Per cultivar tota la soja que s'importa a Catalunya caldria el 75% de la superfície agrícola del país

BarcelonaEl 44% de la soja que importa l'estat espanyol entra pel port de Barcelona: són 1,5 milions de tones de faves de soja anuals, que equivalen a 500.000 hectàrees de terres de cultiu. Gairebé la meitat de tota aquesta soja prové del Brasil: l'entrada de soja pel Port de Barcelona equival a 230.000 hectàrees desforestades en aquell país, una àrea similar al 14% dels boscos de Catalunya. Aquests són els càlculs que ha fet GRAIN per a l'Ajuntament de Barcelona en l'informe El paper de Catalunya i del port de Barcelona en la construcció d'un sistema alimentari (in)sostenible.

Les dades són demolidores: la soja i la farina de soja que importa Catalunya requereixen una superfície de cultiu equivalent al 40% del territori català i al 75% de la superfície agrícola catalana. "És una quantitat totalment insostenible, que el que fa és exportar els problemes associats amb el cultiu de la soja, que són la desforestació i l'expulsió de comunitats de les seves terres", explica Henk Hobbelink, coordinador de l'organització internacional GRAIN. "La connexió Barcelona-Bolsonaro [el president brasiler promou la desforestació en favor de la indústria agrícola i ramadera] genera conseqüències ecològiques de gran magnitud", diu l'informe.

La immensa majoria d'aquesta soja s'utilitza per produir pinso per alimentar ocells i porcs, i la importació "ha anat creixent alhora que creixia la indústria porcina catalana", malgrat que "hi ha altres pinsos locals com l'alfals que es podrien recuperar", diu Hobbelink. A més, el 60% de la carn que es produeix a Catalunya s'exporta, de manera que en realitat aquest ús ingent de pinso no és indispensable per alimentar la població catalana, sinó que es destina majoritàriament "a fer negoci i beneficiar les grans empreses", afegeix Hobbelink. El problema és, a més, que es preveu que les importacions continuïn creixent, perquè la soja s'està utilitzant també cada cop més per produir biodièsel.

En el marc de la capitalitat mundial de l'alimentació sostenible, l'Ajuntament de Barcelona ha encarregat aquest i altres informes similars amb l'objectiu de debatre i conscienciar sobre uns hàbits de consum dels barcelonins (catalans, espanyols i europeus, de fet) que, dins de l'actual "autopista alimentària globalitzada", tenen conseqüències nefastes sobre els ecosistemes d'altres racons del planeta, com l'Amazònia brasilera.

Efectes climàtics

El port de Barcelona és un dels grans nodes de connexió en aquesta autopista alimentària globalitzada, i allà empreses com Cargill i Bunge monopolitzen la comercialització i el processament de la soja. En el cas de Gargill, per exemple, el 90% de la soja que compren al Brasil es cultiva a l'ecoregió del Cerrado, on "més d'un milió d'hectàrees de cultiu són fruit històric del desplaçament de poblacions fora de les seves terres i d'uns monocultius insostenibles per la gran quantitat d'agroquímics que utilitzen", explica la investigadora de GRAIN al Brasil, Larissa Packer. De fet, des de la moratòria per a la soja a l'Amazònia, del 2015, aquest cultiu s'ha desplaçat al Cerrado, una zona de sabana tropical al Brasil, però això n'ha expulsat la ramaderia, que s'ha traslladat a pasturar a l'Amazònia. Així, encara que no es planti directament a l'Amazònia, la soja contribueix també indirectament a la deforestació d'aquest bosc tropical.

Més enllà dels efectes que aquesta desforestació té sobre la crisi climàtica, el processament de tota la soja que arriba al port de Barcelona des del Brasil emet unes 900.000 tones de CO₂, l'equivalent al 2% de les emissions de gasos d'efecte hivernacle de tot Catalunya.