipar les substitucions per les baixes laborals i pagar el salari del mes de juliol als interins que portin treballant almenys sis mesos al sistema educatiu.

Rebuig a les esmenes a la totalitat

En general, tots els grups de l'oposició han criticat que els pressupostos del departament d'Ensenyament "no reverteixen les retallades" que ha acumulat els darrers anys. Com tot el sector públic les assignacions a aquesta conselleria s'han reduït des de l'inici de la crisi. Enguany el projecte de pressupostos enfila la despesa fins els 4.824 milions d'euros, 340 més que el 2015 i, per exemple, el 2010 representava 6.309 milions.

Els barracons, les beques menjador, la manca de finançament de l'educació entre els 0 i els 3 anys, les condicions laborals dels docents i la manca d'inversions han estat alguns dels motius principals per la presentació de les esmenes a la totalitat de PP, C's, PSC i CSQP. Tots ells han fet referència a la vaga educativa per advertir la consellera que" la comunitat educativa no fa vaga per gust" sinó perquè els pressupostos no els retornen els drets perduts. Les esmenes han estat rebutjades per l'acord entre la CUP i Junts Pel Sí.