El Cumbre Vieja, un volcà enorme per a La Palma però petit per a la ciència
L’erupció es comporta tal com esperaven els científics tot i la devastació material
BarcelonaEl volcà Cumbre Vieja, a l’illa canària de La Palma, segueix escopint lava, cendres i gasos quatre setmanes després de la seva erupció, el 19 de setembre. La lava ha malmès unes 1.800 edificacions i ha afectat més de 700 hectàrees, segons les últimes dades del sistema d'observació terrestre europeu Copernicus. Per a qui n’ha rebut les conseqüències és el més semblant a un cataclisme de dimensions bíbliques. Però des del punt de vista de la ciència, i de la geologia en particular, la visió és molt diferent. El Cumbre Vieja és encara un volcà modest, de nivell entre 1 i 2 en una escala de 8 en l’índex d’explosivitat, i l’afectació difícilment superarà l’escala local, segons totes les previsions.
El volcà de La Palma és un “volcà petit”, assegura el director del centre Geociències Barcelona del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), Joan Martí. I el seu comportament, tot i les variacions diàries, “és normal”. “No hi ha cap indici que faci pensar que la situació pugui canviar en un futur immediat”, afegeix l'investigador. El cas és que un volcà, per petit que sigui, sempre és espectacular, però el que preocupa de veritat no és la seva intensitat en termes geològics sinó d’afectació humana. “L’emissió en forma de lava o de gasos no és cap cosa extraordinària”, continua l’expert en vulcanisme.
De fet, segons recull el Programa de Vulcanisme Global de la Institució Smithsonian, considerat de referència a escala mundial, l’erupció del Cumbre Vieja és només una entre les prop de 70 que s’han registrat al planeta des de començaments del 2021 dins d’un catàleg de 1.396 volcans que es consideren actius. I no és ni de bon tros ni el més intens ni el més destructiu. El Cumbre Vieja ha abocat 0,1 km cúbics de material magmàtic. Per ser un volcà “important” hauria d’abocar per sobre d’1 km cúbic de material, 10 vegades més.
Entre 80 i 85 dies d'erupció
Les previsions sobre el que ha de passar són incertes, tot i que per comparació amb les dades històriques d’anteriors erupcions es podria posar un límit en l’entorn dels 80 o 85 dies. “Ningú no ho sap”, diu Martí, tot i que assenyala que les característiques del magma i del material expulsat fan pensar que és la referència més factible. “El volcà s’apagarà quan la pressió interna dels gasos acumulats disminueixi”, diu. Però això no vol dir que s’hagi extingit. Podria passar que el reservori on s’acumula el magma es recarregués i la lava tornés a emergir. Amb tot, el nivell d’explosivitat és baix, la composició de la lava continua sent basàltica i el volum expulsat és petit.
Si es compara amb el Teide, a Tenerife, o amb altres grans erupcions, el valor del Cumbre Vieja en termes geològics empetiteix encara més. “El Teide, un volcà plenament actiu, té un nivell d’explosivitat d'entre 3 i 4”, exposa. I l’erupció del Pinatubo a les Filipines, diu agafant un cas a l’atzar, va provocar un descens de la temperatura global de 0,6 graus que es va recuperar l’any següent. L’Etna i el Vesuvi formen part d’aquesta categoria, així com l'Eyjafjalla, a Islàndia, o el Nyiragongo, a la Vall del Rift africana. Entre aquests i d’altres d’actius al món, s’estima que emeten de 0,13 a 0,44 gigatones de CO₂ a l’any, molt lluny de les més de 30 gigatones emeses pel transport i la indústria de manera continuada cada any.
“No hi haurà episodis de canvi climàtic ni fenòmens geològics de gran magnitud”, assegura Martí. Com a molt, el Cumbre Vieja provocarà un empitjorament puntual de la qualitat de l’aire, contaminació del sòl i dels aqüífers en punts concrets i un creixement en extensió moderat de La Palma. Una altra cosa ben diferent és la recuperació del terreny. “Trigarà dècades”, afirma.