El curs engega amb l’ESO saturada
Educació obre 8 instituts i 25 instituts escola per fer front a l’increment d’alumnes, d'un 15% en 10 anys
BarcelonaEl setembre de fa deu anys, l’any 2009, van començar l’ESO 274.000 alumnes. Aquest dijous ho faran un 15% més: prop de 325.000 estudiants estan matriculats per cursar a Catalunya 1r, 2n, 3r o 4t d’ESO, l’etapa escolar obligatòria més saturada ara mateix. També ha augmentat el nombre d’inscrits a batxillerat i a formació professional, un fet que es considera una bona notícia -més persones amb formació postobligatòria- però que també planteja molts reptes a l’administració, sobretot perquè la pressió als instituts ha arribat quan la despesa pública no ha revertit encara les retallades del 2010. El nou curs que comença rep 7.000 estudiants d’ESO més que el curs passat, un rècord d’alumnes que ha obligat l’administració a buscar fórmules imaginatives per fer front a l’alta demanda.
La primera decisió que va prendre el departament d’Educació va ser reimpulsar els instituts escola, la fórmula que permet als alumnes seguir al mateix centre quan passen de la primària a l’ESO. Si fins ara n’hi havia 28 a tot el país -l’obertura d’aquests centres es va paralitzar després dels governs del tripartit-, aquest curs se n’obren 25 més. En total hi haurà uns 10.000 alumnes que estudien en aquests centres. El departament, però, preveu seguir estenent aquest model de centres i ja ha rebut unes 200 peticions d’ajuntaments i centres demanant un institut escola. D’entre els que es posen en marxa aquest curs hi ha l’Arts, al barri d’Hostafrancs.
La idea del Consorci d’Educació de Barcelona és la següent: l’antiga Escola Sant Vicenç de Paül acollirà de manera progressiva infantil, primària -provinents de l’Escola Miquel Bleach- i ESO -de l’Institut Joan Coromines- des d’aquest curs i fins al 2022-23. Alhora, el Coromines deixarà d’oferir 1r d’ESO i anirà tancant cursos any rere any. Així, quan el 2023 tots els alumnes formin part de l’institut escola Arts, es traslladaran de manera definitiva a l’edifici del Joan Coromines i a l’edifici Arts s’hi obriran places de formació professional. El projecte de l’Arts està liderat per Albert Inglès, que fins ara era el director del Miquel Bleach. “El més dur va ser presentar el projecte al barri i convèncer les famílies que pot ser atractiu”, explica a l’ARA, confiat que aquest curs serveixi per convèncer i “sensibilitzar” les famílies.
La creació d’aquest nou centre no només servirà per ampliar les places públiques, sinó que té dos objectius més: equilibrar la composició socioeconòmica de l’alumnat de les escoles d’aquest barri -on hi ha centres gueto- i reobrir l’edifici que ocupava una escola religiosa concertada que va tancar per falta de matrícula. Aquesta és una de les vies que ha trobat i vol estendre la conselleria de Josep Bargalló per ampliar l’oferta pública a l’ESO, i ja negocia amb 16 centres de titularitat privada o municipal perquè s’integrin a la xarxa pública de la Generalitat.
Falten solars on construir
¿Aquesta saturació a l’etapa secundària es pot quantificar? Bargalló no va concretar la ràtio d’alumnes per aula i només va especificar que hi haurà 13 alumnes per docent a primària i 10 a l’ESO, sense entrar a quantificar, per exemple, el nombre de docents especialistes que hi ha en aquesta etapa i les hores de classe que fan de mitjana.
El conseller també va detallar que hi haurà més de 1.000 mòduls prefabricats -anomenats barracons - però que la intenció del Govern és reduir aquesta xifra fins als 300. La via tradicional per aconseguir-ho és construir nous equipaments, però la falta de solars en ciutats com Barcelona dificulta molt aquesta opció.
A la ciutat, un dels instituts que obren portes és el Pedralbes. En aquest cas, ni s’ha construït ni s’ha absorbit de la xarxa concertada, sinó que és el resultat de fusionar dos centres que “estant porta per porta havien rivalitzat” molts anys. L’Ausiàs March i el Joan Boscà es converteixen després de 50 anys en un únic centre, que estarà liderat pels dos directors, Núria Vallduriola i Nacho García, respectivament. “Ajuntant-nos utilitzarem millor els recursos i farem una oferta pública més generosa”, apunta Vallduriola. Tot i les “facilitats” que els ha posat l’administració, ha sigut complicat quadrar els horaris de 140 professors i els espais on encabir 1.500 alumnes. “No ha sigut gens fàcil, però ho hem aconseguit”, diu la directora, que explica que han mantingut algunes diferències a 2n, 3r i 4t d’ESO per respectar la tria que van fer les famílies a l’iniciar la secundària. Per exemple, es mantindran les ràtios d’alumnes per aula dels instituts d’origen i els desdoblaments. En canvi, sí que s’han homogeneïtzat les assignatures que s’impartiran en anglès a cada curs.
L’augment de docents -670 en totes les etapes- i també de places al màster de formació del professorat són part de les mesures del departament que han de servir per donar aire a l’ESO, una etapa més saturada que mai.
