Gabriela Ramos: "Culpant els immigrants només s'aconsegueixen societats més fràgils"

BarcelonaLa mexicana Gabriela Ramos, subdirectora general de Ciències Socials i Humanes de la Unesco, exhibeix diplomàcia en el seu somriure i en un discurs mesurat en què evita qualsevol retret fins i tot als ministres que han declinat la seva invitació al Fòrum Global contra el Racisme i les Discriminacions que la Unesco ha portat a Barcelona.

El racisme es practica sense vergonya i no només al carrer, també a les institucions.

— La veritat és que ara veiem una tendència de promoció de discurs racista en alts nivells de poder i aquest és un problema. Des de la Unesco hem volgut fer una fotografia a escala internacional, perquè és difícil tenir indicadors comparables en termes de definicions i de què és el que pregunten les diferents institucions estadístiques. Simplement, vam navegar per internet i vam registrar les notícies de mitjans de comunicació de bona reputació respecte de com passa el racisme i la discriminació, quins són els casos, quins són els tipus. Vam poder concloure que gairebé un terç dels perpetradors són individus, un terç, institucions, incloent-hi escoles, sistema policial, bancs, etc. I un altre terç és sistèmic, potser és el més invisible i impossible d’identificar, perquè té a veure amb el fet que comunitats racialitzades tenen menys accés a l'educació, a les feines, a l’habitatge.

Però és simptomàtic que hores després de la caiguda del règim de Bashar al-Assad, països de la UE s’afanyin a retornar refugiats sirians. No marca el camí de la xenofòbia?

— Crec que un dels temes on hauríem de canviar les narratives és el tema de la migració, perquè és evident que el tema de la integració no és un tema senzill quan tens llengües diferents, cultures diferents, codis diferents, esclar que no és senzill, però és possible fer-ho. I Europa és un continent que envelleix, és un continent que necessita mà d’obra. Aleshores, des de la perspectiva econòmica, els migrants són positius per a Europa.

Però la ultradreta s’escampa per tot arreu, també pels governs.

— Bé, jo no em vull ficar en temes de discussions de política ni de caracterització d'ultra o no ultra, perquè no és el meu paper en termes de la Unesco. El que sí que puc notar és que hi ha evidentment una instrumentalització d'aquest fenomen, que és complex, per utilitzar-lo de boc expiatori de molts dels problemes socials que estem confrontant. No ho podem acceptar. Jo no parlo de qui ho està fent, però és una sortida fàcil.

S’ha de parlar d’integració?

— És evident que la integració no és senzilla. Però ciutats com Barcelona o Londres, on hi ha un gran percentatge de població estrangera, funcionen molt bé. Per què? Perquè hi ha una política efectiva d'integració. I Alemanya també té una política d'integració efectiva, perquè immediatament quan arriben els migrants o els candidats a refugiats aprenen la llengua, fan classes d'alemany. Però si tu no fas això, i el que estàs fent és simplement crear en alguns llocs a Europa, i no diré noms, guetos, on arriben comunitats de cert perfil, certa cultura, i es tanquen i es queden en pobresa, en precarietat, i a més no parlen l'idioma, etcètera, etcètera, etcètera... La migració no és un problema. El que és un problema és no estar amb les polítiques adequades per aconseguir una integració.

Doncs no hi ha manera de fer una política europea migratòria.

— Cada país decidirà quin nivell de migració vol acceptar. La Unesco no hi entra, sobre això, això és una qüestió de sobirania dels països. Però en termes d'evidència, la migració existeix i continuarà existint. Aleshores és millor gestionar-la bé, perquè construir murs no funciona.

Què genera el racisme?

— Aquesta és una pregunta ben interessant, perquè hi ha una línia molt, molt fina respecte de la teva identitat, i de la teva identificació amb la teva identitat. Tu ets catalana, o ets espanyola, o ets europea, i aquesta és la teva identitat, i ets catòlica, i ets, no ho sé, demòcrata, etc. Quan aquesta definició et porta a separar-te dels altres, és a dir, és que aquests no són catalans, aquests són llatinoamericans, i els llatinoamericans són agressius, criminals, els estàs estereotipant. Aleshores, en aquest esdevenir de la creació identitària, la categorització de l'altre respecte de tu com a diferent, segueix sense ser un problema fins aquí, però després hi ha l'essencialització de creure que tots aquests que no són com tu, ja els identifiques amb certs comportaments, i després passes a l'estereotip i els prejudicis.

I com es combat un discurs racista?

— El que intentem fer justament és tractar de construir una narrativa molt més fidedigna i basada en l'evidència. Perquè aquestes narratives fàcils de culpar els que són diferents o de fora només aconsegueixen que es construeixin societats molt més fràgils. Perquè viuen en la por, amb menys confiança en el veí, i això és costós per a tothom. Aleshores, justament diem que no hem de témer la diversitat, sinó que hem de gestionar-la, tractar d'allunyar-nos d'aquestes construccions de narratives tan divisòries.

Després hi ha les xarxes socials, que amplifiquen aquest odi.

— Sí, les xarxes no ajuden perquè l'odi és molt senzill. Són un reflex del món real, però també són un magnificador, gràcies al fet que no tenen control ni marc ètic. Magnifiquen aquestes divisions, perquè a més hi ha l'anonimat.

Hauríem d’acabar amb l’anonimat virtual?

— Hauríem de tenir una identificació digital. Però hem d’admetre que no és senzill perquè en un país autoritari, això pot generar problemes per la manca de llibertat d'expressió. Però cal fer-ho perquè les nostres societats estan molt polaritzades.

Vostè ha impulsat les recomanacions sobre ètica en la intel·ligència artificial de la Unesco, no creu que es reprodueix el colonialisme, ara amb la informació?

— No, jo no ho qualificaria així, perquè això li atribueix una intencionalitat al desenvolupament tecnològic que jo no comparteixo, perquè s’estan fent esforços per evitar-ho.

Els algoritmes o el ChatGPT no tenen un biaix marcat?

— Sí que cal tenir estàndards molt clars respecte de com s'han de desenvolupar les tecnologies, però jo no crec que sigui una qüestió premeditada. Els Estats Units, la Xina i el Regne Unit concentren el 90% del desenvolupament de la IA, però el més curiós és que els Estats Units fan nou vegades més del que fa la Xina, i 19 vegades el que fa el Regne Unit. Els desenvolupadors del ChatGPT no són racistes, perquè això els donaria una connotació d'existència individual i no la tenen, o autònoma, i no la tenen. És a aquests desenvolupadors als quals hem d'abordar perquè millorin els seus dissenys.