La crisi del covid-19 amenaça de crear més escoles gueto

BarcelonaUna bona notícia: en els últims cinc anys s'ha incrementat el debat i la consciència sobre un dels principals problemes del sistema educatiu català, la segregació escolar. Aquest fenomen es produeix quan l'alumnat es distribueix de manera desigual entre els centres educatius d'un mateix territori. Però hi ha una molt mala i alarmant notícia: la crisi del covid-19 arriba en un moment en què els nivells de segregació encara són massa elevats i els experts ho consideren una autèntica "amenaça" que pot provocar més escoles gueto al país. Es calcula que 150 centres estan en risc de ser-ho.

Així ho ha avisat la Fundació Jaume Bofill en el seu estudi Preinscripció i segregació escolar davant la Covid-19, en què ha constatat que en cinc anys, i ja sigui "per omissió política o per negligència", la segregació escolar s'ha reduït només d'un 48% a un 44% a Catalunya. Això significa que quatre de cada deu alumnes catalans hauria de canviar de centre educatiu per tal d'aconseguir una distribució de l'alumnat totalment equilibrada pel que fa a l'origen dels escolars. El risc ara és que aquest percentatge, en lloc d'anar baixant –encara que sigui a poc a poc–, augmenti a causa del coronavirus. Els experts de la Fundació Bofill hi veuen almenys quatre amenaces.

"Una preinscripció principalment online i una alta mobilitat de les famílies a causa de la crisi empitjoraran els nivells de segregació escolar que ja són molt alts a Catalunya", afirmen a l'estudi. Per què? D'una banda, perquè els canvis residencials, un efecte propi de períodes de crisi perquè les famílies busquen pisos més assequibles encara que calgui canviar de municipi i d'escola, provoquen molta matrícula viva (alumnat matriculat amb el curs començat), que és difícil de gestionar i repartir entre els centres perquè només hi ha dues places reservades per a alumnes vulnerables, que ja s'omplen a l'inici de curs. I de l'altra, perquè el procés de preinscripció online farà que les famílies optin per l'opció més "conservadora". Com que moltes no han pogut anar a jornades de portes obertes i escoltar diversos projectes educatius, hi haurà pares i mares que triaran escola "deixant-se endur pels prejudicis".

Més enllà de la preinscripció i dels canvis de mobilitat, la Bofill hi veu dos amenaces més. Segons han explicat Ismael Palacín i Joan Cuevas, la crisi provocarà un ràpid increment de la població vulnerable i això, unit al fet que en molts municipis no hi ha prou mesures de detecció de l'alumnat desfavorit ni prou reserva de places per a ells, incrementarà els índexs de segregació.

Catalunya està al top 10 de la UE en segregació escolar

Unes xifres que ja són alarmants. Catalunya està entre els vuit països de la Unió Europea amb pitjors índexs de segregació, fins al punt que el 53% dels municipis de més de 10.000 habitants han empitjorat els seus nivells en els últims cinc anys i hi ha 44 localitats que ja tenien els pitjors registres i que han continuat empitjorant. Això ha passat en localitats de l'àrea metropolitana, com Santa Coloma de Gramenet, Rubí o Cornellà, però també en zones d'interior, com Vic, Igualada, Vilafranca del Penedès o Girona. En contra del que es pugui pensar, 30 dels 42 municipis amb més segregació tenen un percentatge de població estrangera per sota de la mitjana catalana. "Això són excuses. Els municipis amb més immigrants no són els que tenen les escoles més segregades", ha afirmat Palacín, que ha dit que les dades demostren que és la classe mitjana que "fuig" d'aquestes escoles gueto, no pas les famílies immigrants "que s'agrupen al mateix centre".

I una de les dades més greus és que 33 municipis amb alta segregació no tenen Oficina Municipal d'Escolarització (OME), un dispositiu que orienta les famílies i articula estratègies per desegregar. Això passa a Tortosa, Montgat, Esplugues, el Prat o Molins de Rei, entre d'altres. De fet, una de les sis mesures que proposa la Fundació Bofill als ajuntaments és desplegar dispositius per detectar l'alumnat vulnerable a través de les OME, així com augmentar la reserva de places per a aquests infants i estendre-la fins al setembre per acollir el previsible augment de la matrícula viva. Això és el que ja fa l'Ajuntament de Barcelona en un revolucionari pla de xoc en contra de la segregació escolar, engegat aquest curs.

I mesures com aquestes també han permès a 18 localitats reduir significativament les taxes de segregació, com és el cas de Santa Coloma de Farners, Banyoles, Alcanar, Palamós, Vilanova del Camí o Badia del Vallès. Tot plegat, han avisat, perquè el cost d'aquest tipus de mesures "és molt petit" si es compara amb el cost que pot suposar deixar que la segregació augmenti. Segons alguns estudis, quan alumnes vulnerables només es relacionen amb alumnes vulnerables poden arribar a anar uns 2,5 anys per sota d'alumnes de la seva edat de classe mitjana.