“Per què no podem seure a terra?” “No ho sé”

Barcelona–Us hauríeu d’aixecar. No podeu seure a terra.

–Ah, d’acord, però per què no podem seure a terra si sempre hi ha gent asseguda a terra en aquesta plaça i mai passa res?

–Doncs no ho sé, no ho tinc gaire clar, però el fet és que us heu d’aixecar i marxar.

Escena real esdevinguda al mig de la plaça del Sol de Gràcia. Conversa entre un guàrdia urbà i un jove argentí, una mica abans de les dotze de la nit. La situació és sensiblement diferent de la de fa uns dies, quan cap agent de l’ordre va cridar l’atenció a ningú en aquesta plaça fins que va ser desallotjada a la 1.30 de la matinada, superat amb escreix l’inici del toc de queda. Avui el toc de queda ja no existeix, el TSJC l’ha tombat. Resulta paradoxal que avui sí que hi hagi aquesta batuda, sí que hi hagi una desena d’agents de la Urbana a la mateixa plaça on diumenge al vespre no n’hi havia ni un. A partir de dilluns, de fet, el desplegament va ser evident. Una altra cosa és l’advertiment i la vigilància de les infraccions: distància de seguretat, botelló, reunió multitudinària... El mateix guàrdia urbà que ha admès que no ho tenia clar, rebla el clau: “Als concerts també hi ha gent asseguda i a aquests en canvi no se’ls diu res”. Uns companys seus fan fora la gent que ocupava la zona del parc infantil. Per què? Tampoc se sap. El cas és que poc més enllà de les dotze el centre de la plaça està buit. Queden les terrasses i el perímetre. Queda clar que tenien especial interès en prevenir la repetició de les imatges de diumenge, quan allò semblava, ben entrada la mitjanit, una discoteca a l’aire lliure. 

Quin és l’efecte? Doncs que els carrers adjacents s’omplen. Torrent de l’Olla i Travessera estan plens de grupuscles de joves amb ganes de prolongar la festa fins a altes hores. Per cert, les mascaretes escassegen. Per no dir que no se’n veu gairebé cap de posada. Els que no es queden quiets enfilen cap als voltants d’un altre centre neuràlgic important: la plaça John Lennon. Els bars van tancant però encara escuren les últimes copes. A fora del bar Pietro, a Travessera amb Torrijos, gairebé no s’hi cap. La Urbana crida l’atenció als encarregats d’El Otro perquè ja passa ben bé mitja hora del límit de tancament. El bar de les festes del carrer Puigmartí està a vessar. Aquí encara serveixen. Els controls d’accés són un descontrol, un campi qui pugui. Ni un sol guàrdia urbà. Sí que hi ha dues voluntàries del Punt Violeta, encarregades de fer pedagogia i prevenció de l’assetjament sexual i els abusos. “És fort que hàgiu de fer això, no?”, es pregunta una de les noies aconsellades. 

A mesura que els carrers guarnits i amb festa van tancant –a Fraternitat tanca una festa LGTBI–, els assistents es reparteixen. Ara el punt calent és al mig de Milà i Fontanals. Cridòria, descontrol, alcohol a tot drap. En algun moment de la nit, la policia –confiada a no intervenir i que la festa es dissolgui sola com un terròs de sucre– els dispersarà però ells no tenen intenció de marxar. Continuaran al carrer fins que l’esma digui prou. No hi ha toc de queda, ni real ni tàcit, ni escrit ni apòcrif. 

Nit sense incidents

En quant a balanç d'aquesta nit a Barcelona, els Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Urbana han desallotjat unes 4.100 persones, de les quals 2.100 han estat dispersades a la zona de platja de la ciutat i altres 2.000 a Gràcia. No obstant, el tinent d'alcaldia de Seguretat, Albert Batlle, ha dit a RAC1 que la nit ha sigut "tranquil·la",tot i les aglomeracions en àrees concretes, i ha admès que el procediment legal "s'haurà d'afinar".