La crisi del covid porta al límit els treballadors immigrants precaris

BarcelonaTreballaven en l'economia informal en sectors com les cures o la restauració i quan el covid va obligar a aturar-ho tot es van quedar sense res. Ni atur ni el coixí temporal d'un ERTO. Aquesta vulnerabilitat, que va afectar especialment persones estrangeres que feia poc temps que es buscaven la vida a Catalunya, explica en bona part que, tot i el tancament de fronteres i la caiguda de la mobilitat internacional a causa de les restriccions sanitàries, el  Servei d’Atenció a Immigrants, Emigrants i Refugiats (Saier) de Barcelona gairebé no hagi notat un descens de l'activitat el 2020. En total va atendre 19.001 persones. i això representa una baixada de només el 8% en relació amb les 20.620 que va assistir l'any anterior.

"Les persones que ja eren a la ciutat han patit un increment de la vulnerabilitat", ha radiografiat el regidor de Drets de Ciutadania, Marc Serra, a l'hora de donar una explicació al fet que el descens d'atesos hagi sigut no hagi sigut tan baix com s'esperaven quan va esclatar la crisi. I que hagin pujat les demandes per cobrir necessitats bàsiques com l'alimentació, l'allotjament per a famílies o les ajudes per a tràmits molt concrets com el reconeixement d'estudis de persones que fa un temps que viuen a la ciutat.

Durant els primers compassos del confinament, el Saier va atendre moltes dones que es dedicaven a les cures o a l'àmbit de la llar i que, d'un dia per l'altre, van ser avisades que a partir d'ara no calia que tornessin al lloc de treball. Això les va deixar sense cap ingrés i sense la possibilitat de cobrar l'atur, i van recórrer a aquest servei municipal que s'enfoca a persones que fa menys de dos que són a la ciutat per buscar ajuda per tirar endavant. El Saier ha vist com durant el 2020 havia d'incrementar les partides destinades a atenció social per cobrir necessitats bàsiques i, en canvi, disminuïa lleugerament la primera acollida, que continua representant el 45% de les atencions. També ha vist com més es desequilibrava la balança entre homes i dones atesos i ara elles ja són majoria, tot i que sigui només per un 1% de diferència.

Més precaritzades

"Moltes dones s'han quedat sense res i moltes de les que encara conserven la feina han vist com els han empitjorat molt les condicions amb retallada de sou o perdent els dies lliures que podien tenir per por que es contagiïn i portin el virus a la casa on treballen", explica Carmen Juares, de l’associació Mujeres Migrantes Diversas. Explica que estan veient molts casos de dones en situació molt precaritzada, al "límit de trobar-se al carrer", i que es tracta de dones treballadores, que en molts casos fan jornades llarguíssimes per sous molt baixos i que algunes han de pagar-se elles mateixes la Seguretat Social per no incomplir els criteris de la Llei d'Estrangeria. "Són dones que cobren 900 euros o 950 i que se n'han de restar 275 per poder pagar-se a Seguretat Social. Com han de viure? Això no et permet tenir estalvis. Quan deixes de cobrar et quedes sense res", explica.

L'Ajuntament ha reiterat també avui la necessitat d'introduir canvis a la Llei d'Estrangeria per facilitar la regularització de les persones migrants que arriben a la ciutat i que queden abocades a l'economia informal. El regidor de Drets de Ciutadania ha apuntat que sí que recull la possibilitat que les persones que han treballat de manera irregular per algú durant un mínim de sis mesos el puguin denunciar però ha assegurat que és un procés difícil perquè no tothom està disposat a denunciar i sol allargar-se molt.

El 80% dels atesos al Saier es troben en situació administrativa irregular i el 44% són sol·licitants d'asil, un percentatge lleugerament més baix que el dels anys sense pandèmia. El gruix de les persones ateses provenen de països llatinoamericans, sobretot de Colòmbia i Veneçuela, que encapçalen el rànquing, però també d'Hondures i el Perú, mentre que el Marroc se situa en el cinquè lloc.

El govern municipal retreu a la Generalitat i a l'Estat que, tot i tenir les competències en matèria de migració i acollida, no hagin augmentat l'aportació al servei, mentre que el consistori ha més que doblat els recursos que hi destina des del 2016 fins ara: ha passat de 2 milions a 4,8.

Crítica al govern de l'Estat

El regidor dels comuns Marc Serra ha acusat el govern espanyol –integrat ara per les mateixes forces que el de l'Ajuntament– de destinar els diners que arriben d'Europa per a polítiques d'acollida, uns 330 milions d'euros, "a blindar fronteres, construir Centres d'Internament d'Estranegrs (CIE) i a despesa policial". "No acaben arribant als municipis", ha retret; i ha afegit que els recursos "existeixen però no s'estan utilitzat de la manera adequada".

El director del Centre d’Informació de Treballadors Estrangers (CITE) de CCOO, Carles Bertran, avisa també que preveu ara un boom de la demanda a Estrangeria per la fi de les pròrrogues que es van donar durant l'estat d'alarma a les autoritzacions de residència i per les "moltes denegacions " de l'Estat de les peticions d'asil: "Preveiem un augment important de la demanda i un cert col·lapse". Confia que arran de l'actual situació de crisi, el govern espanyol flexibilitzi els criteris de la Llei d'Estrangeria i que no es demani, per exemple, un any de contracte laboral a jornada sencera perquè ara això és "gairebé impossible".