Pendents de l'arribada del Curiosity a Mart
La NASA prepara per a aquest dilluns al matí l'aterratge d'un totterreny al Planeta Vermell. El vehicle desenterrarà les pistes per esbrinar si hi podria haver hagut mai vida
El Curiosity, un aparell totterreny amb propulsió nuclear i de la mida d'un cotxe, hauria d'aterrar aquest dilluns al matí [7.31 hora catalana] al cràter Gale, al planeta Mart. Des del novembre, una nau espacial l'està transportant a uns 13.000 quilòmetres per hora en el que representa l'última gran proesa del programa planetari de la NASA per als pròxims anys.
[Podeu seguir en directe la missió des del web de la NASA]
Carregat amb nous instruments molt enginyosos, l'aparell haurà d'examinar com mai s'ha fet fins ara el Planeta Vermell, desenterrant les pistes per trobar la resposta a una pregunta clau: ¿hi podria haver hagut mai vida a Mart?
"L'aigua va sempre cap avall, i és on anem", va dir durant una conferència de premsa aquest mes John P. Grotzinger, un professor de geologia de l'Institut Tecnològic de Califòrnia, que és el científic del projecte de la missió. A les roques de la part inferior del cràter, s'hi poden trobar trossos del passat de Mart.
Durant l'última dècada, les naus espacials robòtiques de la NASA han fet aparèixer proves convincents que fa segles el planeta contenia un dels prerequisits per a la vida. A Mart ha fluït l'aigua, si més no en algun moment del passat. Altres prerequisits són les molècules basades en carboni i l'energia. La llum solar o l'escalfor volcànica podrien haver proporcionat l'energia necessària. Amb el Curiosity, la recerca se centrarà en les molècules.
A la sala de control del Laboratori de Propulsió Jet a Pasadena, Califòrnia, els nervis per l'aterratge del Curiosity comencen ara. Primer han d'esperar la confirmació que la nau espacial hagi entrat a l'atmosfera de Mart. Set minuts després, la nau ha d'haver executat sense problemes una sèrie de maniobres difícils per aterrar el vehicle totterreny a la superfície. Si tot va com està previst, la fricció de l'aire de Mart farà reduir la velocitat de la nau a 1.600 quilòmetres per hora. Llavors es desplegarà un paracaigudes de 51 metres d'amplada. A continuació, l'escut tèrmic de la nau s'ha de desprendre, de manera que el radar pugui trobar el lloc d'aterratge.
Fins i tot amb l'esmorteïment del paracaigudes, la nau s'hauria de dirigir cap a la superfície del planeta encara a una velocitat de 320 quilòmetres per hora. Després, es tallarà el paracaigudes i arribarà el torn dels motors de descens.
Els tres últims aparells totterreny de la NASA (el Sojourner el 1997, i l'Spirit i l'Opportunity el 2004) tenien sistemes similars d'aterratge, excepte per a l'últim pas. En aquests casos, un conjunt de bosses d'aire s'inflaven al voltant de l'aparell, que es llançava els últims 50 metres i rodava fins que s'aturava. Però el Curiosity, amb la mida d'un Mini Cooper, és cinc vegades més pesat que l'Spiriti l'Opportunity, de manera que les bosses d'aire utilitzades amb els altres no serveixen en aquest cas. L'operació equivalent seria intentar esmorteir l'impacte d'un cotxe contra una paret de maons a una velocitat d'autopista i sense desperfectes.
