Sis dies d'espera per poder incinerar a Barcelona

BarcelonaI de sobte, la mort ja no és un tabú, sinó una rutina que pocs poden evitar, multiplicada per a les funeràries. Multiplicada per cinc o sis pel que fa al volum de defuncions amb les que treballen –avui en dia– les principals funeràries. Multiplicada pel que fa als sis o set dies que ha d'esperar un cos al tanatori fins que pot entrar a l'únic crematori de Barcelona. Incinerar s'ha convertit en l'opció més escollida amb diferència pels familiars durant la crisi, malgrat que les funeràries i l'Ajuntament de Barcelona (responsable dels cementiris i del forn) insisteixen que inhumar és igualment segur.

El crematori de Barcelona, el més sobreexigit aquests dies, té quatre forns que estan ja funcionant a ple rendiment 24 hores al dia amb un rendiment màxim de 60 incineracions al dia. L'alt ritme no rebaixa l'espera, però el problema no és el tap que hi ha ara, sinó que no se sap com es pot multiplicar durant els pròxims dies.

"Ahir la cua que avui és de sis era de quatre dies, i no sabem com serà demà. Això cada dia canvia", aclareixen fonts del crematori que no poden saber com pot evolucionar aquest tap, principal responsable del fet que les funeràries hagin d'ampliar la capacitat amb més cambres frigorífiques dins els seus tanatoris.

L'ampliació més impactant, fins ara, és l'adequació que s'ha fet a dues plantes del pàrquing del Tanatori de Collserola, que ja està emmagatzemant cossos per anar gestionant els torns per accedir a l'enterrament o al crematori. Amb 5.000 metres quadrats de superfície, té capacitat per fins a 2.000 cossos, però ara mateix hi ha uns 200 difunts. "Ens avancem a la crisi que pugui venir perquè tenim l'experiència de Madrid", explica Fernando Sánchez Tulla, director de comunicació i relacions institucionals de Mémora, la funerària responsable de la instal·lació. L'empresa construeix també taüts al costat del cementiri de Montjuïc: han passat de fer-ne uns 60 o 70 diaris a fer-ne 150.

Als cementiris, l'escenari és menys congestionat que als forns, perquè la demanda és menor i les limitacions i exigències tècniques no són les dels forns crematoris i tot es pot solucionar amb més personal. Per ara, el cementiri de Barcelona funciona només amb personal ordinari, però es plantegen l'opció de sumar-hi bombers, segons expliquen fonts de l'Ajuntament.

La funerària Áltima, amb tanatoris a Barcelona, el Baix Llobregat, el Bages, Figueres, el Penedès i l'Alt Empordà, calcula que un 80% dels seus clients escullen ara la incineració, xifra que abans era d'un 60%, amb tendència a l'alça. "Els informem que poden també enterrar. Potser escullen la incineració perquè ara que no es poden fer vetlles ni funerals volen tenir algun record", explica Josep Ventura, director de la unitat de negoci de la funerària.

L'estat d'emergència ha precipitat un nou protocol de coordinació entre Ajuntament i funeràries per repartir els dipòsits de cadàvers dels hospitals on treballar cadascuna i agilitzar el procés. L'objectiu és "alliberar" al màxim els hospitals (i també les residències) de focus infecciosos.

D'altra banda, la Generalitat ha de decidir en els pròxims dies amb quin preu màxim regula els serveis funeraris a cada municipi. Els consistoris havien de fer una proposta i han dit que hauria de ser d'uns 2.400 euros, xifra que s'adequa a les tarifes més bàsiques de les funeràries consultades, malgrat que no estan d'acord amb la mesura perquè hi ha famílies que demanen serveis més cars i demanen que se'ls rebaixi l'IVA, ara d'un 21%, com a mínim mentre duri la crisi. El problema de manca de mascaretes i equips de protecció individual (EPI) s'ha alleugerit els últims dies, segons diuen les fonts consultades.